Ruta literària pel centre de Badalona Multi-cache

Ruta literària pel centre de Badalona 

La Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona, en col·laboració amb l’Espai Betúlia, us proposa aquesta ruta literària pel centre històric de la nostra ciutat. Badalona té, i ha acollit, ciutadans il·lustres del món literari; té equipaments dedicats a les lletres i racons que han inspirat a poetes i novel·listes. Ha estat escollida com a escenari de diferents relats, alguns tan significatius com Betúlia, de M. Aurèlia Capmany, que ha donat nom a l’Espai Betúlia, centre de la paraula i les lletres, un espai que junt amb la Xarxa de Biblioteques -amb Can Casacuberta com a eix vertebrador, han esdevingut equipaments de referència en aquest camp.

Aquesta ruta s’emplaça en el centre de la ciutat perquè es pugui fer a peu. Evidentment hi ha altres espais tan o més significatius que es queden fora per raons de distància. Potser seran protagonistes de noves rutes en el futur.

Als aficionats i seguidors del geocaching que compartiu també l’interès pel món cultural i literari us animem a endinsar-vos en aquesta aventura i descobrir els nostres tresors: les propostes literàries que us hem preparat a cadascun un dels punts que conformen la ruta i, com no, el caché que n’amaga!

Resultats proves:

A =

B =

C =

D =

E =

COORDENADA FINAL

A.        N41º26.765 E002º14.995

La primera claror del dia s’entretenia jugant amb les llums de Betúlia quan en Martí, amb cara de son, va obrir la porta de ferro i vidre de la piscina municipal. Va fer un cop d’ull a l’estació del tren: tot era quietud i silenci

Jordi Font i Agustí, Els Silencis de Betúlia, capítol 1

Així comença el llibre Els Silencis de Betúlia del badaloní Jordi Font, i aquí, en el lloc descrit per l’autor, comença la nostra ruta... .

Jordi Font i Agustí és enginyer i novel·lista, i va néixer a Badalona l’any 1955. El 1983 va publicar el seu primer relat de ciència ficció a la revista Ciència. És un defensor d’aquest gènere com a vehicle eficaç per parlar de l’actualitat. Algunes de les seves obres estan ambientades en el món tecnològic i en el passat industrial. Va coordinar els treballs del grup d’investigació sobre Tecnociència, Literatura i Cine de la Fundació EPSON, que van ser recollits en el volum Entre la por i l’esperança. Percepcions de la tecnociència en la literatura i el cinema (2002).

El 1999 va obtenir el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa amb l’obra Els silencis de Betúlia. La novel·la es va presentar a la biblioteca Can Casacuberta i està ambientada en Badalona.

L’autor utilitza dos temps narratius, un que se situa en l’època de postguerra espanyola, amb el rerefons del conflicte europeu, i un segon que es desenvolupa en la Badalona postolímpica. Però el relat d’aquest passat, tot i tenir entitat pròpia, creix fins al punt que les vides i les accions dels seus protagonistes tenen efecte en el relat del temps present. El fil d’unió entre ambdós temps és en Martí, un home amb dificultats per a adaptar-se a la societat que li ha tocat viure i amb una història vital força complexa.

En un espai singular com és una piscina municipal es posen en contacte ambdós móns, i surten a la llum tant els tripijocs relacionats amb urbanisme com les lluites intestines per fer-se un lloc en el poder municipal.

Font ha publicat també El preu de la quimera (1992), Assassinat a l’Escola de Treball (1993), La força del riu (1996), Contracorrent (2000) amb la qual va obtenir el Premi del lector de l’Odissea. Traficants de llegendes guanyadora de l’edició 2003 del prestigiós Premi UPC de Ciència Ficció. La febre del vapor XIIIè Premi de Narrativa de Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró l’any 2010. En l’actualitat té una secció fixa a la revista Vía Libre sobre cinema, literatura i ferrocarril.

Prova A. Situa’t en el punt descrit per l’autor i compta el nombre de plantes que té l’edifici de l’estació .................................................................................................. 

Des d’aquest primer punt de la ruta us suggerim que us hi acosteu a fer una visita al Pont del petroli. Encara que no forma part de la ruta per raons de distància, potser a alguns de vosaltres us pot interessar visitar-lo. Val la pena!

T’accepto, figura clara,

faula que em convoca

a ser dòcil a una teva

llei de confiança.

