Aquest dolmen és un dels més complerts que es conserven. Pel tipus de configuració del sepulcre, es dedueix que fou construït vers al 2700 - 2200 a. C. Es tracta d'una galeria oberta amb forma de U feta de lloses de granit. Del túmul artificial de tendència circular-ovalada i del seu cròmlech (monument megalític format per pedres o menhirs clavats a terra i que adopten una forma circular o el · líptica voltant un terreny) en queden restes molt visibles. El monument fa interiorment 7,60 m de llarg per 1,70 d'ample i 1,50 d'alçada màxima.
Les peces de més grandària recuperades de l'aixovar foren trobades en l'excavació de Pere Cama i Casas el segle IX. Altres de més petites pertanyen a l'excavació d'Esteva Cruañas. Del conjunt cal destacar nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent gran i de criatures. Set puntes de sílex de diverses tipologies i fragments de ganivet, també de silex. Dos fragments ceràmics amb línies incisives i un altre fragment de vora, potser campaniforme. Més de tres centenars de grans collarets d'esteatita i de calaïta. Dues plaquetes de fibrolita de color gris verdós i dues altres de sorrenca molt fina, una perforada. Una peça discoidal de pissarra negrosa i una petita peça feta amb una làmina fina d'or, en forma cilíndrica, enrotllada.
Este dolmen es uno de los más completos que se conservan. Por el tipo de configuración del sepulcro, se deduce que fue construido hacia el 2700 - 2200 a. C. Se trata de una galería cubierta con forma de U hecha con losas de granito. Del túmulo artificial de tendencia circular-ovalada y de su crómlech (monumento megalítico formado por piedras o menhires clavados en el suelo y que adoptan una forma circular o elíptica cercando un terreno), quedan restos muy visibles. El monumento mide interiormente 7,60 m de largo por 1,70 de ancho y 1,50 de altura máxima.
Las piezas de más tamaño recuperadas del ajuar funerario se encontraron en la excavación de Pere Cama Casas en el siglo XIX. Otras más pequeñas pertenecen a la excavación de Esteva Cruañas. Del conjunto cabe destacar numerosos huesos muy fragmentados y muchos dientes de gente adulta y de criaturas. Siete puntas de sílex de varias tipologías y fragmentos de cuchillo, también de sílex. Dos fragmentos cerámicos con líneas incisivas y otro fragmento de borde, quizás campaniforme. Más de tres centenares de grandes collares de esteatita y de calaíta. Dos plaquetas de fibrolita de color gris verdoso y dos otras de arenosa muy fina, una perforada. Una pieza discoidal de pizarra negruzca y una pequeña pieza hecha con una lámina fina de oro, con forma cilíndrica enrollada.
This dolmen is one of the most complete of those which have been preserved. Due to the sepulchre configuration, it can be deduced that it was built around 2700 - 2200 B.C. This refers to a covered U shape gallery built out of granite blocks. Very visible remains can still be seen of its circular-oval artificial tomb and its stone circle. Inside, the monument measures a maximum of 7.60 m long by 1.70 wide by 1.50 high.
The largest pieces or funereal furniture recovered were found in the excavation of Pere Cama Casas in the 19 th century. Other smaller pieces belong to the excavation of Esteva Cruañas. From the collection, the numerous bones which were very fragmented and many teeth from adults and children must be highlighted. There are seven flint tips of several types and fragments of knives, also made of flint. Two ceramic fragments, with incisive lines and another edge fragment, maybe bell shaped. More than three hundred large necklaces made of soapstone and calaite. Two grey-green fibrolite platelets and another two which are sandy and very fine, one of which is perforated. A discoïdal piece of blackish shale and a small piece made with a fine gold lamina, in a rolled cylinder.
Font : Web Santa Cristina - Turisme
