Skip to Content

<

MONUMENT ALS FRANCESOS

A cache by sandrixsalva Send Message to Owner Message this owner
Hidden : 7/18/2013
Difficulty:
1.5 out of 5
Terrain:
1.5 out of 5

Size: Size: small (small)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

El secreto inconfesable de Cabrera, la real y cruel historia

The dirty little secret of Cabrera, real and terrifying story.

 


CATALÀ

ELS SECRETS inconfessables DE CABRERA

Corria l'any 1.808 era el 19 de juliol i l'exèrcit espanyol assestava un terrible cop a la Batalla de Bailén al tot poderós exèrcit francès, el General Castaños va ser el protagonista d'aquesta gesta. La victòria va ser tan aclaparadora que va canviar el curs de la història en aquesta guerra d'Independència, es calcula que l'exèrcit real va aconseguir capturar a més de 20.000 soldats francesos i això malgrat ser tot un triomf per al General Castaños es va convertir en un malson que va acabar sent la pitjor Llegenda Negra de la nostra història i, per desgràcia, acudim al naixement del Primer Camp de Concentració pròpiament dit, però hem d'entendre el moment i els esdeveniments que en aquests dies van tenir lloc per intentar excusar d'alguna manera la crueltat del que ha passat. Aquest gran exèrcit de francesos capturats van ser els responsables del saqueig que va rebre Còrdova anteriorment i que la població espanyola no estava disposada a oblidar ja que l'únic que sentien davant aquests gavatxos capturats era odi.

El General Castaños era molt conscient d'aquesta situació i davant el temor que l'enemic capturat se li seguís humiliant i maltractant va donar ordre que tot aquell que tractés malament als presoners de guerra s'enfrontaria a un tribunal militar. També aquest general era conscient que no tenien recursos suficients per mantenir a tots els presoners, la intendència necessària ni estava disponible ni era impossible crear-la sense recursos econòmics, així que es va optar a oferir als francesos el retorn dels capturats amb un pacte peculiar i conegut a l'època, Cintra, pel qual retornarien al seu país aquests 20.000 capturats amb la promesa d'honor de no poder tornar a participar en cap exèrcit que fos contra els interessos d'Espanya. Aquests presoners van estar uns dies a Sanlúcar de Barrameda a la província de Cadis en espera d'una resposta per part de França que mai va arribar i que va obligar al governador de la ciutat a prendre decisions dràstiques.

La situació era complicada, controlar les humiliacions i venjances dels espanyols que no podien oblidar l'ofensa de Còrdova, unit a la impotència de no poder controlar aquesta quantitat de presoners va fer que diversos milers d'ells fossin traslladats a diverses capitals d'Espanya

En aquells dies s'havia de prendre una decisió urgent i s'estudiava el trasllat a les Canàries i Balears per a repartir als presoners, però es va prendre una de les pitjors decisions possibles, fer servir els Pontones com a presó provisional.

 Els Pontones eren vaixells de l'armada reial que servien de presó al port per mantenir en un punt fix controlats als presoners, en aquella ocasió es van utilitzar El Terrible, El Vencedor, El Argonauta, El Boreas i El Sobirà que tot i tenir cabuda per a uns 6.000 homes van aconseguir amuntegar als 14.000 presoners.

Era estiu, la calor insuportable, la humitat irrespirable, l'escassetat d'aliments notòria i la manca d'aigua abundant, a més hem d'incloure que l'amuntegament impedia la neteja i aquests presoners havien de conviure amb els seus orins i excrements, per la qual cosa les malalties van començar a cobrar víctimes tan constants com que cada dia moria una mitjana de 10 a 20 presoners.