Tu, amb gest eficaç

adreces a l’horitzó

la teva meitat de signe

perquè –així ho fantasiejo-

algú d’enllà atengui,

algú respongui per mi.

Ventura feliç:

allò que no vindrà mai

però no deixa de poder venir,

de voler venir

Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924 - 2006)

El Pont del Petroli és el nom amb què els badalonins es refereixen al pantalà construït en els anys seixanta per l’antiga CAMPSA pel traspàs d'hidrocarburs des dels vaixells cisterna cap els dipòsits a terra. Aquest pantalà avui dia de titularitat municipal ha estat reconvertit en passeig per a ús ciutadà i també en estació meteorològica i oceanogràfica de recollida de dades.                                                                                                                        

El pantalà s'endinsa uns 250 metres en el mar, i s'alça uns 6 metres per sobre del nivell mig de la superfície. Aquesta infraestructura, construïda al mig d'una platja oberta, sense cap ús agressiu sobre el medi és, de fet, una obra singular, ja que no existeix cap altre punt al llarg de la costa catalana que faci la seva funció. 

Al final del pont trobareu el poema ‘Pont del petroli’ de Jordi Sarsanedas, possiblement el darrer poema escrit pel poeta, després d’una visita al pont del petroli el 4 d’abril de 2006 en companyia de Paco Fanés, poeta també i membre fundador de l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli. Una associació que té com a objectius la difusió de projectes en l’àmbit de la poesia mitjançant l’edició de llibres i l’organització d’actes com el festival anual Poesia i Cia… i la difusió de la cultura plàstica (exposicions i projectes d’art contemporani).

S’ha de destacar el treball de l’Associació en el terreny de l’edició, amb la publicació de dues col·leccions de poesia, Pont del Petroli i La Puça del Petroli amb prop d’una trentena de títols. Mereix també especial menció l’exposició de poesia visual VI(r)US que, des de novembre de 2005, està voltant per la geografia catalana (Badalona, Barcelona, Santa Eulàlia de Ronçana, Lleida...) amb obres extretes del llibre del mateix títol publicat per l’Associació, llibre que ha esdevingut un referent de la poesia visual.

B.         N41º 27.054 E002º 15.015

– Tenia una bona biblioteca, el seu pare?

– Sí, la tenia. Però li van cremar tot. Nosaltres, quan va passar això, érem a l’exili. Quan vam marxar, vam deixar la casa de Badalona tancada i barrada, però hi van entrar. El meu pare tenia la biblioteca al segon pis, perquè quan volia silenci se n’anava a dalt. Doncs van entrar i ho van tirar tot daltabaix del balcó: els llibres i els prestatges de la llibreria, i un general anava cridant: ‘¡Abajo la inteligencia!’. Quan ho van tenir tot daltabaix, ho van cremar al mig del carrer. I les veïnes després van entrar i diu que van plorar i tot, perquè, quina consciència cremar aquella quantitat de llibres! El meu pare es va morir amb la il·lusió que els llibres els havien anat a buscar els de l’Ajuntament de Badalona. La mamà li deia: ‘com vols que aquella gent, que tenen tants compromisos, vagin a casa a comprometre’s més. Que no veus que els afusellarien! No et facis il·lusions’. Tenia una biblioteca estupenda. Hi havia de tot i força…

Pompeu Fabra, el meu pare. Records personals de Carola Fabra
recollits per Rosa Maria Piñol
(La Campana, Barcelona, 1991)

Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868. Des de molt jove va expressar el seu interès per la lingüística, tot i que va seguir estudis d’enginyer industrial i hi va exercir com a tal. A la dècada dels 90 i sota el segell de l’Avenç, amb col·laboradors com Jaume Massó i Joaquim Casas van tenir un paper cabdal en la campanya per dur a terme una reforma ortogràfica amb la qual es posaven les bases del català modern. Aviat l’Institut d’Estudis Catalans adopta la gramàtica d’en Fabra com a oficial i l’estil fabrià s’imposa també entre els escriptors.

A la dècada dels trenta Fabra dóna a conèixer el Diccionari general de la llengua catalana (1932), autèntic pilar de la llengua, segons la seva concepció.

Fabra es va exiliar l’any 1939 a Prada de Conflent, on va continuar treballant en la seva obra pòstuma Gramàtica catalana, que va veure la llum el 1956 gràcies a l’edició acurada del seu deixeble Joan Coromines. Fabra va morir a Prada, després de rebre nombrosos homenatges a l’exili, el 1948.

