Situació
El santuari dels Àngels situat al
cim del mateix nom que s'havia anomenat Puig Alt i Pujols, a 485 m.
d'altura, punt més alt del massís de les Gavarres, ofereix unes
magnífiques vistes sobre les planes del Gironès i la Selva. Quan la
tramuntana neteja l'horitzó, aquesta visió s'amplia i es poden
contemplar panoràmiques de totes les comarques gironines: el massís
de les Gavarres, la Costa Brava, la plana del Baix Empordà,
l’Alt Empordà, la serra de Roda, les Alberes, la Garrotxa i
la plana de la Selva, tot emmarcat pel mar, els Pirineus, el
Montseny i les Guilleries. Forma part del municipi de Sant Martí
Vell, i està situat a 15 km de la ciutat de Girona. S’hi
accedeix des de la carretera de Girona a St. Feliu de Guíxols a
l’alçada de la Creueta, a Quart, des de la variant de Girona
o també per la carretera de Madremanya que s’agafa a Bordils
o a La Bisbal.
Història
Els Àngels és el santuari de la
ciutat de Girona per antonomàsia. La tradició afirma que a
l'antiguitat havia estat un indret de culte de la gran mare Cibele,
que hauria donat nom al veí poble de Madremanya, Matre Magna en
llatí. El 1391, però, no hi havia cap edificació que així ho
indiqués ni al puig ni a la coma del Puig Alt, per on passava el
camí ral que anava de Girona a Monells. L'any 1409 el rector de
Sant Martí Vell va concedir una llicència a Martí de Llac i Guillem
de Casadamont, de la mateixa parròquia, i a Blai de Vilademuls,
teixidor de Girona, per construir una capella dedicada a la Mare de
Déu dels Àngels. El terreny era propietat d'en Casadamont, fins que
el 1412 el va vendre a la capella. La llegenda, però, diu que la
construcció de la capella, acabada el 1420, es va fer arran de la
descoberta d'una imatge romànica de la Mare de Déu per uns pagesos
del lloc que varen observar una gran lluminària que sortia del Puig
Alt. La imatge era tallada en fusta i tenia un àngel a cada costat;
a més hi havia el Sant Drap, amb la representació de la Verge entre
àngels. Des del 1424 els bisbes de Girona concedien indulgències
als que visitaven la capella i oferien almoines, que servien per
comprar ornaments. Especialment generosa va ser la donació dels
senyors de Púbol, Bartomeu de Corbera i Margarida de Campllong, el
1437: un retaule pintat amb la Verge al centre. Els habitants de
Girona acudien als Àngels en processó per obtenir remei i prevenir
inundacions, pestes, guerres i bandolers. De mica en mica, en molts
pobles de la rodalia va néixer el costum de pelegrinar anualment al
santuari per implorar la protecció de la Mare de Déu sobre els
termes respectius. Així, el capellà dels Àngels podia viure bé
gràcies a les almoines que li oferien, però els rectors de Sant
Martí Vells li'n reclamaven una part més important de la que els
pertocava. La Confraria de la Mare de Déu dels Àngels, encarregada
des del 1683 d'administrar el santuari i nomenar el capellà, va
emprendre l'ampliació de la capella primitiva i la construcció
d'una hostatgeria per als pelegrins. Al segle XVIII, malgrat la
pèrdua de la imatge primitiva en un saqueig de la Guerra de
Successió, les obres encara van ser de més abast: entre el 1718 i
el 1735 el temple va passar a tenir quatre capelles laterals,
dedicades al Sant Drap, als quatre Sants Màrtirs, a la Mare de Déu
del Roser i al Sant Crist; a més es va adossar un retaule de fusta
daurada a l'altar major i es va refer el cambril, on a partir de
1772 destacava una nova imatge de la Mare de Déu amb uns vestits
que traduïen la riquesa i la importància del santuari.
Durant la Guerra del Francès el
santuari va partir la seva destrucció més important. El maig de
1809, mentre Girona era assetjada, va ser incendiat pels francesos
després d'una cruenta batalla amb el sometent local. Acabada la
guerra, el 1814, s'hi va reposar la imatge de la Verge, guardada a
Sant Martí Vell, i el temple es va restaurar provisionalment
reorientant la capella en la direcció actual nord-sud. Es va
aixecar un nou cambril i l'hostatgeria es va ampliar. L'any 1914 es
va promoure un pelegrinatge multitudinari per restaurar
definitivament el santuari: el 1916 es va inaugurar un nou retaule
i l'any següent es va construir l'actual carretera que puja des de
la Creueta.
La Guerra Civil 1936-1939 va ser la
darrera sotragada: la imatge va ser destruïda l'estiu de 1936 i el
santuari va esdevenir un centre de recuperació de ferits. Després
del conflicte, es va restaurar l'afluència de devots, sobretot des
que el 1943 l'escultor barceloní Josep Espelta va enllestir
l'actual imatge de la Mare de Déu. Va ser entronitzada solemnement
el 8 de setembre i fou pagada per recapta popular. Està ornamentada
amb ceptre i corones de plata treballades per l'orfebre barceloní
Sr. Selva. A tot volt de l'arc de la imatge de la Mare de Déu, s'hi
llegeix la divisa: "Vos que teniu milers d'àngels posats al vostre
servei, dels àngels Mare i Regina, a tot mal dau-nos remei". També
es va millorar l'hostatgeria instal·lant cel·les al pis superior i,
sota la direcció de Mn. Joan Juanola, capellà del santuari del 1955
al 1994, es van condicionar tots els edificis i els entorns del
santuari, que s'omplen de pelegrins cada 2 d'agost, diada de la
Mare de Déu dels Àngels.