Valldoreix
|
Nom
històric: Aiguallonga
Població: 7.455 h [2009]
Poble i barri
residencial en forma de ciutat jardí del municipi de Sant Cugat del
Vallès (Vallès Occidental), situat damunt els turons que formen els
darrers contraforts septentrionals de la serra de Collserola, des
de l'extrem sud-oriental del nucli de Sant Cugat fins al Puig
Madrona (als vessants del qual s'estén el barri de Can
Montmany) i al castell de Canals; cap al N s'uneix amb el
barri, igualment residencial, de Mirasol.
|
L'església
parroquial (Sant Cebrià d'Aiguallonga), l'estació de ferrocarril i
el centre del poble es troben a l'extrem oriental de l'àrea
urbanitzada; l'església, d'origen romànic (una església anterior és
esmentada ja el 940), que el 1066 tenia ja el caràcter de
parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat; el 1391
fou unida a la mesa episcopal de Barcelona; conserva el retaule
barroc (1709). El seu terme, unit al s. XIX al de Sant Cugat del
Vallès, comprenia només masies i l'antic castell i quadra
de Canals;
amb l'arribada del ferrocarril, durant el segon decenni del s. XX,
hi foren iniciades les urbanitzacions, primerament d'estiueig i
que, especialment després del 1939, han anat transformant-se a poc
a poc en nucli de residència permanent de gent que treballa a
Barcelona. S'han trobat restes d'una necròpoli romana del s. II, al
barri de Can Montmany. L'any 1986 s'inaugurà el museu local. Avui
és una entitat local menor amb junta administrativa
propia.
No es fácil accedir al catxé, ja que és una zona forestal que queda
tancada per dues carreteres importants, l’AP7 i la
C1413a.
Es pot accedir per diferents llocs, però el més fácil és al WP 1, a
la carretera C1413a al PK 8 , aproximadament, on es pot aparcar el
vehicle i d’una curta caminada accedir al
catxé.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Valldoreix
Nombre
histórico:Aiguallonga
Población: 7.455 h
[2009]
Pueblo y barrio residencial en forma
de ciudad jardín del municipio de Sant Cugat del Vallès (Vallès
Occidental), situado encima de los cerros que forman los últimos
contrafuertes septentrionales de la sierra de Collserola, desde el
extremo sur-oriental del núcleo de Sant Cugat hasta el monte
PuigMadrona (a las vertientes del cual se extiende el barrio de Can
Montmany) y en el castillo de Canals; hacia el N se une con el
barrio, igualmente residencial, de Mirasol.
La iglesia parroquial (Sant Cebrià
d’Aiguallonga), la estación de ferrocarril y el centro del
pueblo se encuentran al extremo oriental del área urbanizada; la
iglesia, de origen románico (una iglesia anterior es mencionada ya
el 940), que en 1066 tenía ya el carácter de parroquial, era una
dependencia del monasterio de Sant Cugat; en 1391 fue unida a la
mesa episcopal de Barcelona; conserva el retablo barroco (1709). Su
término, unido en el s. XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprendía
sólo masías y el antiguo castillo y cuadra de Canals; con la
llegada del ferrocarril, durante el segundo decenio del s. XX, se
iniciarón las urbanizaciones, primeramente de veraneo y que,
especialmente después del 1939, han ido transformándose, despacio,
en núcleo de residencia permanente de gente que trabaja en
Barcelona. Se han encontrado restos de una necrópolis romana del s.
II, en el barrio de Can Montmany. En el año 1986 se inauguró el
museo local. Hoy es una entidad local menor con junta
administrativa propia.
No es fácil acceder al caché, puesto que es una zona forestal que
queda cerrada por dos carreteras importantes, la AP7 y la
C1413a.
Se puede acceder por diferentes
lugares, pero el más fácil es en el WP 1, en la carretera C1413a en
el PK 8, aproximadamente, donde se puede aparcar el vehículo y de
una corta caminata acceder al caché.