Vinculació amb Badalona

A començaments d’octubre de 1912 Pompeu Fabra s’instal·là a Badalona, seguint les indicacions del metge que aconsellà a la seva filla Teresa els banys de mar. Aquesta casa del C. Mercè és l’últim domicili del Mestre Fabra a la nostra ciutat i on hi va viure més anys. Es va implicar a la vida cívica i social de la ciutat, va estar vinculat a l’Escola d’Arts i Oficis, al Club de Tennis, als banys de la platja.... i gràcies a la seva estada a Badalona, en el Diccionari de la Llengua Catalana han quedat recollits alguns mots propis de la toponímia badalonina com badiu i micaco. 

El pare del català modern, l’únic català que tots els catalans han obeït plenament, segons cita de Josep Pla, va viure gairebé vint-i-sis anys a la nostra ciutat, els més productius de la seva vida intel·lectual, i la seva petjada és tan important com ignorada a casa nostra.

Quan el filòleg va haver d’exiliar-se durant la guerra civil, aquesta casa va ser saquejada i els milers de llibres i documents que hi havia a seva biblioteca particular van ser cremats i espoliats. Els pocs documents que s’han pogut recuperar estan dispositats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.

El 28 de gener de 1934, al saló de plens de l'Ajuntament de Badalona, se li va retre un homenatge en què se li va fer entrega d'una medalla d'or i se'l va nomenar ‘fill adoptiu de la ciutat’. El poble badaloní va mostrar-li així el seu afecte incondicional. D'aquest homenatge en restà una important publicació,l'Àlbum de Badalona (1934), encapçalat per un autògraf del president Macià i amb escrits de Rovira i Virgili, J. V. Foix o el mateix Fabra. Aquest àlbum està a disposició del qui el vulgui consultar a la Biblioteca Can Casacuberta.

L’any 2010 la ciutat de Badalona ret homenatge a l’insigne filòleg amb dos fets importants: Es va donar el seu nom a la recentment inaugurada plaça central i a la parada de metro projectada en aquesta plaça. Una proposta recollida en un manifest que va rebre el suport de nombroses institucions, entitats i persones badalonines interessades en restablir la memòria de Pompeu Fabra. Es va inaugurar l’exposició Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom produïda per l’Espai Betúlia amb motiu de la capitalitat de la cultura catalana de Badalona. Us recomanem el catàleg editat, hi trobareu fragments d’en Josep Pla, de Marià Manent, de Xavier Benguerel, etc. que parlen de Fabra i Badalona.

Prova B. Situa’t davant de la façana de la casa i compta el nombre de finestrals que hi veus...............................................              

C.         N41º 26.922 E002º15.112

Maria del mar brut,

campanar de la quisca,

cuitat de corders i fabricants

d'aiguardents dolços,

qui t'ha vist i qui et veu

tan malmenada.

Aniràs a l'infern a cremar

quitrà i petroli

i els del Cristall faran

una urna funerària

per enterrar-te més enllà del Canyet,

just a Can Ruti, palau d'ambulatoris de primera

on no hi menen camins

Josep Gual Lloberas,Oda nova a Badalona (1981)

Josep Gual loberas (Badalona, 13 de juliol de 1920 - 24 d'octubre de 2005), poeta, agitador cultural i polític. Ha estat un d’aquells poetes en què la vida i l’obra van indestriablement lligades. La seva obra reflecteix l’experiència del front durant la guerra civil, el seu compromís cívic i de denúncia en la dictadura i en la democràcia, la implicació amb el moviment obrer i el catalanisme d’esquerres. Va ser alumne d'Escola Catalana i de ben jove ja destacà practicant diversos esports, com el bàsquet, l’atletisme i la natació.

Fou un dels supervivents d’aquella lleva del biberó i aquest fet marcarà decisivament l’home i el poeta. Escriví diversos poemes sobre aquest tema, d'entre els quals cal destacar ‘Paisatge de l'Ebre’, composició que, cantada per Teresa Rebull, és considerada com una de les cançons més emocionants i senzilles de les inspirades per la guerra civil.

L’any 1963 és un any molt productiu en el qual va donar forma definitiva a molts dels seus poemes. Se’l recorda com un poeta aferrat indissolublement a la llengua del seu país i sobretot a la defensa de la llibertat humana. També és important la seva aportació periodística, dispersa en diverses publicacions locals, sobre temes relatius a la història de l’esport català, cultura popular i recuperació de la memòria històrica.

