Pica-pica al Gra de Fajol
Diumenge 12 de gener de 2014
The Rigth Stuff*
Perquè el Grà de Fajol? Perquè és un cim molt bonic, de 2.714 metres d'alçada, que està situat en un entorn conegut pels addictes als Pica-picas i que és ideal per iniciar-se en la muntanya hivernal.
No presenta cap mena de dificultat tècnica: senzillament les que es deriven de la neu i el gel. Però això ho explicaré més endavant en l'apartat "Einam"
Com s’hi va? El camí més curt, des de Barcelona, Tarragona i Lleida és anar a Vic i, des d’allà, agafar l’autovia a Ripoll. Arribats a Ripoll cal anar cap a Camprodon. Des de Girona, per Olot i els túnels de Capsacosta s’arriba directament a la carretera que ve de Ripoll i aviat s’és a Camprodon. Seguiu la carretera que va a Vallter 2000, però no cal arribar-hi, perquè el punt de trobada és l’esplanada on podreu aparcar el cotxe (N 42° 25.303 E 2° 15.828).
Itinerari: Bonic recorregut que, des del lloc on deixem el cotxe (2.090 metres), puja fins al Gra de Fajol (2.714 metres) passant pel Refugi d'Ulldeter (2.221 metres) i pel famosíssim Coll de la Marrana (2.530 metres) ja conegut per molts. Tractant-se d'un recorregut hivernal és molt important anar sempre el més agrupats possible per tal d'evitar ensurts o alguna cosa pitjor. Aquí teniu el track per descarregar-lo, gentilesa del Sr. Galtanegra.
Horari: Ens trobarem a les 8:30 del matí a l’aparcament per passar llista, amb la idea de començar a caminar a les 8:45 en punt. Abans de sortir ens farem una primera foto de grup. Al cap d'una estona pararem i tindrem una classe pràctica d'autodetenció i de com es posen els grampons. La intenció és arribar al cim al voltant de les 12. Si fa bon temps farem fotos i picarem alguna cosa. Al voltant de les 12:30 començarem a baixar amb la intenció d'arribar al cotxe a l'hora de dinar.
I no podríem sortir més tard? No, perquè com més fred faci millor caminarem per la neu; perquè l'espai que hi ha per deixar els cotxes no és gaire gran; i perquè a la muntanya, i més a l'hivern, convé enllestir el més aviat possible. No es tracta de córrer, però hem de deixar un bon marge de temps per qualsevol eventualitat.
Material: Ulleres de sol (imprescindibles, faci el temps que faci), protector solar, botes impermeables, és a dir, amb una membrana impermeable/transpirable d'alguna mena (Goretex, Sympatex, Textrem, Membrain, Powertex, Omnitech, Novadry,Thinsulate, Event, etc.) o botes impermeabilitzades, és a dir, botes de pell generosament untades amb greix de cavall (com us penseu que anàvem als anys 70?), aigua suficient i protegida perquè no es congeli, molta roba d’abric i impermeable de cap a peus (el que el sentit comú i la meteorologia ens recomani), etc... Ah! I no oblideu quelcom per picar a dalt del cim i pel camí!
Gossos: No tinc ni idea de si un gos és capaç d'arrapar-se en un pendent pronunciat de gel o de neu molt dura. Que cada amo faci el que cregui més convenient. A mi no em molesten, tot el contrari, però em sabria greu que patissin innecessàriament.
Einam: Piolet amb dragonera, grampons (adequats a les botes que tenim), paraneus i un bastó (a ser possible amb roseta de neu). Els grampons serveixen per no relliscar, el piolet serveix per frenar en cas de relliscada i els paraneus perquè no ens entri neu a les botes.
Piolet i grampons formen un tàndem inseparable ja que de poc ens servirien un grampons si no tinguéssim un piolet per aturar-nos en cas de caiguda. Jo recomano fer servir un bastó i un piolet per progressar en pendent: el piolet lligat amb la dragonera al canell i el bastó sense passar la mà per la cinta perquè no ens faci nosa si caiem. El piolet sempre el portarem a la mà de la banda de muntanya i el bastó, allargat al màxim, a la mà de la banda de la vall.
Preus: He arribat a un acord amb una determinada botiga d'esports de muntanya per tal de poder llogar pel dia de la trobada 1 piolet per 5 euros i un parell de grampons per 5 euros. I sense fiança!!!!
Si algú troba quelcom més barat, que avisi i li donarem un premi.
En podem llogar bastants (suposo que aquesta trobada no serà tan multitudinària com les altres). Per això, si hom vol assegurar-se aquest material, m'ho haurà de fer saber abans del dia de Nadal. Passat aquest límit i fins el dia de la trobada, haureu d'espavilar pel vostre compte.
Els paraneus es poden comprar per 10 a 15 euros en alguns grans magatzems.
La teoria: Per aquelles persones que mai han fet muntanya en condicions de neu i gel els convindrà adquirir alguns coneixements teòrics:
- Cal llegir-se les pàgines 22 a 33 i 37 a 42 d'aquest llibre.
- Cal mirar-se amb atenció alguns vídeos: vídeo 1, vídeo 2, vídeo 3 i vídeo 4.
* The Rigth Stuff es podria traduir com "El Que Cal Tenir": no és el que pot semblar en un primer moment, i amb això no vull dir res ni reptar ningú. Si teniu curiositat podeu llegir les primeres pàgines d'aquest llibre titulat així i, més concretament les del capítol 2 que té aquest mateix títol. En castellà està traduït com "Lo Que Hay Que Tener". És un llibre boníssim, però està exhaurit: l'he llegir moltes vegades i aviat el duré a enquadernar perquè està fet pols.
L'autor al cim del Gra de Fajol a principis de gener de 2008
EPS!
A ple hivern, amb neu i gel, cal tenir més present que mai
que...
A LA MUNTANYA NO VAL A BADAR!!!!