El Balneari Ullastres fou el primer balneari que, després del descobriment de les aigües mineromedicinals, hi va haver a Tona (Osona). Inaugurat el 1876, es mantingué en funcionament fins al 1987.[1] Aquest va ser el primer d'una sèrie de balnearis que varen tenir un gran impacte econòmic en la població, van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble,[2] i varen convertir Tona en un centre d'estiueig de primer ordre.
Un edifici de planta baixa i coberta a dos aigües, acull les instal·lacions hidroteràpiques del balneari més antic de Tona. A destacar el passeig de plàtans i parc annexe al conjunt.[4]
Història
El 1874 un pagès de la localitat va descobrir a Tona de manera fortuïta una deu d’aigua, que feia l'olor típica de l’àcid sulfúric. Al cap d'un any del descobriment, Ullastres i Companys, van excavar més el pou, fins que van trobar una gran deu d'aigua,[5] que va ser feta analitzar pel Dr. Antoni Bayés i Fuster (1842-1899), que va pensar que podria tractar-se d'aigües medicinals.[6] En descobrir les grans possibilitats que tenien, va decidir de constituir una societat mercantil per a l'explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas, societat que va gestionar el balneari, del qual el Dr. Bayés va ser el primer metge director.[3] Posteriorment, el fill i el nét del Dr. Bayés i Fuster, Candi Bayés i Coch (1867-1955), i Antoni Bayés i Vayreda, foren també directors i copropietaris del Balneari. Mercès a la relació de la família Bayés amb el balneari, el febrer de 2011 foren nomenats fills adoptius de Tona els besnéts del Dr. Bayés i Fuster, el cardiòleg Antoni Bayés de Luna i la dibuixant Pilarín Bayés.[7]