La descripció en castellano está después de la descripción en catalán

The description in English is after the description in Spanish

La Muntanya de Montserrat

Introducció geogràfica i geològica

La Muntanya de Montserrat, que a nivell geogràfic forma part de la Serralada Prelitoral, constitueix un relleu únic per la seva originalitat. El seu punt més elevat és el cim de Sant Jeroni amb 1.236 metres. El massís presenta una direcció WNW-ESE i s'estén al llarg d'uns 8 km de longitud per 5 d'amplada. A grans trets la seva morfologia és força asimètrica. En el sector nord, on se situen les poblacions de Monistrol i Marganell, forma una paret molt vertical mentre que en el sector sud on hi ha les poblacions de Collbató i el Bruc, el descens fins al pla és més suau i els relleus menys importants.

Cal destacar que la Muntanya de Montserrat constitueix un relleu únic per la seva originalitat, caracteritzat per agulles arrodonides aïllades per canals que confereixen aquest aspecte característic a la muntanya que li ha donat el nom (Mont-serrat).

Montserrat està format per materials del Cenozoic o Era Terciària, és a dir, per roques d'entre 65 i 35 milions d'anys d'antiguitat.

La formació del relleu Montserratí

Per entendre com es va formar el relleu que actualment observem, cal remuntar en el temps fins fa uns 45 milions d'anys (Eocè), quan la massa de conglomerats, margues i argiles que veiem a la muntanya de Montserrat era una acumulació de graves, arenes i argiles que s'havien dipositat en un delta al final d'un conjunt de rius.

Aquests rius naixien al Massís Catalano-Balear, que estava on actualment trobem el Mar Mediterrani davant la costa catalana (veure Fig. 1), i desembocaven en un mar interior que ocupava l'actual Depressió de l'Ebre.

Els rius arrossegaven els materials procedents de la erosió del massís que trobaven al llarg del seu recorregut i els dipositaven quan desembocaven al mar interior. Aquests materials arrossegats eren principalment còdols i graves ja que els rius tenien molta energia com a conseqüència del marcat desnivell que salvaven. Quan arribaven al mar els rius perdien força i els materials que transportaven es dipositaven formant un delta.

Posteriorment a la formació d'aquest delta, durant l'Oligocè, fa uns 25 milions d'anys, es va produir un enfonsament del Massís Catalano-Balear i es van formar les Serralades Litoral i Prelitoral juntament amb la Depressió Prelitoral. Aquesta nova estructuració del relleu va provocar l'aixecament dels conglomerats, margues i argiles de Montserrat al mateix temps que es desenvolupaven, per distensió, una sèrie de diàclasis verticals, principalment en dues direccions perpendiculars (veure Fig. 2 a i b).

Des d’aleshores i al llarg de milions d'anys, l'aigua de pluja va aprofitar aquestes fractures per infiltrar-se en l'interior de la muntanya. L'aigua, en combinar-se amb el CO2 atmosfèric i amb els àcids del sòl es transforma en una solució àcida capaç de dissoldre el ciment carbonatat dels conglomerats provocant l'aixamplament d'aquestes diàclasis i formant avencs i coves al seu interior. Al mateix temps que les diàclasis s'eixamplaven, es van anar aïllant i arrodonint les agulles que formen Montserrat (veure Fig. 2 c i d). La gènesi de les agulles de Montserrat es va deure, doncs, a l'existència de plànols de fractures o diàclasis i als processos de dissolució i erosió que es van desenvolupar posteriorment.

Components dels conglomerats de Montserrat

La Muntanya de Montserrat està formada pricipalment per conglomerats encara que en menor proporció trobem també nivells de margues i argiles vermelles. Els conglomerats són roques sedimentàries detrítiques formades per components de tres mides diferents:

Clastos

Els clastos corresponen a fragments de minerals o roques de mida superior als 2 mm que, en el cas de Montserrat, van ser erosionats i transportats des del Massís Catalano-Balear i sedimentats a la desembocadura dels rius al mar interior. Els clastos poden ser més o menys arrodonits en funció del transport que han patit fins a sedimentar. En funció del grau d'arrodoniment parlem de pudingues (cas de Montserrat) o de bretxes en el cas que els clastos siguin angulosos. Als clastos que presenten una mida superior als 25 centímetres els anomenem blocs. La mida predominant en els clastos del sector meridional de Montserrat està entre els 10 i els 15 centímetres encara que en alguns sectors de la muntanya s'han trobat clastos de fins a 1 metre.

Matriu

La matriu és una fracció més petita, de mida inferior als 2 mm que omple els espais que hi ha entre els clastos. La matriu que forma els conglomerats de Montserrat és sorrenca, ja que la seva mida correspon a la de la sorra.

Ciment

Finalment un ciment d'origen químic, que ocupa els espais buits que han quedat entre els clastos i la matriu, és el que dóna consistència a la roca. El ciment es forma per precipitació química dels minerals que trobem dissolts en l'aigua i que circulen a través dels clastos i de la matriu posteriorment a la seva sedimentació.

