GC49GMV Castellar del Vallès - Camp Base (Traditional Cache) in Cataluña, Spain created by CastellarGoonies

This cache has been archived.

CastellarGoonies: Crec que algun geomuggle el coneix i el boicoteja sistemàticament. Buscarem una nova ubicació i potser un nou format.

GC49GMV ▼

A cache by CastellarGoonies Message this owner

Hidden : 4/10/2013

Difficulty:

Terrain:

Size: Size: other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

Aquest catxé està pensat per a que els que vingueu a Castellar a fer Geocaching trobeu un primer lloc de referència, amb bon aparcament, facilitat per esmorzar o feu un café i ideal per a que els nens juguin una estona.

El camp base es situa a la Plaça Europa de Castellar del Vallès que ha esdevingut un centre neuràlgic i probablement un icona del creixement de Castellar de començaments del segle XXI. Inaugurada a principis del segle, inicialment era una plaça dividida pel carrer Espanya i que l'any 2009 fou reunificada després d'un projecte de pressupostos participatius amb els veïns per tallar la circulació per l'esmentat carrer. Actualment aquest carrer encara es pot veure però a sobre hi han florit una pista de bàsquet i jocs infantils.

ANEU EN COMPTE!!!! IMPORTANT PRESÈNCIA DE GEOMUGGLES FORA DE L'HORARI ESCOLAR!!!!

Aquest catxé és el punt de partida de les següents sèries:

1.- CASTELLAR DEL VALLÈS A LA GUERRA CIVIL (Recomanable imprimir-se aquesta guia)

#0 [Castellar del Vallès-Camp Base]- GC49GMV: El primer catxé de Castellar del Vallès és el camp base de Castelllar del Vallès, on podeu trobar el primer catxé si no l’heu trobat ja, fer un cafè, esmorzar o la quitxalla pot jugar al parc abans de començar la ruta. En l’època de la república i de la Guerra Civil, estaríem a les afores de Castellar, ja que tot això foren camps i descampats fins a finals del segle XX. Probablement moltes històries de la guerra passarien per aquests paratges (Contraban, comiats, intrinliguis polítics), aquelles històries, però, de les que no ens queden constància. Si feu la sèrie passejant molt recomanable, intenteu posar-vos en la pell d’un castellerenc del juliol de 1936. A Castellar, la notícia de l'aixecament militar contra el govern republicà arriba el 19 de juliol de 1936. Els principals sindicats (la FAI, la UGT i la CNT) s'organitzen per defensar la vila i, seguint ordres del Comitè Regional de la Confederació Nacional del Treball de Catalunya, convoquen una vaga general revolucionària. A l'ajuntament (On hi ha un dels catxés) es forma un comitè provisional i es tallen els accessos al poble (probablement, si anéssiu caminant hauríeu de passar algun tipus de control). De totes maneres, a mesura que passen les hores es veu que no hi indicis de cap aixecament de grups colpistes i la defensa acaba amb un registre d'armes per les cases de la vila. Seguint les directrius que arriben des de Barcelona es forma el Comitè de Milícies Antifeixistes. Durant els dies següents es col•lectivitzen diverses fàbriques, s'orienta la producció a la indústria de guerra i es confisquen finques on s'instal•len les seus dels principals sindicats.

#1 CDV a la Guerra Civil – Carrer de les Roques: Primer parada i cerca del primer catxé. Ens situem en els anys previs abans de la guerra civil. Durant el segle XX, Castellar del Vallès experimenta els canvis més notables de la seva història. A principis de segle, molts ciutadans de Barcelona i Sabadell converteixen Castellar com el seu lloc d'estiueig (situació que encara es manté), la qual cosa provoca l'inici de les construccions dels nuclis residencials del Balcó de Sant Llorenç, Aire-sol, Can Font i Ca n'Avellaneda, entre d'altres. Al casc antic, on us situeu a hores d’ara era possible als mesos de calors trobar-se passejant una figura clau de la República a Catalunya, i és que en la casa que queda just davant de l’arxiu d’història de la vila i estiuejava, Lluís Companys i Jover, alcalde de Barcelona i president màrtir de la Generalitat. En el seu honor, cada 11 de setembre els partits polítics castellerencs fan una ofrena floral i es canten els segadors, si us fixeu bé podreu trobar el penjador on cada 11 de setembre si pengen les ofrenes florals. cíviques.L’organització volia posar un catxé però ni l’entorn ni els muggles ho feren posible, així que us recomanem la seva visita.

