Diuen els més vells de Cànoves que no fa gaires
anys vivia un ermità dins el castanyer gros d'en Cuc
(
GCYTGM). Era un home que havia decidit separar-se de tot
contacte social, viure en plena natura i escoltar els sorolls del
silenci. Expliquen que mai l'havien sentit parlar i que només
es comunicava amb el llenguatge dels cecs. A vegades la
gent de Can Cuc de Muntanya l'havia vist prop d'una capella
d'aquestes contrades.
La capella es troba emplaçada dalt
d'un turó,en plena muntanya al nord del terme municipal, en vers el
Pla de la Calma, a una altitud de 746.9 metres. Des de la seva
entrada, en un dia clar, es pot arribar a veure fins i tot el
mar. Aquesta capella neogòtica fou construïda el 1930.
Documentada al s. XIII, fou fundada possiblement pels senyors del
Castell de Cànoves. L'actual edifici és una nau, amb creuer i absis
pentagonal. La façana, enmarcada per pilastres que acaben en
arquets cecs, té al centre un gran arc apuntat, la porta
adintellada i tres finestres, també apuntades. En el capcer hi ha
un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta,
damunt el creuer, s'alça el campanar d'espadanya amb tres obertures
d'arc de mig punt.
Un dia l'ermità va desaparèixer i ningú va saber
res més d'ell. Només es va trobar un petit cofre cilíndric
amagat sota dues roques prop de la capella. Dins hi havia
un pergamí ple de fotats que dèia així:
|