A iniciativa de l’Ajuntament de Badalona, l'Associació Pont del Petroli, l'Associació de Veïns i diferents col·lectius ciutadans s’ha donat el nom de Racó d’en Gual a un espai de la Rambla de Badalona que ret homenatge i recorda l’obra i la vinculació del poeta a la Rambla. Aquest espai pretén convertir-se en un escenari per a la cultura on es puguin fer actes.

Prova C. Situa’t al recentment inaugurat Racó d’en Gual i recita el poema d’en Josep Gual que trobaràs gravat a la placa del terra. Quants versos té?............................................................

 D.           N41º 26.739 E002º14

El carrer de Sant Isidre

quan era noi m’emparava.

Dins d’una torre de vidre

penso, vegeto i dic fava.

Joan Argenté. Estrofa del poema ‘Cançó que reprèn amb P’ del llibre Movimentperistàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa.

El poeta Joan Argenté i Artigal va néixer al carrer de Sant Isidre de Badalona l’any 1931 i, llevat d’uns anys durant la guerra civil, ha viscut sempre a la mateixa llar.

Joan Argenté va fer el batxillerat a l’Institut Albéniz on va comptar amb la gran influència de Maria Aurèlia Capmany que, a més d’ensenyar-li filosofia i llengua alemanya, li va transmetre la passió per la literatura i el teatre. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, professió que va exercir i que ha compaginat amb l’escriptura al llarg de la seva vida. De fet a Badalona és conegut com el ‘poeta advocat’.

Com a poeta es donà a conèixer amb El temps de tants dits, guanyador del premi Joan Salvat-Papasseit el 1959. Les dècades dels 60 i 70, coincidint amb la represa de la llengua catalana, són les més productives de la seva obra poètica. En aquests anys també s’implicà molt activament en la vida social i cultural, i va participar en activitats relacionades amb la literatura, la cançó i el teatre del país i particularment de Badalona.

La poesia de Joan Argenté parteix de la realitat, ja sigui el jardí de casa seva o les persones que passen pel carrer, per arribar, mitjançant el llenguatge -en les seves formes populars, avantguardistes o científiques- a un nivell superior de coneixement.

Ha rebut diferents premis i honors: L’any 1962 va obtenir el premi La Selva del Camp, amb Companys de viatge de Jacques Brel, el 1975 el premi Carles Riba, amb Seminocturn, semidiürn i el 1981 el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral amb La Badalada del Gran Macabre.L'any 2006 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, com a reconeixement a la seva dedicació a favor de la llengua i la cultura catalanes. També ha estat col·laborador habitual dels diaris ‘Avui’ i ‘El Punt’.

Prova D. Situa’t davant la façana de la casa i compta el nombre de rosetons que té....................................................................

E.          N41º26.776 E002º14.754

No he tornat més a Betúlia. Va unida a l’esclat de la pau, a l’angoixa d’aquells primers anys de pau, quan no sabies ben bé si t’havien pres l’aire per respirar o, pitjor encara, si ja no t’era necessari l’aire per respirar. Però ¿per què estimo Betúlia i els seus carrers polsosos, i el campanar de Santa Úrsula, i la fumarola de les fàbriques llençada gairebé sempre pel vent cap a ponent? Potser per la presència del mar. Com a Guardiet, gairebé encerclada pel mar. I no sols això, sinó per la gent que hi vaig conèixer. 

Maria Aurèlia Capmany, Betúlia, capítol 1

La diada de Sant Jordi de 2007 l’Ajuntament de Badalona inaugurà l'Espai Betúlia, un equipament cultural dedicat exclusivament a les lletres. La seva oferta cultural està relacionada sempre amb el món de la paraula i les lletres: conferències, exposicions, lectures dramatitzades, espectacles de petit format, seminaris, tallers, congressos, simposis, rutes literàries, cursos, trobades d’escriptors, etc. El nom de l’espai, Betúlia, és el títol d’una de les primeres novel·les de Maria Aurèlia Capmany, i vol ser, per tant, un homenatge a l’escriptora, que va ser professora de la Escuela de Enseñanza Media Isaac Albéniz de Badalona.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés(1918-1991) ha estat una de les intel·lectuals més completes de la Catalunya contemporània. Intel·ligent, lúcida, desperta i sempre activa es dedicà inicialment a la docència, però sabé exercir amb fermesa i dignitat la seva vocació d’escriptora en una època en què ser escriptor no era considerat ofici de dones, i es situà en el món literari català com un valor singular dins del panorama literari dels anys 55-80. Destacà com una veu conscient, civil i compromesa en totes les seves activitats, com a dona de teatre, com a activista cultural en l’època de la resistència contra el règim franquista, com a feminista i com a política en el darrer període de la seva vida.