Per registrar el cache com a "trobat" cal:

1) fer-se una foto amb el GPS a les coordenades del cache i pujar-la

2) i enviar-me per e-mail les respostes a aquestes preguntes:

a. És fàcil trobar fòssils a Montserrat?

b. Quina mena de fractures predominen des d'aquí: les verticals o les horitzontals?

c. Quina és la mida mitjana dels clastos a les coordenades N 41 ° 35.636 E 1 ° 50.474?

No cal espera la meva resposta per registrar la troballa.

La Montaña de Montserrat

Introducción geográfica y geológica

La Montaña de Montserrat, que a nivel geográfico forma parte de la Cordillera Prelitoral, constituye un relieve único por su originalidad. Su punto más elevado es la cima de Sant Jeroni con 1.236 metros. El macizo presenta una dirección WNW-ESE y se extiende a lo largo de unos 8 km de longitud por 5 de anchura. A grandes rasgos su morfología es bastante asimétrica. En el sector norte, donde se situan las poblaciones de Monistrol y Marganell, forma una pared muy vertical mientras que en el sector sur donde están las poblaciones de Collbató y el Bruc, el descenso hasta el llano es más suave y los relieves menos importantes.

Hay que destacar que la Montaña de Montserrat constituye un relieve único por su originalidad, caracterizado por agujas redondeadas aisladas por canales que confieren este aspecto característico a la montaña que le ha dado el nombre (Monte-aserrado).

Montserrat está formado por materiales del Cenozoico o Era Terciaria, es decir, por rocas de entre 65 y 35 millones de años de antigüedad.

La formación del relieve Montserratino

Para comprender cómo se formó el relieve que actualmente observamos, hay que remontarse en el tiempo hasta hace unos 45 millones de años (Eoceno), cuando la masa de conglomerados, margas y arcillas que vemos en la montaña de Montserrat era una acumulación de gravas, arenas y arcillas que se habían depositado en un delta al final de un conjunto de ríos.

Estos ríos nacían en el Macizo Catalano-Balear, que estaba donde actualmente encontramos el Mar Mediterráneo delante de la costa catalana (ver Fig 1), y desembocaban en un mar interior que ocupaba la actual Depresión del Ebro. Los ríos arrastraban los materiales procedentes de la erosión del macizo que encontraban a lo largo de su recorrido y los depositaban cuando desembocaban en el mar interior. Estos materiales arrastrados eran principalmente cantos rodados y gravas ya que los ríos tenían mucha energía como consecuencia del marcado desnivel que salvaban. Cuando llegaban al mar los ríos perdían fuerza y los materiales que transportaban se depositaban formando un delta.

Posteriormente a la formación de este delta, durante el Oligoceno, hace unos 25 millones de años, se produjo un hundimiento del Macizo Catalano-Balear y se formaron las Cordilleras Litoral y Prelitoral juntamente con la Depresión Prelitoral. Esta nueva estructuración del relieve provocó el levantamiento de los conglomerados, margas y arcillas de Montserrat al mismo tiempo que se desarrollaban, por distensión, una serie de diaclasas verticales, principalmente en dos direcciones perpendiculares (ver Fig 2 a y b).

Desde entonces y a lo largo de millones de años, el agua de lluvia aprovechó estas fracturas para infiltrarse en el interior de la montaña. El agua, al combinarse con el CO2 atmosférico y con los ácidos del suelo se transforma en una solución ácida capaz de disolver el cemento carbonatado de los conglomerados provocando el ensanchamiendo de estas diaclasas y formando simas y cuevas en su interior. Al mismo tiempo que las diaclasas se ensanchaban, se fueron aislando y redondeando las agujas que forman Montserrat (ver Fig 2 c y d). La génesis de las agujas de Montserrat se debió, pues, a la existencia de planos de fracturas o diaclasas y a los procesos de disolución y erosión que se desarrollaron posteriormente.

Componentes de los conglomerados de Montserrat

La Montaña de Montserrat está formada pricipalmente por conglomerados aunque en menor proporción encontramos también niveles de margas y de arcillas rojas. Los conglomerados son rocas sedimentarias detríticas formadas por componentes de tres tamaños diferentes:

Clastos

Los clastos corresponden a fragmentos de minerales o rocas de medida superior a los 2 milímetros que, en el caso de Montserrat, fueron erosionados y transportados desde el Macizo Catalano-Balear y sedimentados en la desembocadura de los ríos en el mar interior. Los clastos pueden ser más o menos redondeados en función del transporte que han sufrido hasta sedimentarse. En función del grado de redondeamiento hablamos de pudingas (caso de Montserrat) o de brechas en el caso de que los clastos sean angulosos. A los clastos que presentan un tamaño superior a los 25 centímetros les llamamos bolques. El tamaño predominante en los clastos del sector meridional de Montserrat está entre los 10 y los 15 centímetros aunque en algunos sectores de la montaña se han encontrado clastos de hasta 1 metro.

Matríz

La matríz es una fracción más pequeña, de medida inferior a los 2 milímetros que rellena los espacios que hay entre los clastos. La matriz que forma los conglomerados de Montserrat es arenosa, ya que su tamaño corresponde al de la arena.