Van ser moments de patiment per als francesos capturats, però el pitjor encara estaria per arribar, uns van tenir sort ja que van ser enviats a Canàries però per als altres es dóna ordre de traslladar a tots a l'illa de Cabrera, un racó deshabitat des que va finalitzar la Reconquesta i la pirateria de la zona va quedar controlada i que en aquests moments serviria de presó per als francesos. Són moltes les baixes sofertes en els Pontones pel que es calcula que a l'illa de Cabrera arribarien entre 9.000 i 10.000 presoners per habitar un illot sense possibilitat d'escapatòria però amb l'avantatge que no estarien amuntegats, però el pitjor encara estaria per arribar .

 L'Illa de Cabrera és un illot de tot just 7 km de llarg per 5 d'ample i el seu nom prové de les cabres típiques d'aquells lars, els grans penya-segats són de gran bellesa i va ser l'any 1.991 declarat Parc Nacional Marítim Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.

L'illa no donava per a tants homes, els recursos eren escassos, l'aigua dolça no arribava i la fam cada cop era més insuportable. Espanya enviava cada quatre dies escàs menjar que consistia essencialment en faves, pa florit i aigua, però no eren molt puntuals ja que a més de l'escassetat de recursos s'unien les tempestes pel que de vegades l'espera era de més d'una setmana. A més en una de les ocasions en què arribava el proveïment a l'illa, un grup amotinat es va llançar a un assalt fallit però que va portar com conseqüència que durant molts mesos allà no arribés cap tipus de provisió o aigua potable.

Els francesos davant totes aquestes adversitats i potser per la seva experiència militar es van anar organitzant com bonament van poder, així que van crear el seu propi hospital. La fam que es passava és incomptable, no es pot narrar ni es pot imaginar, l'escassetat de l'illa obligava moltes vegades a menjar-se tot el que en ella hi havia i moltes de les plantes i bulbs que ingerien els presoners eren pur verí que el que feia era empitjorar la situació.

Però lluny d'enfonsar en la situació límit en què es trobaven aquests homes van aguditzar l'enginy i van arribar a fer una granja de rates, exquisit menjar que va servir també per fer un mercat d'intercanvi amb l'aigua i les faves, però tot i així no va servir de molt doncs ja no rebia el proveïment regularment i fins les rates es van extingir.

La fam era tal que expliquen que coïen els cinturons i botes per menjar-se'ls i que la roba en parracs servia de condiments a unes sopes d'aigua bruta que era l'únic suport que podien obtenir d'un illot que ja no donava més de si i en el que l'agricultura casolana era gairebé un miracle.

 Les ruïnes del vell castell que va servir en el seu temps per evitar la pirateria, en aquests moments va ser un gran hospital en el qual els més malalts eren apartats especialment per evitar les epidèmies i que a falta de recursos medicinals se'ls procurava la mort més digna possible .

Els anys anaven passant i la població s'anava delmant. Canibalisme, sí que es van veure obligats a practicar-lo, no ho van fer tots ja que molts preferien morir a devorar un company, però sens dubte el crític del moment és tan complicat de narrar com a real, però l'organització per sobreviure que es van imposar aquells homes va ser tan coherent com que castigaven amb la mort a aquells que mataven per menjar-se a les seves víctimes.

Mentre la guerra seguia a Espanya, la Independència estava propera, moltes victòries en batalles memorables feia que els presoners francesos cada cop fossin més i l'illa de Cabrera no era un mal lloc per deixar-los oblidats, així que allí van ser portats gairebé tots els capturats en el llevant.

Eren rebuts per homes esquelètics, demacrats, gairebé zombis vivents que només explicar el seu futur a l'illa als nouvinguts va fer que molts optessin per llançar-se al buit als penya-segats.

Les notícies del que passava a l'illot arribar aviat a les autoritats espanyoles en forma de denúncia allà per l'any 1.812, s'explica que els anglesos escandalitzats van fer de denunciants al comprovar in situ la negligència amb què eren oblidats a la seva sort aquells homes , s'explica que van observar com un oficial havia vomitat i els presoners es van llançar desesperats a menjar del sòl el vòmit, tot això era desolador per a Espanya però la situació no es podia solucionar, la manca de recursos i la negativa de Napoleó per acollir els tropes capturades va fer que fins 1.814 gens canviés a l'infern de Cabrera.

