La Maquinista Terrestre i Marítima va néixer a la Barceloneta el 1855. Va ser el resultat de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt i la societat La Barcelonesa (convertida en Tous, Ascacíbar i Companyia el 1841). Al barri ocupava una superfície de 17.000 metres quadrats i en pocs anys es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques de l’estat. Tot i que el 1917 va construir la seva segona fàbrica entre Sant Andreu de Palomar i el Bon Pastor, l’activitat a la Barceloneta va continuar fins a mitjan anys 60. La petjada de la companyia al barri mariner encara hi és present. Un carrer amb el nom de l’empresa, una xemeneia, part de les oficines de la companyia que ara formen part d’un institut… Però sens dubte la més rellevant són els anomenats quarts de casa, una participació dels habitatges que es va fer necessària per poder donar allotjament als treballadors d’aquesta i d’altres empreses que s’hi van instal·lar.
L’any 1856 es bastí aquest arc d’entrada que constituí l’accés principal a la fàbrica La Maquinista Terrestre y Marítima. Quan l‘antiga fàbrica de material ferroviari va cedir els seus terrenys, el barri va demanar un conjunt residencial, que va ser un primer pas per rehabilitar les parts més degradades del barri. El projecte del Barri de la Maquinista va ser signat per l’equip d’arquitectes Bohigues, Martorell i Mackay. Els espais enjardinats i els pisos amplis van ser algunes de les innovacions que aportaren al barri, on, en general, els pisos no acostumen a tenir més de 35 m2.
