Segons la tradició recopilada en la seva "Historia de Santa Catharina Alexandrina" de 1672 d'Andreu Sàbat, fill de Torroella i notari de la vila, fou construïda per tres monjos provinents del Monestir de Montserrat, Bartomeu Cabotas, Pere Tarascó i Berenguer Desguell a les darreries del segle XIV.
També és notable destacar que fou l'indret on Caterina Albert s'inspirà per escriure la reeixida novel·la modernista "Solitud", on igualment descriu amb detall l'aplec celebrat anualment al lloc.
L'ermita queda amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina al nord de les muntanyes d'Ullà, Santa Caterina i Montplà. Hi arriba una pista forestal transitable des de la carretera entre Ullà i l'Escala. Tot i així hi ha múltiples camins i senders que hi menen, bé sigui pel coll de Santa Caterina entre la muntanya d'Ullà i la de Santa Caterina o pel coll d'en Garrigàs entre la muntanya de Santa Caterina i el Montplà. Per l'est un camí s'enfila per la llera de la vall fins passat el coll on es pot arribar a la pista forestal que mena des de les dunes de Torroella fins a Sobrestany.
Dins de l'ermita hi ha en Manelet, una figura mecanitzada d'un nen que para la mà per tal que li posis una moneda, i la llença cap enrera. Fora de l'ermita hi ha una petita capella a Santa Caterina, un parell de cisternes d'aigua (compte si aneu amb mainada) i un petit recinte amb porxos i barbacoes.
La tradició popular diu que l'ofrena a en Manelet és per demanar fills (o germans en el cas que siguin els més menuts els qui van a fer l'ofrena, tot i que ells segur que hi van pel caramel que els dónen en fer-la); l'ofrena a Santa Caterina implica tirar una moneda a un cistellet, des de fora de la reixa, i si s'encerta significa que et casaràs a l'any següent.
El dia de l'aplec tota la muntanya s'omple de grups amb taules "de càmping" i es fa un dinar popular, però la resta de dies, tot i que els porxos romanen tancats, es pot demanar la clau per accedir-hi, i fins i tot llogar taules i cadires.
El Castell del Montgrí, que pren el mal nom de "Castell de Santa Caterina" degut a l'aplec, és d'obligada visita i ofereix unes vistes increibles de la plana de l'Empordà. Si heu obtat per fer la pujada des de Torroella per la creu, us recomanem desviar-vos de la ruta en aquest punt (la creu) i pujar fins al castell, tornant a baixar pel mateix lloc i reprenent el camí des de la creu fins a l'ermita, que és el camí que fa la majoria de gent que puja any rere any per l'aplec.
Camins pels que es pot pujar fins a Santa Caterina
Camí número 1: Pujada des de Bellcaire d'Empordà
Aquest és l'únic camí pel que es pot pujar a l'ermita en cotxe, però durant els mesos d'estiu roman tancat als vehicles pel risc d'incendi (com totes les pistes forestals del Montgrí). Per fer-lo a peu és el camí més llarg, però també el més suau, ja que a part de la pujada final el camí és pràcticament planer.
El recorregut comença en un barri de Bellcaire d'Empordà que incorrectament apareix als mapes com a "La Bolleria" i continua pel camí dels Escalencs, que duu al camí vell de Bellcaire a Ullà. Aproximadament a la meitat d'aquest camí trobem un trencall a mà esquerra que ens indica que és el camí cap a Santa Caterina, hem de girar aquí. El camí que agafarem avança per la "Vall Gran de Santa Caterina" que transcorre entre la Muntanya d'Ullà (a la dreta) i el Puig de les Cogullades, Les Planes i el Puig Roig (a l'esquerra).
Durant la pujada podrem veure a l'esquerra les feixes antigament cultivades, un parell de barraques de pastors i un forn de calç. Al fons, culminant la muntanya del Montgrí, el Castell del Montgrí serà visible durant pràcticament tot el camí.
Incògnites a calcular durant el camí
A: En un punt del camí hi ha un gran rètol de fusta del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En aquest cartell hi ha una sèrie d'icones de prohivició. El valor de A serà la quantitat d'aquestes icones presents en el cartell.
B: El mateix cartell indica que el Montgrí està dins de la Muntanya Gran, que s'extén entre L'Escala, L'Estartit, Torroella de Montgrí, Ullà i Bellcaire, però només pertany a alguns d'aquests municipis. El valor de B serà la quantitat d'ajuntaments que apareixen com a propietaris en el cartell.
C: Just després de la zona marcada com a Aparcament 1 el camí gira bruscament a l'esquerra i comença la pujada de veritat, però a la dreta hi ha un trencall que us duria al coll de la creu. Si us desvieu una mica per aquest camí trobareu un rètol informant de la tallada i acordonament d'arbres que s'ha dut a terme arran de l'incendi del mes de setembre d'un any. El valor de C serà el producte de les xifres d'aquest any multiplicades entre elles, ometent els zeros, que farien que el resultat fos zero. Per exemple, si l'any va ser el 2012, el valor de C seria 4.
