Jaume Viladoms i l'esperanto Traditional Geocache
GeoDeep: Arxivat.
Gràcies per la seva col·laboració.
GeoDeep
Revisor voluntari de geocaching.com
Jaume Viladoms i l'esperanto
-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(other)
Related Web Page
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
DESCRIPCIÓ BREU
Geoamagatall micro i contenidor nano, de rosca, situat a l'obra escultòrica homenatge a Llàtzer Zamenhof.
És recomanable anar-hi de nit ja que el lloc és molt freqüentat durant el dia. Quan trobeu l'amagatall signeu lluny del punt d'anclatge del contenidor per evitar nous expolis.
CONTINGUT
Bolígraf d'emergència
Logbook de 68 pàgines, de paper resistent a l'humitat i cosit a mà, per evitar el rovell.
OBJECTES PER A INTERCANVI
Quatre monedes petites de diferents països del món (Illes Aurar, Guatemala, Lituania, ...)
CONTENIDOR 4 (Construït al gener de 2013)
Nova peça artificial construïda, a mida, en l'espai lliure deixat per una antiga peça originària de l'escultura, avui desapareguda.
Contenidor de rosca amb base fixe de suport, a diferència dels 3 anteriors, motiu pel qual la dificultat passa de 3,5 a 5. Com els anteriors està costruit amb matrial sintètic que rcobreix totalment el tub roscat i estanc que impedeix la inundació del contenidor. Tot i així, com a segon sistema de seguretat, hi ha una bossa de plàstic estanca que conté tots els objectes.
El contenidor s'ha sotmés a un procés d'envelliment i tacat per a millorar la integració amb l'entron.
CONTENIDORS ANTERIORS JA DESAPAREGUTS:
CONTENIDOR 3 (Construït al gener de 2012 i expoliat al setembre de 2012).
Magnètic, fet amb material sintètic.
Nova peça artificial construïda, a mida, en l'espai lliure deixat per una antiga peça originària de l'escultura, la qual no ha estat localitzada.
El contenidor és un tub roscat, per evitar la seva inundació sobre dos suports rígids de plàstic adherits al material sintètic que recobreix totalment el contenidor i el camufla. Per obrir el contenidor cal desenroscar la peça, per tancar-lo cal enroscar-la fins escoltar un click de final de rosca.
CONTENIDORS 1 i 2 (construïts a l'abril de 2011 i novembre de 2011, respectivament, destruits i expoliats).
Després d'abandonar la idea de posar res en aquesta localització per les dificultats (no hi ha llocs per amagar res sense que es vegi i pel trànsit peatonal i rodat de la Ronda Zamenhof) em vaig armar de paciència i poc a poc vaig anar construint el geoamagatall amb el material portat des del GC2Y3V3 (Si us fixeu amb atenció veureu la diferència amb el material propi del lloc).
ESCULTURA
De l'any 1989, obra dels Alumnes de l'Escola Illa, Adolf Salanguera i Rosa Martínez Camarasa (arquitecta municipal que executà el projecte). L'escultura està feta amb planxa de ferro i té una alçada de 10,75 metres.
Podeu consultar més informació de l'escultura a través de l'app SBD 2.0 (només per Android) des d'on també podeu trobar molta més informació de la ciutat sobre Layar.
TEMPS ESTIMAT DE RESSOLUCIÓ
Mitjà, 2 hores
ZAMENHOF I L'ESPERANTO
El doctor Zamenhof va desenvolupar l'esperanto a la darreria de la dècada de 1870 i començament de la de 1880. La llengua nativa de Zamenhof era el rus, però també parlava jiddisch, polonès i alemany amb fluïdesa. Va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès. Va escriure una gramàtica del jiddisch (la primera escrita per un jueu). De llengües com l'espanyol, l'italià i el lituà en va tenir coneixements bàsics.
