Al cim d’un turó situat just al límit nord de la finca de cal Cuques, dins del terme de Manresa i molt a prop de l’Eix Transversal i del nou traçat de la C-37, hi ha un element realment curiós: la Taula de Cal Cuques, una gran roca aïllada que ha quedat elevada a causa dels processos erosius. El peu d’aquest gran bloc rocós és natural i està format per margues, però l’envolta una paret cilíndrica de pedra seca amb una escala construïda amb la mateixa tècnica.
Es desconeix la seva utilitat, tot i que alguns estudis apunten que podria tractar-se d’un ustrinum ibèric -lloc destinat a cremar els cossos dels difunts-, que molt més tard seria utilitzat pels sacerdots cristians per beneir el terme o com a comunidor per tal de comunir –conjurar amb oracions- les tempestes.