Acabada la Guerra, França recull als supervivents d'aquell Camp de Concentració, no més de 3.500 persones quedaven, homes desfets que van ser rebuts malament al seu país pel que havien donat tot, eren els perdedors d'una guerra i així van ser tractats per les seves propis compatriotes tot i que els erigissin un monument en record de les milers de víctimes que es va emportar la illa.

 Cabrera és part del nostre patrimoni, allà la bellesa de l'illa fa oblidar a molts la quantitat d'ossos humans que acull en les seves entranyes i les roques intenten mostrar aquelles senyals que van deixar uns homes que van ser tractats tan inhumanament que encara a dia d'avui molts eviten tractar aquest tema per vergonya.

 

ESPAÑOL

LOS SECRETOS INCONFESABLES DE CABRERA

Corría el año 1.808 era el 19 de Julio y el ejército español asestaba un terrible golpe en la Batalla de Bailén al todo poderoso ejército francés, el General Castaños fue el protagonista de esta gesta.  La victoria fue tan aplastante que cambió el curso de la historia en esta guerra de Independencia, se calcula que el ejército real consiguió apresar a más de 20.000 soldados franceses y esto a pesar de ser todo un triunfo para el General Castaños se convirtió en una pesadilla que terminó siendo la peor Leyenda Negra de nuestra historia y por desgracia acudimos al nacimiento del Primer Campo de Concentración propiamente dicho, pero debemos entender el momento y los acontecimientos que en esos días ocurrieron para intentar disculpar de algún modo la crueldad de lo sucedido. Este gran ejército de franceses capturados fueron los responsables del saqueo que recibió Córdoba anteriormente y que la población española no estaba dispuesta a olvidar ya que lo único que sentían ante esos gabachos apresados era odio.

 El General Castaños era muy consciente de esa situación y ante el temor de que al enemigo capturado se le siguiera humillando y maltratando dio orden de que todo aquel que tratase mal a los prisioneros de guerra se enfrentaría a un tribunal militar. También este general era consciente de que no se tenían recursos suficientes para mantener a todos los prisioneros, la intendencia necesaria ni estaba disponible y era imposible crearla sin recursos económicos, así que se optó a ofrecer a los franceses el retorno de los apresados con un pacto peculiar y conocido en la época, Cintra, por el cual retornarían a su país estos 20.000 capturados con la promesa de honor de no poder volver a participar en ningún ejército que fuera contra los intereses de España. Estos prisioneros estuvieron unos días en Sanlúcar de Barrameda en la provincia de Cádiz en espera de una respuesta por parte de Francia que nunca llegó y que obligó al Gobernador de la ciudad a tomar decisiones drásticas.

La situación era complicada, controlar las humillaciones y venganzas de los españoles que no podían olvidar la afrenta de Córdoba, unido a la impotencia de no poder controlar tal cantidad de prisioneros hizo que varios miles de ellos fueran trasladados a diversas capitales de España

En aquellos días se tenía que tomar una decisión urgente y se barajaba el traslado a Canarias y Baleares para repartir a los prisioneros, pero se tomó una de las peores decisiones posibles, usar los Pontones como prisión provisional.

 Los Pontones eran barcos de la armada real que servían de cárcel en el puerto para mantener en un punto fijo controlados a los prisioneros, en aquella ocasión se utilizaron El Terrible, El Vencedor, El Argonauta, El Boreas y El Soberano que a pesar de tener cabida para unos 6.000 hombres consiguieron hacinar a los 14.000 prisioneros.

Era verano, el calor insoportable, la humedad irrespirable, la escasez de alimentos notoria y la falta de agua abundante, además debemos incluir que el hacinamiento impedía el aseo y estos prisioneros tenían que convivir con sus orines y excrementos, por lo que las enfermedades comenzaron a cobrarse víctimas tan constantes como que cada día fallecía una media de 10 a 20 prisioneros.