#2 CDV a la Guerra Civil – Barri de Sant Sebastià: Aquest catxé, simbolitza la guerra i les seves conseqüències. Quan trobeu el catxé, a mà dreta hi trobareu un estable mig abandonat, i més al fons l’esglèsia de Castellar coneguda com la catedral del Vallès. Durant la guerra civil, les autoritats locals de l’època convertiren l’esglèsia en el mercat municipal, fins que el 1938 es converteix en la seu de les cinc casernes del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar. Probablement on sou ara, els soldats s’instruien per anar al front. A mà dreta us queda el carrer Sant Sebastià, símbol de l’immigració del sud de l’època franquista. Aquest barri, molt popular, es va omplir als anys 60 de gent provinent del poble de LaHiguera (Jaen) i ha aportat a Castellar un dels seus béns més preuats el famós “Conejo al ajillo” el qual podeu provar si us quedeu a dinar a la vila.

#POINT OF VIEW – Cal Gorina Aquesta Masia situada al bell mig del poble, molt a prop de plaça major que teniu situada a la vostra dreta (si us poseu mirant la masia) tingué diferents propietats fins que a principis del segle XX, la propietat passa a pertànyer a la important família Gorina. El personatge amb més renom d’aquesta família fou Santiago Gorina, alcalde del municipi entre 1925 i 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, i primer alcalde franquista durant els mesos de maig i abril de 1939. La casa, però, té més història que el seu Durant la Segona República la casa, requisada a la família Gorina i va ser el lloc on va néixer l’agrupació local de la F.A.I. i el Sindicato Unico de Oficios Varios. Un dels membres d’aquell sindicat fou Francesc Comellas de qui en parlarem més endavant. Segons sembla, un cop la família Gorina recupera el seu estatus i propietats, Santiago Gorina organitza un bon sopar a base de marisc de closca al pati de casa seva amb una bona colla d’amics importants. Les restes d’aquest àpat no gens usual a l’època van aparèixer en unes excavacions pròximes a la casa. En l’actualitat la masia, és la seu d’una agrupació electoral amb regidors en el ple municipal i que hi organitza activitats

#2.5 CDV a la Guerra Civil – La Catedral del Vallès. Anem a vistar la plaça major, el segon POINT OF VIEW. Si voleu pel camí us podeu desviar a fer el Geoamagatall (GC2341M) dels companys Templaris. Aquest us portarà a la Catedral del Vallès, un punt que com veureu a continuació també va tenir la seva importància durant la guerra civil a Castellar.

POINT OF VIEW a la guerra Civil – La Plaça Major Centre neuràlgic de Castellar del Vallès, en l’actualitat podeu distingir entre la part nova (La plaça del Mirador) i la part vella (on es situa la nostra història). Si busqueu bé trobareu una residència de gent gran que havia estat maternitat temps endarrera. Al bell mig de la plaça és on es produí la crema dels elements decoratius de l'església parroquial que podieu visitar amb el catxé dels templaris. L’organització volia posar un catxé però ni l’entorn ni els muggles ho feren posible, així que us recomanem la seva visita.