Cemento

Finalmente un cemento de orígen químico, que ocupa los espacios vacíos que han quedado entre los clastos y la matríz, es el que da consistencia a la roca. El cemento se forma por precipitación química de los minerales que encontramos disueltos en el agua y que circulan a través de los clastos y de la matríz posteriormente a su sedimentación.

Para registrar el caché como "encontrado" es necesario:

1) hacerse una foto con GPS en las coordenadas del cache y subirla

2) y mandarme por e-mail las respuestas a estas preguntas:

a. ¿Es fácil de encontrar fósiles en Montserrat?

b. ¿Qué tipo de fracturas predominan desde aquí: las verticales o las horizontales?

c. ¿Cuál es el tamaño medio de los clastos en las coordenadas N 41 ° 35.636 E 1 ° 50.474?

No hace falta esperar mi respuesta para registrar el hallazgo.

Montserrat  Mountain

Geographical and geological introduction

The Mountain of Montserrat, which geographically is part of the Pre-Coastal mountain range, is a unique relief for its originality. Its highest point is the summit of St. Jeroni, of 1236 metres. The massif has a WNW-ESE direction and extends along approximately 8 km long and 5 Km wide.

Broadly speaking, its morphology is quite asymmetric. In the northern sector, where the villages of Marganell and Monistrol are located, it forms a very vertical wall while in the south where populations are Collbató and Bruc, the descent to the plain is softer and there are less important reliefs.

It is noteworthy that the Mountain of Montserrat is a unique relief because of its originality, characterized by rounded needles isolated by channels that confer this characteristic look to the mountain that gave him the name (Mount-sawn).

Montserrat is composed of materials of the Cenozoic or Tertiary Era, ie, rocks between 65 and 35 million years old.

The formation of the relief of Montserrat

To understand how the relief that we observe nowadays was formed, we must go back in time to some 45 million years (Eocene), when the mass of conglomerates, marls and clays we see in the mountain of Montserrat was an accumulation of gravel sands and clays that were deposited in a delta at the end of a set of rivers.

These rivers were born in the Catalano-Balearic Massif, which was located where the Mediterranean Sea is currently ahead of the Catalan coast (see Fig 1), and involved an inland sea that occupied the present Depression of the Ebro river. The rivers carried material from the massive erosion that lay along its route and deposited when flowed into the inland sea. These materials were mainly dragged boulders and gravel as the rivers had a lot of energy because of the marked drop it saved. When they reached the sea the rivers lost strength and transporting materials were deposited to form a delta.

 

Subsequently to the formation of this delta, during the Oligocene, about 25 million years, there was a collapse of the Catalano-Balearic massif and the Coastal and Prelitoral Range were formed as well as the Prelitoral Depression. This new structure resulted in the lifting of the relief of conglomerates, marls and clays of Montserrat at the same time they developed, for relaxation, a series of vertical joints striking mainly in two perpendicular directions (see Fig 2 a and b).

 

Since then over millions of years, rainwater used to infiltrate these fractures inside the mountain. The water, when combined with atmospheric CO2 and soil with acids is converted into an acid solution capable of dissolving carbonate cement conglomerate and causing the widening of these diaclases and forming potholes and caves inside. While the joints widens, the needles were getting isolated and rounded (see Fig 2 c and d). The genesis of the needles of Montserrat was due therefore to the existence of fractures or joints striking and dissolution and erosion processes that were later developed.

Components of clusters of Montserrat

Montserrat Mountain is mainly formed by clusters though in a smaller proportion levels of marl and red clay are also found. Conglomerates are sedimentary rocks composed of detrital components in three sizes:

Clasts

The clasts are fragments of minerals or rocks measuring more than 2 millimeters in the case of Montserrat which were eroded and transported from the Catalano-Balearic massif and sedimented in the river mouths in the inland sea.
The clasts may be more or less rounded depending on the transport they have suffered until being sedimented. Depending on the degree of rounding we can speak of conglomerates (case of Montserrat) or gaps in the event that the clasts are angular. If the clasts are larger than 25 inches we call them bolques. The predominant size clasts in the southern sector of Montserrat is between 10 and 15 centimeters although in some mountain areas clasts up to 1 meter can be found.

Matrix

The matrix is a smaller fraction, measuring less than 2 mm that fills the spaces between the clasts. The matrix which forms the clusters of Montserrat is sandy, as its size corresponds to the sand.

Cement

Finally a chemical cement, which occupies the empty spaces that remain between the clasts and matrix, is what gives consistency to the rock. The cement is formed by chemical precipitation of minerals that are dissolved in the water circulating through the clasts and matrix after its deposition.

For the valid "cache found" log:
1) you have to upload a photo of you with GPS close to the cache coordinates
2) and send me via e-mail answers to these three questions:
- Is it easy to find fossils in Montserrat?
- Can you see vertical or horizontal fractures from here?
- Which medium size are the clasts in coordinates N 41° 35.636 E 1° 50.474?

You don't have to wait for my answer to be able to register.

Editat per darrera vegada el dia 16 de setembre de l'any 2022