|
Data de construcció
|
Mitjans del segle XVIII, remat reconstruït en 2009
|
|
Descripció
|
La parròquia compta amb una torre campanar de planta quadrada i tres cossos decreixents. Està alçat amb maçoneria i rajola, sent el remat de materials actuals. El primer cos compta amb tres trams iguals, diferenciats per una moldura i el últim amb un rellotge solar. Al segon trobem quatre finestres per a les campanes i quatre pilastres toscanes per cara, amb fris i una balustrada. El tercer cos compta amb dos templets: el primer cuadrat amb arcs en diagonal i un segon circular amb cupulí i creu. El interior compta amb una escala "a la castellana", que recorre el seu perímetre interior fins arribar a la Sala de les Campanes. Poc abans d'arribar a aquesta trobem la caseta del rellotge, amb la maquinària al seu interior i una esfera, rematant una teulada aquesta habitació. Als arcs de les campanes trobem dos creus i dos punts cardinals a més d'una escaleta per accedir al remat.
|
|
Protecció
|
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
|
|
Estat anterior
|
El campanar estaba en regular estat pel pas del temps i els agents climàtics, no comptava el campanar amb el tercer cos.
|
|
Estat actual
|
Es troba en un bon estat de conservació, pintat amb vistosos colors al seu exterior, resultat de la recent restauració. Les campanes, per contra, es troben en un regular estat, instal·lades amb truges de ferro i mecanitzades (menys la campana més menuda) amb motors de vol continu i martells. Les instal·lacions actuals no imiten els tocs tradicionals ni faciliten tocar manualment les campanes. Vist l'estat actual de les campanes seria recomanable iniciar els treballs de restauració del conjunt, per tal de recuperar les truges de fusta (conegudes per fotografies antigues), i mecanitzar de nou el conjunt amb motors de vol continu. Les campanes es deurien baixar del campanar per netejar-les per dins i fora.
Durant l'any 2009 s'ha reconstruit el remat del campanar, que fins ara terminava en terrasa plana. A la web de l'ajuntament es diu que possiblement es va enderrocar durant la guerra per instalar ametralladores.
|
|
Campanes
|
Antigament deuria comptar amb tres campanes, de dimensions més modestes que les actuals. Sabem que una d'elles es va fer l'any 1907 pels campaners de València Jaime Roses i Vicente Moreno, batejada amb el nom de "Juana Bautista". Es va fer per completar el joc existent, que deuria ser de dos campanes.
Compta actualment amb un conjunt de quatre campanes, ubicades totes elles a la Sala de les Campanes. La més menuda està dedicada a la Mare de Déu del Rosari, fosa l'any 1957 per Salvador Manclús del Grau de València. Les seues inscripcions són incises, fet que indica que la campana estava fosa abans de ser encarregada, moment en que es van afegir les inscripcions. La segünet porta el nom de Felisa, dedicada a Sant Feliu Màrtir, va ser refosa per la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida en 1964. La mitjana porta el nom de Maria Vicenta, també refosa, és de la casa Portilla de Gajano (Cantabria) l'any 2003 a càrrec de la família Fontestad-Gil i especialment dedicada al beat Vicente Izquierdo, que era el rector del poble en 1936. La gran és l'unica campana original del conjunt de 1941, porta el nom de Maria Josefa i és obra de Manuel Roses Vidal.
|
|
Tocs tradicionals de campanes
|
Tradicionalment serien voltejades les quatre campanes per a les principals festes i esdeveniments, des de la mateixa Sala de les Campanes a mans. Com es costum en l'Horta es tocarien a mig vol per als difuns, mentre que els batalls de les tres campaness grans comptaven amb llargues cordes que arribaven fins als peus del campanar.
|
|
Tocs actuals de campanes
|
Els tocs actuals es basen en el vol de les quatre campanes i el repic de totes elles.
|
|
Intervencions
|
El campanar es deuria construir a mitjans del segle XVIII, poc després del a construcció del temple parroquial. Es tracta d'una torre alçada segons els models dels campanars barrocs valencians amb els tres cossos i el remat seguint les recomanacions del arquebisbe Aliaga. El tercer cos va ser derribat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) per tal d'instal·lar ametralladores, com va passar en altres pobles propers. També les campanes van desaparéixer al inici del conflicte.
Per tal de reposar el conjunt es van encarregar quatre noves campanes l'any 1941 a la fundició de Manuel Roses Vidal del Grau de València que va ser beneït i instal·lat eixe mateix any. La dedicada a la Mare de Déu del Rosari es va badar en 1957, sent refosa en abril. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va proposar en diverses ocasions la mecanització als anys 60, sense arribar a efectuar-se. Per contra si va canviar les truges de fusta de les tres campanes menors en 1962 per altres de ferro i refondre la Tercera en 1964. La campana gran conservà la truja de fusta fins l'any 1979 quan la casa Manclús va portar a terme la mecanització del conjunt. Es van instal·lar tres motors de vol continu, martells i mig vols; per tant es mecanitzarien les tres campanes grans, que encara conserven els motors; mentre que la Xicoteta es quedaria sense mecanitzar fins que fa poc s'ha instal·lat un motor d'impulsos.
En 2009 es va promoure la reconstrucció del remat desaparegut en la Guerra, alçant-se el nou cos de similars proporcions al destruït, encara que amb formes més modernes. Durant la intervenció a més s'ha restaurat la resta de la torre, pintada amb els colors actuals.
|
|
Quadrant Solar
|
Hi ha un quadrant solar en el campanar, en la façana principal.
|
|
Rogle, Roda de Campanes
|
A la Sagristia trobem dos rogles. El primer d'ells és el antic, regularment conservat, i el nou, realitzat recentment i de similars característiques al antic.
|