CASTELL DE CARTELLÀ
El Castell de Cartellà es troba situat a la confluència de les rieres de Gàrrep de Pedrola; aquestes rieres li servien de vall. D'aquest castell en sorgí una de les nissages amb més personalitat i prestigi de la Catalunya medieval, els Cartellà. La seva llegenda es remunta als temps de Carlemany i de la lluita contra els sarraïns. Potser els Cartellà eren cabdills muntanyencs en el seu origen, que s'enfrontaren als sarraïns i pactaren després amb els carolingis. Ja l'any 1107 Arnau de Cartellà era present a la recíproca donació dels comtats que es feren el comte de Barcelona i el de Besalú.
La primera vegada que el castell surt esmentat és el 1238. El 1305 el rei Jaume II atorga a Guillem Galceran de Cartellà jurisdicció criminal dels castells d'Hostoles, Puigpalter, Colltort, Rocacorba i tota la vall d'Hostoles. Ramon de Xetmar comprà el castell el 1321 i l'amplià i el reformà. El segle XV passà per matrimoni als Pinós.
A les guerres dels remences aquest castell fou declarat com a no condicionat per a la defensa i condemnat a ésser enderrocat, tal com hi insistí el mateix rei Joan II. Però el 1467 se n'apoderava el Duc de Lorena després de dos dies de setge. Les seves tropes el van conservar fins que va caure en mans dels pagesos de Verntallat, que provenien dels castells d'Hostoles i de Finestres. Aquest fet fou comunicat pels jurats de Girona al Duc de Lorena, mentre que el capità Joan de Sarriera assetjava el castell i des de Barcelona s'enviava artilleria a Sant Feliu de Guixols per ajudar en el setge. Els remences, veient la magnitud del setge i després que els assalts de les tropes de Sarriera haguessin aconseguit controlar una torre, es rendiren. L'artilleria arribà més tard i no s'hagué d'utilitzar. El Duc de Lorena morí i la guerra no la guanyà la Generalitat, de manera que, en acabar l'enfrontament armat, Joan II donà el castell a Verntallat el 1474.
El 1495 l'edificació fou comprada en pública subhasta pel ciutadà gironí Baldiri Agullana, possiblement força malmès després de la contesa bèl·lica.
Les parts més antigues del castell es podrien datar cap als segles XI-XII. Fou engrandit el segle XIII, transformat en castell gòtic el segle XIV i preparat per a armes de foc el segle XV. És envoltat de valls de gran fondària i els seus murs són construïts amb pedra volcànica i sorrenca. Aquesta barreja arquitectònica es fa evident constatant la presència de merlets, de merlets amb espitllera, d'espitlleres per a arma de foc, de troneres. La gran torre de l'entrada principal es troba en un excel·lent estat de conservació. Actualment el castell és una casa de pagès.
La capella del castell, dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança, és separada del cos de l'edifici. És documentada també el 1238 quan Galceran de Cartellà i la seva muller hi funden un benefici a l'altar de Santa Maria. És una capella romànica d'una nau coberta amb volta de canó i campanar de cadireta.
En aquest castell es van enregistrar un bon grapat de seqüències de la minisèrie de TV3 "Ermessenda" (http://www.tv3.cat/ermessenda)