D: Ja arribant a l'ermita hi ha un cartell amb una fotografia de l'ermita en blanc i negre, i una inscripció que diu "Llegendàriament fundada el 1392 per tres frases montserratins. Es tracta d'una construcció d'estil gòtic tardà amb una nau central i dues de laterals dels segles XVII-XVIII. Sembla que l'escriptora Victor Català s'inpirà en aquest indret per escriure la novel·la Solitud.". El valor de D serà la quantitat d'idiomes diferents en que apareix l'inscripció.
Les coordenades finals es poden obtenir mitjançant:
N 42° A,DA'
E 003° C,BB'
Comprovació: A + B + C + D = 17
Camí número 2: Pujada des de Torroella de Montgrí per la Creu
Aquest és el camí que s'utilitza popularment per la majoria de la gent per a pujar a l'Ermita en el dia de l'aplec. No és transitable per a cotxes, però sí per bicicletes de muntanya, tot i que hi ha algun punt dificil de passar sense la preparació adient. Recomanem fer l'excursió a peu.
El recorregut comença a Torroella de Montgrí, a l'antic forn de calç, a la petita plaça que es crea quan s'ajunten el carrer Santa Margarida (paral·lel al carrer Santa Caterina), el camí de les Dunes, el camí dels Tres Pins i el camí del Xiprer d'en Navarro. El camí que hem d'agafar és el dels Tres Pins, al nord oest, on hi ha un cartell que ens indica la direcció cap al GR-92, el Castell del Montgrí, L'Escala i el que realment ens interessa, el Sender Local cap a Santa Caterina. En direcció contrària ens indica que podem anar al bonic poble de Gualta.
Després de la pujada inicial, es pot triar entre dos camins que semblen oposats però que no ho són, ja que tenen el mateix destí. El més clàssic és el que agafa direcció a ponent (girar a l'esquerra) i que segueix entre olivars i erms. En el punt on els dos camins es tornen a ajuntar hi trobem la primera de tres capelles que anirem trobant fins a arribar a la Creu. Daten del segle XVII, segons sembla. Eren capelles dedicades al rosari, encara que la tradició popular els atribueixi la funció d'ermites primitives de Santa Caterina. Aquesta primera, molt restaurada, és la que queda més amagada, a resguard de la muntanya.
Quan el camí arriba a la roca nua, sobta trobar el que s'hi veu encara: un empedrat que ens acompanyaria fins ben enllà, a l'altre costar, en direcció a l'ermita de Santa Caterina. Va ser obert a principis del segle XVIII i sembla que també hi van participar soldats francesos aquarterats a Torroella.
Entre la segona i la tercera capella el camí es torna abrupte, variant de la pedra calcària que, en cristal·litzar-se, produeix una bellesa natural al conjunt. Aquesta brillantor ha estat la seva perdició, ja que molta gent, sobretot mainada, no pot estar-se de voler-ne arrancar un bon tros picant-la amb una altra pedra, fet que ha provocat la progressiva desaparició en aquesta zona.
El camí segueix sinuós fins a la Creu, amb noves desviacions que ha anat fent la gent per evitar tantes corbes. Arribats a aquest punt, la vista és majestuosa i, si el dia acompanya i no fa calitja, els pobles de l'entorn es veuen propers i nets. Des del coll de la creu es pot pujar al Puig Anill (al cim de la Muntanya d'Ullà), que ens queda a l'esquerra; al Montgrí i al castell (que ens queda a la dreta) o baixar cap a Santa Caterina. Una possible variant de la ruta seria pujar al castell des d'aquest punt, i des d'allà baixar cap al Coll de Garrigàs i empalmar amb el camí proposat com a número 3, baixant el pedrigolet fins al camí de la Creu a Santa Caterina, ja que la part final del camí és comuna. Si no voleu pujar al castell, seguiu recte cap a l'Ermita.
Incògnites a calcular durant el camí
A: Al punt de sortida hi ha un mapa del Montgrí i un senyal indicant direccions i temps a peu. El valor de A seran les desenes dels minuts que s'indiquen fins a Santa Caterina. Per exemple, si el rétol diu 43m les desenes son 4 i les unitats 3, per tant A valdria 4, però no és el cas, 43 son els minuts indicats fins al castell.
B: Entre la segona i la tercera capelles hi ha una fita amb les lletres MP i un número de tres xifres. El valor de B serà la xifra que es repeteix. Per exemple, si el número fos 525, B valdria 5.
C: En la mateixa fita d'abans, C serà la suma de les tres xifres. En el mateix exemple d'abans C valdria 5 + 2 + 5 = 12. En el cas real, però, C serà un número d'una sola xifra.