Capmany va ser professora de filosofia, grec i alemany a l’Institut Albéniz de Badalona (aleshores Colegio Municipal de Enseñanza Media Albéniz) entre els anys 1944 i 1956. El record que deixà el pas de la senyoreta Capmany per les aules es manté viu, encara avui, a través d’aquells exalumnes que la recorden i van gaudir de la seva amistat fins a la mort de l’escriptora. És per aquest record, en agraïment i homenatge que l’Espai Betúlia du aquest nom.

Betúlia és una de les primeres obres d’una autora que tot just començava la seva singladura com a novel·lista en un país derruït, empobrit i trist, i amb una llengua prohibida i sense referents vàlids que l’ajudessin en el seu aprenentatge d’escriptora. Betúlia és una novel·la on la trama es desenvolupa en una ciutat imaginària, anomenada així, Betúlia, i fàcilment identificable amb la Badalona de la postguerra. La petjada que Maria Aurèlia Capmany va deixar a la nostra ciutat, i el rendiment que en va saber treure com a escriptora fan de la novel·la Betúlia (1956), un dels referents culturals més singulars dels badalonins.

Va rebre diferents premis literaris i honors: L’any 1948 premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia amb l’obra El cel no és transparent, l’any 1952 el Narcís Oller als Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, amb Pròleg a Guardiet, l’any 1957 el premi Josep Yxart, amb Cita de narradors, l’any 1968 premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts, l’any 1972 premi Crítica Serra d’Or de teatre amb L’ombra de l’escorpí i l’any 1983 premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil amb El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. L’any 1979 va ser guardonada amb el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià i el 1982 li atorgaven la Creu de Sant Jordi.

Destaquem també les seves col·laboracions habituals a Serra d'Or, Avui, Diari de Barcelona, El Noticiero Universal, La Varguardia i El Periódico.

L’any 1992 es va inaugurar la Biblioteca Centra Urbana Can Casacuberta per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona. L’edifici havia estat una antiga fàbrica tèxtil, construïda entre el 1907 i el 1920 en diferents fases, dissenyada per l’arquitecte modernista badaloní Joan Amigó i Barriga. Aquesta fàbrica inicialment propietat de Josep Giró i Blanch va ser adquirida el 1920 per Salvador Casacuberta i funcionà fins el 1979.

L’obra de rehabilitació va ser dirigida pels arquitectes Antoni Poch i Jordi Moliner i fruit del trasllat de l’antiga biblioteca de Sant Anastasi que tenia la seu al Museu de Badalona. Aviat es va veure la necessitat d’una ampliació i remodelació de la biblioteca, així com l’oportunitat de crear un nou espai cultural annex: l’Espai Betúlia. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Antonio Sanmartín i el nou gran complex cultural per a la ciutat va ser inaugurat el 27 d’abril de 2007.

La Xarxa de Biblioteques de Badalona està formada per sis biblioteques: Can Casacuberta, Biblioteca Llefià Xavier Soto, Biblioteca Lloreda, Biblioteca Pomar, Biblioteca Sant Roc i Biblioteca Canyadó-Casagemes Joan Argenté. Totes elles integrades en la Xarxa de Biblioteques gestionades per l'ajuntament en conveni amb la Diputació de Barcelona. 

Les biblioteques de Badalona són un servei públic municipal obert a tots els ciutadans que tenen com a missió oferir l’accés a la informació i a la cultura, i que fomenten l’ús de les noves tecnologies, possibilitant la cohesió social i el desenvolupament personal en igualtat d’oportunitats. Han esdevingut equipaments culturals de referència gràcies a la varietat i qualitat dels serveis que ofereixen, propiciant l’assistència d’una gran diversitat d’usuaris que troben en els nostres equipaments un lloc on satisfer les seves necessitats culturals, d’informació i de lleure.

Prova E. Situa’t mirant a l’Espai Betúlia i busca el número de dues xifres de l’edifici del costat...............................................