Fueron momentos de sufrimiento para los franceses apresados, pero lo peor aún estaría por llegar, unos tuvieron suerte pues fueron enviados a Canarias pero para los otros se da orden de trasladar a todos a la Isla de Cabrera, un rincón deshabitado desde que finalizó la Reconquista y la piratería de la zona quedó controlada y que en esos momentos serviría de cárcel para los franceses. Son muchas las bajas sufridas en los Pontones por lo que se calcula que a la Isla de Cabrera llegarían entre 9.000 y 10.000 prisioneros para habitar un islote sin posibilidad de escapatoria pero con la ventaja de que no estarían hacinados, pero lo peor aún estaría por llegar.

 La Isla de Cabrera es un islote de apenas 7 km de largo por 5 de ancho y su nombre proviene de las cabras típicas de aquellos lares, los grandes acantilados son de gran belleza y fue en el año 1.991 declarado Parque Nacional Marítimo Terrestre del Archipiélago de Cabrera.

La isla no daba para tantos hombres hacinados, los recursos eran escasos, el agua dulce no llegaba y el hambre cada vez era más insoportable. España enviaba cada cuatro días escasa comida que consistía esencialmente en habas, pan mohoso y agua, pero no eran muy puntuales ya que además de la escasez de recursos se unían las tormentas por lo que a veces la espera era de más de una semana. Además en una de las ocasiones en las que llegaba el abastecimiento a la isla, un grupo amotinado se lanzó a un asalto fallido pero que trajo como consecuencia que durante muchos meses allí no llegase ningún tipo de provisión o agua potable.

Los franceses ante todas estas adversidades y quizás por su experiencia militar se fueron organizando como buenamente pudieron, así que crearon su propio hospital. El hambre que se pasaba es incontable, no se puede narrar ni se puede imaginar, la escasez de la isla obligaba muchas veces a comerse todo lo que en ella había y muchas de las plantas y bulbos que ingerían los prisioneros eran puro veneno que lo que hacía era empeorar la situación.

Pero lejos de hundirse en la situación límite en la que se encontraban estos hombres agudizaron el ingenio y llegaron a hacer una granja de ratas, exquisito manjar que sirvió también para realizar un mercado de intercambio con el agua y las habas, pero aún así no sirvió de mucho pues y no se recibía el abastecimiento regularmente y hasta las ratas se extinguieron.

El hambre era tal que cuentan que cocían los cinturones y botas para comérselos y que la ropa en jirones servía de condimentos a unas sopas de agua sucia que era el único sustento que podían obtener de un islote que ya no daba más de sí y en el que la agricultura casera era casi un milagro.

 Las ruinas del viejo castillo que sirvió en su tiempo para evitar la piratería, en esos momentos fue un gran hospital en el que los más enfermos eran apartados especialmente para evitar las epidemias y que a falta de recursos medicinales se les procuraba la muerte más digna posible.

Los años iban pasando y la población se iba diezmando. Canibalismo, sí se vieron obligados a practicarlo, no lo hicieron todos pues muchos preferían morir a devorar a un compañero, pero sin duda lo crítico del momento es tan complicado de narrar como real, pero la organización para sobrevivir que se impusieron aquellos hombres fue tan coherente como que castigaban con la muerte a aquellos que mataban para comerse a sus víctimas.

Mientras la guerra seguía en España, la Independencia estaba cercana, muchas victorias en batallas memorables hacía que los prisioneros franceses  cada vez fueran más y la Isla de Cabrera no era un mal lugar para dejarlos olvidados, así que allí fueron llevados casi todos los capturados en el levante.

Eran recibidos por hombres esqueléticos, demacrados, casi zombis vivientes que nada más contarles su futuro en la isla a los recién llegados hizo que muchos optasen por lanzarse al vacío en los acantilados.

