Cova des Boc Traditional Geocache
-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(micro)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
Aqui vos presentam una petita trobada per els voltant de Pòrtol. Hem d'agafar un petit camí que ens conduira fins a la cova des Boc. Duis llenternes.
COVA DES BOC (extret de la revista endins num 27 del 2005) CATALA: . La cavitat es troba a uns 20 m del camí i enlairada uns 9 m respecte aquest, al capdamunt d’un fort rost de terra i oculta per uns grans blocs caiguts. Aquest rost es producte de l’acumulació dels sediments trets de la cova al llarg del temps i en el transcurs d’intenses tasques d’adaptació, que en configuren l’aspecte interior. A l’exterior, al marge dret de l’entrada hi trobam un redol que forma una terrassa amb restes de marges i paredons. La boca de la cavitat es troba oculta per uns blocs enormes despresos de la pròpia timba i que actuen de parament natural. De fet, tota la boca està tancada per aquests blocs, llevat del pas d’entrada on hi trobam un portell i una paret de pedra seca en bon estat. L’interior és una espaiosa sala de pis pla i sòtil baix, amb una alçada constant de 1,4 m sent la máxima de 1,6 m. La secció és rectangular i bastant regular. En aquest sector inicial, l’estança té una amplada propera als 10 m i s’endinsa uns 10 m més fins al punt on descriu un colze que enfila una galeria ja no tan ample, afectada per alguns ensorralls i amb el pis negat, d’uns 20 m de fondària. Aquesta galeria, de caràcter artificial, amida uns 5 m a l’inici i s’estreny progressivament fins arribar a un indret col•lapsat per un con d’enderrocs on una escletxa impracticable es perllonga uns metres més. A la vertical del cúmul de blocs, hi trobam un pou artificial de devers 1 x 0,8 m d’amplada – actualmente condemnat – que comunica amb l’exterior. La fondària a aquest punt respecte a la boca del pou és d’uns 7 m, coincidint amb la màxima fondària de la cova. El més destacable de la cavitat és l’existència de dues surgències d’aigua actives bona part de l’any; la primera i més definida es localitza a les parets del coster esquerre. Té un ullal de devers 1 x 0,5 m d’obertura i s’endinsa uns 5 m formant una estreta galeria amb una direcció de 46° (vid. secció C topografia). L’altre surgència sembla ser la més cabalosa i es troba a l‘extrem de la cavitat, a l’escletxa abans esmentada i molt desfigurada pels enderrocs. Ambdues surgències apareixen al contacte entre les calcarenites del Pliocè i un paquet de margues molt tectonitzades i saturades d’aigua. Aquest substrat margós forma un llit impermeable que afavoreix l’embassament de l’aigua i propicia l’aparició d’aquests petits ullals. Igualment a alguns indrets de la part fonda de la cavitat es pot apreciar l’existència d’una capa de conglomerat de graves i còdols adossada al sòtil, restes d’un llit d’escorrentia (Foto 10). Amb la intenció d’aprofitar la feble aportació d’aquests fontinyols, trobam a la cavitat alguns elements constructius com és ara una petita pica rodona i una canaleta. Aquesta és sense dubte el més destacable; recorre pràcticament tota la cova des de l’inici, prop de l’escletxa terminal per on discorre tapada amb maons prims fins a la boca d’entrada on amida uns 30 cm d’amplada i està delimitada per un solc folrat de pedra. Les condicions d’humitat i el seu fàcil trànsit interior va fer que la cavitat fou emprada en altre temps com a soterrani per al cultiu de xampinyons. Actualment abandonada, serveix de refugi a uns pocs exemplars de Rhinolophus hipossideros, uns dels comptats quiròpters que hem pogut observar a les cavitats estudiades.
Additional Hints
(Decrypt)
Qvager yn krzrarvn / vafvqr gur puvzarl