|
Els Pèlags de Vilobí del Penedès són un petit paratge natural de la comarca de l'Alt Penedès. Aquest espai està format per les pedreres antigues de guix del turó de Vilobí. És d'una gran bellesa paisatgística i d'un gran valor ecològic i geològic. Es tracta d'una zona molt peculiar, una zona humida amb presència de moltes espècies d'ocells entre elles diverses de protegides. Els Pèlags de Vilobí tenen la interessant característica que en una mateixa zona s'apleguen quatre espais ambientals diferents: el rocam, el forestal, l'agrícola i l'aigua. Els pèlags –anomenats també els talls– aparegueren a conseqüència de l’activitat extractiva de guix que es remunta a l’època romana i que ha estat pròpia de Vilobí fins l'any 1993. Des que es va deixar d’extreure pedra, s’ha format un espai natural constituït per quatre pèlags. La concentració d’aigües d’escolament ha originat la seva forma característica de mitja lluna i el particular ecosistema que s’ha desenvolupat a l’entorn. Té diferents paisatges força interessants i molt peculiars com són les pedreres en si, i una fauna i una flora força peculiars. Aquest microecosistema format pels pèlags de Vilobí contrasta fortament amb el paisatge vitivinícola de la comarca de l’Alt Penedès.
El municipi de Vilobí del Penedès consta de diversos nuclis poblacionals i també d’un bon nombre de cases disseminades. El nucli més antic, possiblement construït des del s. XII, s’anomena La Plaça. En aquest barri destaca la Plaça Major i les antigues dependències de la casa consistorial, i les restes de l’antic castell. Tot els habitatges s’organitzen dalt d’un turó que domina bona part del municipi. Bellver és un altre dels barris de Vilobí. És un conjunt habitat situat al nord del terme municipal i separat de La Plaça. Se sap que existia al s. XIIIè, per la qual cosa la seva antigor deu ésser contemporànea a la plaça, si bé té una estructura rural més pronunciada. Destaca l’edifici de la cooperativa. Les Guixeres de Baix és una barriada situada al sud del terme. És un conjunt de cases disseminades però que té una personalitat pròpia força acusada. És possiblement, un dels barris amb un major creixement. També com a conjunt de cases disseminades amb personalitat pròpia hi ha el barri de la Font a l’est del municipi, i el barri de La Sala al sud. Aquesta darrera barriada té com a centre l’antiga església de Santa Maria de Vallformosa, avui cementiri i destaca el casal de la sala masia gòtica renaixentista un dels pocs edificis que han quedat intactes de l’època.
El municipi de Vilobí del Penedès està dins la comarca de l’Alt Penedès. Té una extensió de 9’43 km2 i un perímetre de 15 Km. Limita al NE. Amb el terme de Font-Rubí; al NW amb el terme de Sant Martí; al SW amb Pacs; al SE amb les Cabanyes i a l’E. Amb la Granada. La Festa Major del municipi és el diumenge després de Sant Roc (16 d’agost) copatró del poble. També hi ha festa per Sant Pere, que coincideix amb la Festa del Barri de Bellver; el 12 d’octubre Festa del Most, organitzada pels veïns de La Plaça i de la Font; i el segon diumenge abans de Pasqua la Festa de Sant Roc. S'han trobat restes del neolític al jaciment d’indústria lítica en sílex de les Guixeres de Vilobí. També s'han trobat restes ibèriques i romanes que semblen indicar un poblament continuat durant l'edat antiga. Vallformosa fou des del s. X una quadra del terme de Sant Martí, però no és fins el s. XII que el terme Vilobí és esmentat a la documentació. Des del s. XIIè Vilobí se segregà del Castell de Sant Martí, si bé al s. XIV, al igual que Sant Martí, inicià la seva dependència jurisdiccional de la Pia Almoina de Barcelona. Els canonges de la catedral de Barcelona foren els senyors de Vilobí fins la desaparició del feudalisme al s. XIX. A 1842 el territori de Vallformosa fou agregat a Vilobí i des de 1846 Vilobí inicià el seu camí com a municipi independent, si bé la parròquia se seguí dient de Santa Maria de Vallformosa de Vilobí. Si bé el topònim Vilobí pot indicar l’existència de guix en el terme des d’època romana, aquesta presència està documentada des del 1013. El guix ha condicionat no només la toponímia sinó sobretot la fesomia física i econòmica del municipi. Són encara presents algun antic forn de Vilobí i els pèlags de les antigues guixeres, avui ja tancades i en procés de convertir-se en un parc. (els Pèlags)
|