Las noticias de lo que ocurría en el islote llegaron pronto a las autoridades españolas en forma de denuncia allá por el año 1.812, se cuenta que los ingleses escandalizados hicieron de denunciantes al comprobar in situ la negligencia con la que eran olvidados a su suerte aquellos hombres, se cuenta que observaron como un oficial había vomitado y los prisioneros se lanzaron desesperados a comer del suelo el vómito, todo esto era desolador para España pero la situación no se podía solucionar, la falta de recursos y la negativa de Napoleón para acoger a sus tropas capturadas hizo que hasta 1.814 nada cambiara en el infierno de Cabrera.

Terminada la Guerra, Francia recoge a los supervivientes de aquel Campo de Concentración, no más de 3.500 personas quedaban, hombres deshechos que fueron recibidos malamente en su país por el que habían dado todo, eran los perdedores de una guerra y así fueron tratados por sus propios compatriotas a pesar de que les erigieran un monumento en recuerdo de las miles de víctimas que se llevó la isla.

 Cabrera es parte de nuestro patrimonio, allí la belleza de la isla hace olvidar a muchos la cantidad de huesos humanos que acoge en sus entrañas y las rocas intentan mostrar aquellas señas que dejaron unos hombres que fueron tratados tan inhumanamente que aún a día de hoy muchos evitan tratar este tema por vergüenza.  

 

ENGLISH

CABRERA unspeakable SECRETS

The year 1808 was the July 19 and the Spanish army dealt a terrible blow at the Battle of Bailen the all powerful French army, General Brown was the hero of this epic. The victory was so overwhelming that changed the course of history in this war of independence, it is estimated that the royal army managed to capture more than 20,000 French soldiers and this despite being a triumph for General Brown became a nightmare it ended up being the worst in our history Black Legend and unfortunately we went to the birth of the first concentration camp itself, but we must understand the time and the events that occurred in those days to somehow try to excuse the cruelty of what happened. This great army captured French were responsible for the looting that Cordoba received earlier and Spanish population was not willing to forget and that all he felt about those arrested was hate gringos.

 General Brown was well aware of this situation and fearing that the enemy captured it humiliating and mistreating follow him gave orders that anyone that dealt badly POWs would face a military tribunal. Also this was generally not aware that they had sufficient resources to keep all prisoners, the quartermaster necessary nor was available and it was impossible to create without financial resources, so we decided to give the French the return of seized with a covenant peculiar and known at the time, Cintra, by which his country would return to the 20,000 captured with the promise of honor of not being able to participate in any army that went against the interests of Spain. These prisoners were few days in Sanlucar de Barrameda in Cadiz province awaiting a response from France that never came and forced the governor of the city to take tough decisions.

The situation was complicated, humiliation and revenge control of Spanish who could not forget the shame of Córdoba, together with the helplessness of not being able to control so many prisoners made several thousand of them were transferred to various capitals of Spain

In those days you had to make an urgent decision and shuffled the move to Canary and Balearic Islands to distribute to the prisoners, but he took one of the worst decisions possible, use the Hulks as detention.

 The pontoons were ships of the Royal Navy that served in prison in the port to maintain a fixed point controlled prisoners on that occasion were used The Terrible, The Winner, The Argonaut, The Boreas and The Sovereign despite having accommodate some 6,000 men got cramming 14,000 inmates.

It was summer, the unbearable heat, stifling humidity, notorious food shortages and lack of abundant water, and we include that overcrowding prevented the toilet and these prisoners had to live with their urine and excrement, so that the disease began to take its toll as constant as each day passed away an average of 10-20 prisoners.

It was a time of suffering for the French captured, but worse still be to come, some were lucky as they were sent to the Canaries but for others gives order to move them all to the island of Cabrera, uninhabited corner ended the Reconquista and piracy in the area was controlled and that at that time in prison to serve the French. There are many casualties in the pontoons so it is estimated that the island of Cabrera reach between 9,000 and 10,000 prisoners to inhabit an island with no possibility of escape but with the advantage that they would not be crowded, but it would be worse to come .