#3 CDV a la Guerra Civil – Antic Ajuntament Amb les eleccions municipals de 1931 es proclama la Segona República Espanyola i es constitueix un ajuntament governat per les esquerres que encapçala Antoni Tort. A Castellar la proclamació es fa des de la seu de l'antic ajuntament al carrer major per on haureu de buscar el catxé. A l’ajuntament s'hissa la bandera republicana i es canten Els segadors. El nou govern muncicipal centra la seva gestió en la millora del municipi i aprova la denominació actual de Castellar del Vallès, eliminant la terminologia religiosa (fins aleshores es deia Sant Esteve de Castellar). També és des d’aquest edifici que presidia Tort, que s’impulsa la Federació de Municipis Catalans, una organització germen de l’actual que aglutina a diferents batlles catalans i que, creada l'any 1931, té a com principal front la lluita contra la normativa estatal d'origen reial que regula les hisendes locals. Una de les anècdotes de Castellar durant el període republicà és que és una de les poques poblacions catalanes en les quals el Partit Nazialemany mantenia una agrupació local tot i que es desconeix on estava exactament. Una altre data important en la història d’aquest edifici fou el 6 d'octubre de 1934 quan des de el balcó de l'ajuntament es proclamaria l'Estat Català i la República Federal Catalana. Foren hissades les banderes i el pregoner ho anuncià el vespre pels carrers de la vila. En els dies posteriors, el capità delegat del govern a Sabadell, destituïa l'ajuntament i creava una gestora encapçalada pel mateix Tort

POINT OF VIEW CDV a la Guerra Civil – Sindicat agrícola Harmonia: El que avui en dia és la biblioteca Antoni Tort fou la seu del sindicat agrícola l'Harmonia, principal referent de l'esquerra a la vila. A principis del segle XX el deteriorament de l'ambient social, propicià l'aparició de grups anarquistes, socialistes i comunistes com el sindicat agrícola. Poc abans de laguerra, el propi Companys feu un míting en aquest local. Amb reinstauració de la democràcia, Castellar dóna a la seu la funció de biblioteca i li posà el nom del darrer alcalde republicà. Per aquí segur que si deixarien veure persones Ramon Puigdelloses Sastre, Francesc Valls i Llinares i Francesc Comellas i Llinares, que lluitaren en el bàndol republicà, s’exiliaren amb la victòria franquista i posteriorment s’enrolaren en l’exèrcit francès. Valls va sobreviure al camp de concentració de Gusen; i Comellas fou empresonat i alliberat a Mauthausen. Puigdelloses no tingué tanta sort, i va morir al camp de Gusen. Acabat aquest catxé, haureu acabat la passejada pel Castellar republicà. Teniu uns deu minuts a peu si voleu tornar al camp base, ara és possible que hi hagin més catxés per la vila..... L’organització volia posar un catxé però ni l’entorn ni els muggles ho feren posible, així que us recomanem la seva visita.

CONTINGUT DELS CATXÉS

Al ser catxés urbans la majoria de catxés són microcatxés o són petits. Per tant hi trobareu un Logbook i algún petit tresor en algun d’ells. En principi en tots, hauríeu de trobar un bitllet molt especial i és que per acord municipal del dia 19 de març de 1937, i sota el govern de l'alcalde Antoni Tort es creà la moneda divisionària de Castellar del Vallès en forma de valors d'1 pesseta i moneda de cartró-cuir o fibra de 25 cèntims, 10 cèntims i 5 cèntims, per un import de 45.000 pessetes, de curs legal i refrendada per l’aleshores conseller d’econòmia de la Generalitat, Josep Tarradellas. Els bitllets estaven presidits per l'escut de la vila i s'hi veien, en el fons, un detall d'un carrer típic de la vila i les 4 barres catalanes. Al revers, hi havia la silueta d'un poble en runes simbolitzant els estralls de la guerra i al costat dret un obrer treballant en una enclusa emmarcat per una palma i una branca de llorer, amb un sol naixent al fons, símbols de la pau i del treball. La moneda de cartró-cuir portaven imprès a l'anvers l'escut de la vila i la data d'emissió i, al revers, el valor de canvi, sense cap altra inscripció i no hi figurava el nom del poble, pel que sols era recognoscible per l'escut. La moneda s'emeté a partir del 23 de març de 1937, i fou abolida l'any 1938 quan el govern de l'estat va emetre moneda des del govern provisional amb seu a València, declarant no vàlida les monedes locals catalanes. Els dibuixos eren obra de l'artista local Joan Ribas Illa.

A cada catxé, doncs, hi trobareu una petita replica del bitllet. Us demanem que els mogueu per altres catxes, per catxés fora de la vila o us els quedeu de record, però que ho feu de forma racional ja que tothom en pugui trobar, i que aviseu quan un catxé es quedi sense bitllets.