#11 Institut "El Marga/ El Xirgu" Traditional Cache

L’Institut Margarida Xirgu, al número 56 de la travessera de Collblanc. Els alumnes li diuen el Marga. Els professors acostumem a anomenar-lo el Xirgu.

Neix fruit de la reivindicació ciutadana, el 1979, gràcies a la demanda popular, l’administració concedí la creació d’un nou centre de secundària: l’institut núm. 6 de l’Hospitalet. Poc temps després, els estudiants van proposar una llista de personatges il·lustres per rebatejar el centre que tant havia costat d’aconseguir. Per votació, va guanyar Margarida Xirgu, la gran dama del teatre i des de llavors, se’l coneix pel seu nom.

El curs 80-81, començà l’activitat acadèmica impartint BUP. El COU va venir una mica més tard. Provisionalment, el van instal·lar al casalot del Parc de la Marquesa, el que ara acull l’Escola d’Adults. Mentrestant anaven construint el nou edifici, on el 1986 es trasllada.

Margarida Xirgu i Subirà (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969) va tenir una carrera brillant com a intèrpret, directora i docent teatral a nivell internacional. Aquesta actriu catalana, una de les personalitats més fulgurants del teatre català de tots els temps, va ajudar a divulgar els dramaturgs i els corrents dramàtics més innovadors.

Tenia talent per a la interpretació i va viure pletòricament. D’origen obrer, bruna i de mirada profunda, aviat va despuntar actuant en diversos ateneus i companyies d’aficionats.

El 1906, amb l’obra ‘Teresa Raquin’ de Zola, Xirgu va irrompre a l’escena catalana i va obtenir automàticament anomenada entre la crítica i el públic. Durant una primera etapa, concretament del 1906 al 1912, es va dedicar al teatre català. El debut professional, però, no va arribar fins a la representació de ‘Mar i cel’ (desembre del 1906) d’Àngel Guimerà. A partir d’aquell moment es va convertir en una actriu estable del prestigiós Teatre Romea. L’estrena al Teatre Principal de ‘Joventut de príncep’ (1908), de Meyer Forster, va ratificar la seva excepcional qualitat dramàtica, i l’èxit assolit amb ‘La reina jove’ (1911), que Guimerà va escriure especialment per a ella, la va consolidar com a actriu de gran volada. En aquesta època, Margarida Xirgu va representar obres d’autors autòctons, des d’Adrià Gual fins a Santiago Rusiñol o Ignasi Iglésias, i d’autors europeus d’actualitat, com Gabriele d’Annunzio, Gerhart Hauptmann o Oscar Wilde.

A partir del 1912, Xirgu es va consagrar a l’escena espanyola, per a la qual va interpretar de manera memorable un repertori eclèctic que inclou clàssics com Luci Anneu Sèneca, Félix Lope de Vega o Pedro Calderón de la Barca; dramaturgs espanyols contemporanis com Benito Pérez Galdós, Ramón María del Valle-Inclán o Jacinto Benavente; autors estrangers de gran vigència, com Bernard Shaw i Luigi Pirandello; i joves valors de la generació del 27, com Rafael Alberti i Alejandro Casona.

Xirgu, però, va apostar sobretot per l’obra de Federico García Lorca, amb qui tenia una gran amistat. De l’autor granadí va interpretar, entre altres, ‘Mariana Pineda’ (1927) i ‘Yerma’ (1935). Durant aquesta etapa, l’actriu catalana va temptejar el gènere cinematogràfic.

Des de l’inici de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort, el 1969, Xirgu va treballar sobretot a Sud-amèrica, un continent que ja havia trepitjat en nombroses gires anteriors. L’exili la va obligar a quedar-s’hi fins a la mort, produïda per una afecció pulmonar. És en aquestes terres on va estrenar el drama pòstum de Lorca, ‘La casa de Bernarda Alba’ (1945), i on va desenvolupar una tasca pedagògica com a directora de l’Escuela de Arte Dramático de Montevideo, entre altres activitats didàctiques.

A través de la constant importació d’estètiques europees, de la modernització escenogràfica o de l’agosarament en les propostes de repertori, Xirgu va contribuir a renovar l’escena del segle XX. Mite del teatre català, del poble i del republicanisme, Margarida Xirgu va revolucionar també la interpretació del seu temps amb plasticitat, força dramàtica i versatilitat de gèneres, estils i registres.