 La Isla de Cabrera is an island just 7 km long by 5 wide and its name comes from the typical goats those parts, the great cliffs are beautiful and it was in the year 1991 declared National Park Archipelago Maritime-Land Cabrera.

The island did not allow for many men crammed, resources were scarce, fresh water was less and hunger was becoming increasingly unbearable. Spain sent every four days little food that was essentially beans, moldy bread and water, but they were very punctual as well as the scarcity of resources storms came together so sometimes the wait was more than a week. Also in one of the occasions when the supply came to the island, a mutinous group launched a failed assault resulted but for many months there came any provision or drinking water.


The French face of all these adversities and perhaps by his military experience were organized as best they could, so they created their own hospital. Hunger is happening is uncountable, you can not tell or you can imagine, the island shortages forced many times to eat everything that was in it and many of the plants and bulbs were prisoners who ate pure poison which did was make it worse.

But far from sinking into the extreme situation in which these men were sharpened the wits and came to make a farm of rats, which also served delicacy for an exchange market with water and beans, but still not served much as no longer receiving regular supplies and even the rats became extinct.

Hunger was such that they have the belts and boots baked them for food and clothing in tatters condiments served great soups dirty water was the only support they could get from an island that was not the biggest of himself and the that agriculture was almost a miracle home.

 The ruins of the old castle that served in time to prevent piracy, at that time was a large hospital in which sections were sicker especially to prevent epidemics and the absence of medical resources were sought more dignified death possible .

The years passed and the population was decimated. Cannibalism, they were forced to practice, they did not all die because many preferred to devour a partner, but certainly critical moment is so difficult to tell as real, but the organization to survive than those men was imposed as consistent as punishing with death those who kill to eat their victims.

While the war was still in Spain, the Independence was near, many memorable battles victories made the French prisoners were becoming more and Cabrera Island was not a bad place to leave them forgotten, so there were taken almost all captured in the lift.

They were received by men skeletal emaciated zombies living almost nothing else to tell your future on the island newcomers made many opting to jump into the void in the cliffs.

The news of what was happening on the island soon reached the Spanish authorities in the form of complaint back in 1812, that the British were shocked complainants made to verify in situ the negligence with which were forgotten to fend the men , is said to have observed as an officer prisoners had vomited and threw soil desperate to eat vomit, this was devastating to Spain but the situation could not be solved, the lack of resources and Napoleon's refusal to accommodate their captured troops did nothing to change that to 1,814 in hell of Cabrera.

After the War, France picks up the survivors of that concentration camp, there were more than 3,500 people, men waste that were received badly in his country he had given everything, were the losers of a war and they were treated by their own countrymen even though they erected a monument in memory of the thousands of victims who took the island.

 Cabrera is part of our heritage, hence the beauty of the island makes you forget a lot of the number of human bones in his gut houses and rocks trying to show those signs left by men who were treated so inhumanly that even today many avoided dealing with this issue for shame.

TEXT EXTRET EN/ TEXTO EXTRAÍDO DE/ EXTRAIDE TEXT OF

http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com.es/2012/05/los-secretos-inconfesables-de-cabrera.html

Catxé dedicat al patiment d'aquests presoners francessos i als nostres amics Maduixeta team que no ens van poder acompanyar a aquesta petita però preciosa illa.

Additional Hints (No hints available.)



 

Find...

194 Logged Visits

Found it 184     Didn't find it 5     Write note 2     Publish Listing 1     Needs Maintenance 2     

View Logbook | View the Image Gallery of 33 images

**Warning! Spoilers may be included in the descriptions or links.

Current Time:
Last Updated:
Rendered From:Unknown
Coordinates are in the WGS84 datum

Return to the Top of the Page

Reviewer notes

Use this space to describe your geocache location, container, and how it's hidden to your reviewer. If you've made changes, tell the reviewer what changes you made. The more they know, the easier it is for them to publish your geocache. This note will not be visible to the public when your geocache is published.