D: Una vegada al Coll de la Creu tocarà fer servir el GPS per una cosa més que per saber en quines coordenades ens trobem i cap a quina direcció hem d'anar. Poseu el GPS sobre el primer replà de la creu i mireu a quina alçada es troba. El valor de D dependrà de la següent taula. Si estem per sota de 75 metres, D valrà 7; si estem entre 75 i 150 metres, D valdrà 9; si estem entre 150 i 250 metres, D valdrà 5; si estem entre 250 i 290 metres, D valdrà 2. Si estem per sobre de 290 metres, D valdrà 4.
Les coordenades finals es poden obtenir mitjançant:
N 42° A,DA'
E 003° C,BB'
Comprovació: A + B + C + D = 17
Camí número 3: Pujada des de Torroella de Montgrí pel Xiprer d'en Navarro
El camí del Xiprer d'en Navarro comença al mateix lloc que el que puja pel Coll de la Creu, però puja per l'altra banda de la Muntanya del Montgrí. La pujada és més suau, però una vegada passat el Coll de Garrigas s'ha de baixar per un pedrigolet fins a trobar el camí que va del Coll de la Creu a l'Ermita de Santa Caterina.
El recorregut comença a Torroella de Montgrí, a l'antic forn de calç, a la petita plaça que es crea quan s'ajunten el carrer Santa Margarida (paral·lel al carrer Santa Caterina), el camí de les Dunes, el camí dels Tres Pins i el camí del Xiprer d'en Navarro. El camí que hem d'agafar és el del Xiprer d'en Navarro, al nord est, que puja pel costat del dipòsit de les aigües.
El camí, que anys enrera era de carro, continua vorejant els terrenys d'un mas modern on es diregeix la carretera asfaltada. Durant un curt tram, el camí es torna enganyós, planer. A la vista de la plana del Baix Ter, surt de davant nostre un majestuós xiprer, el xiprer d'en Navarro (actualment calcinat per l'incendi forestal del setembre de 2004), d'uns respectables prop de 14 metres d'alçada, entre feixes que temps enrere feien més que goig de veure, tant pel treball humà a la terra com a les parets, que sisposaven d'accessos fets amb escales de pedra molt acurades, i que encara avui es poden veure en molts casos.
Després de sobrepassar una antiga pedrera que també havia servit de camp de tir a la Guàrdia Civil, el camí puja sobtadament cap al Coll d'en Garrigàs. El torrent d'en Garrigàs ens separa del que, cap als anys quaranta, era un tros de terra molt ben cuidada, la peça d'en Fredo, on encara sobreviuen algunes de les plantes, com ametllers o una figuera, entre uns margues encara ara força ben conservats.
Una vegada al coll tenim un encreuament de camins. A l'esquerra tenim la possibilitat de grimpar per una pujada escarpada cap al Castell. A la dreta hi tenim el Mont Pla, la muntanya més alta del Massís del Montgrí, i podriem seguir cap a la casa del forestal a les Dunes. El nostre destí però és baixar pel pedrigolet que s'obre davant nostre i que ens durà fins al camí que va des del Coll de la Creu fins a l'Ermita de Santa Caterina. Una vegada arribem a baix del pedrigolet i trobem el camí hem de girar a ma dreta; a l'esquerra ens queda la Creu, i no gaire lluny, a la dreta, l'Ermita.
Incògnites a calcular durant el camí
A: El punt de sortida és comú amb el del camí anterior. A l'inici del camí que no agafarem hi ha un mapa del Montgrí i un senyal indicant direccions i temps a peu. El valor de A seran les desenes dels minuts que s'indiquen fins a Santa Caterina. Per exemple, si el rétol diu 43m les desenes son 4 i les unitats 3, per tant A valdria 4, però no és el cas, 43 son els minuts indicats fins al castell.
B: Estem pendents de trobar temps per anar-hi i trobar alguna cosa amb el valor apropiat per B. Mentrestant feu servir la fòrmula: B = D / D
C: Estem pendents de trobar temps per anar-hi i trobar alguna cosa amb el valor apropiat per C. Mentrestant feu servir la fòrmula: C = D + A
D: Una vegada al Coll d'en Garrigàs tocarà fer servir el GPS per una cosa més que per saber en quines coordenades ens trobem i cap a quina direcció hem d'anar, tocarà veure en quina alçada ens trobem. El valor de D dependrà de la següent taula. Si estem per sota de 75 metres, D valrà 7; si estem entre 75 i 150 metres, D valdrà 9; si estem entre 150 i 250 metres, D valdrà 5; si estem entre 250 i 290 metres, D valdrà 2. Si estem per sobre de 290 metres, D valdrà 4.
Les coordenades finals es poden obtenir mitjançant:
N 42° A,DA'
E 003° C,BB'
Comprovació: A + B + C + D = 17
Alguns dels textes de les descripcions dels camins han estat extrets del llibre "El Montgrí pas a pas" de Narcís Arbusé i Bellapart.