Vistes de Cardona - Runam salí nou
Amb aquest catxé pretenem ensenyar-vos una de les boniques vistes de la vila de Cardona, així com explicar-vos breument la història del runam salí nou d’aquesta població.
La formació geològica de Cardona s’estén pel subsòl de la depressió central catalana i en particular sota el nord del Bages. És ben coneguda pel seu únic aflorament a la muntanya de sal de Cardona, on el clorur de sodi, sal comuna o halita, és explotat des de temps immemorials. En conjunt la formació Cardona està constituïda per les sals precipitades durant el període Eocè a partir de l’evaporació del mar poc profund que, entrant per l’actual golf de Biscaia, ocupava la depressió de l’Ebre fins al Bages.
Durant les primeres dècades de l’explotació, el material de rebuig que s’extreia de les mines es quedava a l’interior de la mina, omplint les galeries a mesura que s’abandonaven. A partir dels anys 60, però, el material de rebuig comença a abocar-se al costat de les instal·lacions mineres. Així neixen els runams salins o escombreres. Com a resultat de l’activitat minera, als inicis del segle XXI tenim al Bages set runams salins.
L’abandonament de la mina de potassa de Cardona l’any 1990 va deixar inactius els seus runams, que des d’aquest moment van passar a ser propietat d’Ercros Industrial SA, una empresa filial d’Erkimia. El material dels runams, de composició bàsica de clorur sòdic amb un alt grau d’impureses (bàsicament argiles barrejades amb sals), va ser declarat recurs miner de la secció B per la D. Gral. D’Energia i Mines quan Ercros Industrial SA va sol·licitar-ho, presentant un pla d’explotació i d’ús de la sal, bàsicament en factories pròpies per a la producció de clor. Ercros va començar a extreure, anualment, unes 500.000 tones de sal dels runams. Entre els anys 1991 i 2011, Ercros ha estat explotant el runam nou (de 12,5 ha) fins a buidar-lo completament. Els treballs de restauració del terreny alliberat del runam nou estan projectats.
Treballs d’explotació del runam nou l’any 2008
Pel què fa al runam vell de Cardona (de 9,5 ha i generat durant l’explotació potàssica en el període que va des del 1929 fins al 1972 aproximadament), que està situat a l’entrada de la vall salina, és el culpable de la desfiguració de la muntanya de sal roja de Cardona, i Ercros en va iniciar l’explotació l’any 2008, tot i que la puresa de la seva sal és menor. Un ambiciós projecte de restauració, lligat també amb el projecte d’explotació turística de la muntanya de sal, pretén remodelar l’espai del runam vell de Cardona.
Runam vell l’any 2004
Si us acosteu fins al monòlit metàl·lic, podreu contemplar unes boniques vistes del poble de Cardona així com també el que queda després de l’explotació, finalitzada l’any 2011, del runam nou, l’últim dipòsit de residus que va generar l’activitat minera a Cardona. D’aquesta manera es va donar per definitivament eliminada la muntanya artificial de residus. L’empresa Ercros estimava que l’eliminació del runam nou es completaria l’any 2010, però finalment es va perllongar fins el 2011, motivat per la demanda del mercat i especialment pel fet que des del gener del 2008 s’hi va afegir l’extracció de material del runam vell. Segons fonts de la companyia, se’n van arribar a extreure més de 10.500.000 tones de material. D’aquesta explotació Ercros n’ha obtingut un benefici econòmic (per la comercialització de la sal), però aquesta activitat ha d’acabar suposant per a Cardona un benefici eminentment mediambiental i paisatgístic, ja que aquests dipòsits es van convertir en muntanyes artificials que van alterar l’estructura natural de la vall salina, que és on es troben ubicats.
Vistes de diferents moments de l’explotació del runam salí nou
Quant al runam vell (el que es va generar primer però que s’ha començat a explotar més tard), Ercros calculava finalitzar l’activitat a les proximitats de l’any 2020, en funció de la demanda.
Cal destacar que, tot i fer pràcticament 6 anys de la finalització dels treballs d’extracció del residu d’aquest runam, l’àrea es pot veure desèrtica deguda a la salinització del terreny que no permet que hi creixin plantes. Així doncs, per recuperar la zona, faria falta un gran treball de restauració.
A continuació us deixem una part de la cronologia de la història dels runams salins de Cardona, així com de l’afectació ambiental d’aquests fets:
ANY
|
ACCIÓ
|
ACTOR/S
|
CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS
|
1929
|
Inici del runam vell de la Vall Salina de Cardona
|
Unión Española de Explosivos
|
Obstrucció del pas natural del rierol salat per la vall salina
|
1972
|
Abandonament del runam vell de Cardona
|
Unión Española de Explosivos
|
|
1972
|
Inici del runam nou de Cardona
|
Unión Española de Explosivos
|
|
1990
|
Clausura de la mina de potassa Nieves a Cardona, desrpés d’haver arribat als -1030 metres de profunditat, per la dificultat de l’explotació
|
Unión de Explosivos Río Tinto
|
|
1991
|
Inici de l’explotació de sal comuna del runam nou de Cardona
|
Ercros
|
|
2008
|
Inici de l’explotació de sal del runam vell de Cardona
|
Ercros
|
Disminució dels residus salins al runam vell
|
2011
|
Acaba l’explotació del runam nou de Cardona
|
Ercros
|
Desaparició del runam. L’àrea queda salinitzada i pendent de restaurar, mentre el torrent que en baixa cap a La Coromina s’ha canalitzat al col·lector de salmorres.
|
Si us plau, sigueu respectuosos i no altereu l'entorn. No pengeu fotos del contenidor, si en veiem alguna serà borrada. Podeu penjar fotos de les vistes o del logbook.
Gràcies per la vostra comprensió i esperem que gaudiu de les vistes i del catxé,
tant com hem gaudit nosaltres preparant-lo.