|
Història
L'any 834, la seu va rebre de Lluis el Pietós, un precepte
d'immunitat amb la cessió de drets fiscals i adquisició de
patrimoni. Unit a la consagració d'un nou temple pel
bisbe Wigo l'any 908 fa suposar l'existència d'una catedral
preromànica dedicada a Santa Maria, encara que només en queda
documentació i no restes arquitectòniques.
La primera catedral romànica es va construir entre el segle X i
segle XI sobre el temple romà de Gerunda cristianitzat. Es va
inaugurar el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcció
romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per la nau
gòtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia
(avui una capella). El 1312 es va decidir construir una nova
catedral en estil gòtic i substituir al mateix temps el temple
romànic. Es va començar per l' absis i es van anar construint
lentament les voltes de la nau. Les obres de la nau no es van
acabar fins el segle XVIII, en ple barroc, tot i que mantenien
l'estil gòtic inicial. La façana feta per Pere Costa i Cases,
acabada al 1733 sí que es va fer en estil barroc. Fins el 1960 no
es va donar per acabada l'obra de la façana i els dos anys
següents, els escultors locals Josep M.Bohigas, Antoni Casamor,
Jaume Busquets i Domenèc Fita van realitzar les escultures
monumentals que es van instal·lar a les fornícules buides. El
campanar és d'estil renaixentista.
La construcció del cos central va començar amb tres naus, i la
proposta de continuar-la amb una nau única va provocar la suspensió
de les obres i una discussió intermitent de responsables i tècnics
que va durar cinquanta anys. El capítol catedralici va convocar
l'any 1417 una reunió de mestres d'obres i d'experts, i després
d'escoltar el seu dictamen favorable de manera majoritària a les
tres naus, es va decidir per la fórmula d'una sola nau de
trenta-quatre metres d'alçada, que va convertir la catedral en un
monument únic en la història de l'arquitectura gòtica mundial.
(extret de la Wikipèdia) |
|
El
catxé
La catedral de Girona és sense cap mena de dubte un dels edificis i
racons de la ciutat més fotografiada que hi deu haver.
Amb aquesta sèrie de catxés, us volem oferir diferents vistes de la
catedral. Perquè la gaudiu des de tots els racons possibles,
perquè la pugueu veure d'esquerra a dreta, de nord a sud, d'est a
oest.
Esperem que us agradin tots i cadascun dels llocs que
us mostrem!
LA PLAÇA DE LA
SARDANA
La ciutat de Girona sempre ha estat lligada a la dansa més
popular de Catalunya: la sardana. Una bona mostra d'això és el fet
que l'any 1960 va ser nomenada primera Ciutat Pubilla de la
Sardana a Catalunya. L'any 1985 es va recordar aquest títol amb un
monòlit dedicat a les ciutats pubilles de la sardana. Finalment,
l'any 2002 es va commemorà el fet amb una escultura amb la
inscripció "1960 Girona Ciutat Pubilla de la Sardana.
2002" a la plaça de la Sardana al centre de la Devesa a l'´espai
entre el final de la ronda Ferran Puig i el passeig de la Sardana,
just on hi ha ubicat
el monument a la Sardana.
Terra de sardana fet de ceràmica i ferro, que és una
metàfora del ball de la sardana. A terra, uns cercles metàl·lics
s'encreuen tot dibuixan el moviment de la dansa. Intercalades amb
aquests elements, unes rajoles de ceràmica, situades a la mateixa
rotllana, presenten l'empremta d'una ballada de sardanes, amb la
petja de les espardenyes de treneta.
Per a obtenir aquestes petjades, durant un aplec celebrat a la
ciutat, els participants varen poder puntejar uns compassos de la
música sobre aquestes rajoles, amb el fang encara cru i tendre.
D'aquesta manera es dóna èmfasi al caràcter festiu, obert i
participatiu de la dansa, alhora que també el caire ciutadà de
la peça.
Completa la decoració que referencia la sardana un piràmide de
ferro i gespa, baixa i molt llarga, d'uns 70 centímetres d'alçada,
en el que un text, calat en el ferro, explica l'obra: "1960 - 2003
Girona Primera Ciutat Pubilla de la Sardana".
En el mateix indret en el que
actualment es troba aquesta plaça, als anys seixanta i fins als
vuitanta s'hi celebrava el mercat setmanal d'animals vius:
pollastres i gallines, ànecs i conills, així com també, durant una
època parades que venien paraments de finestres i portes
fetes. 
|