A Bialystok, la vila natal de Zamenhof, hi vivien molts pobles i s'hi parlaven diverses llengües, com ara l'alemany, el rus, el polonès o el jiddisch -que era àmpliament majoritari-, la qual cosa dificultava la comprensió, fins i tot en les situacions més quotidianes. Com que Zamenhof considerava que la inexistència d'una llengua comuna era la raó principal dels conflictes entre diferents nacions, va començar a treballar, quan era estudiant, en el projecte d'una llengua de convenció capaç de resoldre el problema lingüístic. Caldria que fos distinta de les llengües nacionals, neutral i fàcil d'aprendre i per això acceptable per tots com a segona llengua. Una llengua apresa al mateix temps que les nacionals i usada en situacions en què s'han de comunicar diferents parlants de diferents cultures o nacions. La va anomenar Lingwe Uniwersala. El seu pare el va fer prometre que deixaria de treballar en el seu idioma i es dedicaria als estudis. Zamenhof se'n va anar a Moscou a estudiar medicina. Segons alguns biògrafs, en una de les visites a la seva terra natal va descobrir que el pare havia cremat tots els manuscrits del seu projecte. Zamenhof es va posar aleshores a reescriure'l, afegint-hi millores i fent-lo evolucionar.
ESPERANTO:
és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Lluís Llàtzer Zamenhof, com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, l'esperanto és la llengua planificada més parlada del món avui dia.
El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol Lingvo Internacia, va ser publicat per Zamenhof el 1887, amb el pseudònim de Doktoro Esperanto. Aquesta última paraula es va convertir aviat en el nom de l'idioma.
En l'actualitat es calcula que hi ha entre 100 000 i 2 000 000 de parlants d'esperanto en tot el món,1 dels quals entre 1000 i 2000 serien parlants natius d'aquesta llengua, que haurien après en l'entorn familiar. Aquestes xifres es basen en un estudi realitzat pel professor Sidney S. Culbert, de la Universitat de Washington (Seattle), un conegut esperantista. El gran marge es deu sobretot a les diferents maneres de valorar el coneixement d'una llengua apresa, normalment, com a segon idioma.
La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, directament o per mitjà de les llengües romàniques (sobretot del francès, l'italià i el castellà), i d'una manera menys freqüent de llengües germàniques (alemany i anglès), eslaves (rus i polonès), del grec i en alguns casos de l'hebreu.
Font: (visit link)
JAUME VILADOMS, ZAMENHOF I L'ESPERANTO:
Qui va ser Jaume Viladoms? I quina connexió té amb la Ronda Zamenhof, creador de l'Esperanto? Jaume Viladoms i Valls (1898-1976). Activista obrer i dissident al règim de Franco, es va dedicar a l’ensenyament de ciències i humanitats, sobretot, al proletariat, fet pel qual va ser perseguit pel règim.
A part de les seves facetes de socialista, melòman i mestre, s’hi va donar relleu a la vessant esperantista de Viladoms. Als 8 anys d’edat, Jaume Viladoms i Valls ja parlava Esperanto, i als 9 ja mantenia corresponència amb esperantistes d’arreu. Era marxista militant i tenia una gran capacitat autodidacta, per la qual cosa va arribar a ser un eminent professor de ciències i d’humanitats. Ensenyava matemàtiques, física, metal·lúrgia als obrers quan sortien de les fàbriques i a tothom qui ho vulgués. El fet d’ensenyar en català i d’ensenyar matèries prohibides pel règim com ara materialisme i Esperanto, el van dur a la presó, on va continuar ensenyant. A Sabadell, el nombre d’alumnes de Jaume Viladoms creixia de tal manera que havia de trobar nous espais per ensenyar, finalment va crear l’escola Delta, coneguda avui com a Escola Jaume Viladoms, que enguany fa 50 anys.
Font: XXXIV Congrès català d'esperanto.
(visit link)
(visit link)
Additional Hints
(Decrypt)
evtneqv xvr iv zrgh ivnwa cvrqbwa