Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de Semproniana, que amb el temps va acabar perdent.Fins a l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore. A partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí.
Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).
Les muralles es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a finals del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa Esperança. Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.
Durant deu anys, entre 1462-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona d'Aragó. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El segle XV encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra de Remença.
L'estabilitat del segle XVI, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera guerra carlina va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per Martí Miret i Caraltó van assaltar Granollers el 17 de gener de 1875 i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.
A mitjans segle XIX, l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.
Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938, va causar centenars de ferits, morts i molts estralls. Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.
D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina. La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 en la modalitat d'handbol.
A les coordenades podreu gaudir d'un nou punt de vista de la ciutat, en un format panoràmic.Es un indret idoni per fer fotos, o sencillament desconectar una mica del món, descobrint llocs curiosos de la ciutat, veure cims del Montseny, i altres muntanyes dels voltants! Espero que us agradi, i pogueu explicar una bona experiència als vostres registres, o bé penjant voluntàriament una foto (NO SPOILER).
Com a tots els meus catxés, si teniu algun dubte, enviu-me mail i us faré un cop de mà! :)