Eren prop de les 12:00h del 12 d’agost de 2009 quan, estant estirat al sofà de casa, vaig encetar  un article publicat a l’edició digital d’El Periódico de Catalunya. Parlava d’una nova activitat, mig esport, mig turisme, mig aventura, mig tecnologia, anomenada geocaching. I des d’aleshores el meu temps de lleure va fer un gir copernicà; res no va ser igual d’ençà...Recordo l’emoció del primer catxé trobat com una impronta que em va deixar ben marcat. Han passat 3 anys i 8 mesos d’experièntcies, d’emocions, de frisança pels FTFs i de moltes coses més que obvio relatar. Ara, arribats als 2.000 catxés, creiem que és hora de fer retrospectiva del què ha estat tot aquest temps, i fer-nos un “autohomenatge” per celebrar aquesta fita de la millor manera que se li pot acudir a un geocatxer: amagant catxés.
I ja que es tracta de fer-se un homenatge, res millor que rodejar casa teva de catxés i esperar a que la rodalia es farceixi de gent que, GPS en mà, aixequi pedres, toqui sota els bancs, fiqui la mà als forats, es llenci a terra, miri inquiet vetllant per les mirades alienes...tot plegat oferint un espectacle que, prismàtics en mà, no deu tenir desperdici....jejeje...
 

He volgut fer una sèrie molt personal, on l’objectiu era passar-m’ho bé ideant maneres d’amagar catxés i practicant una de les múltiples facectes d’aquesta afició que jo anomeno “bricocatxing”. Cap d’ells no porta a cap lloc particularment bonic. Cap d’ells no porta a enlloc significat per la seva història, la seva bellesa o el seu valor artístic. En aquesta sèrie el protagonisme el prenen els catxés. Sense pistes, sense fotos spoiler, sense informació sobre la mida del contenidor (si és que se’ls pot anomenar “contenidors”). Geocaching en estat pur...Preneu-vos el vostre temps, mireu, observeu, reflexioneu, toqueu, estireu, aixequeu...sigueu molt pacients...i segurament trobareu...geocatxer versus catxé....aquest és el repte!!!!