Tot viatjant per les
nostres boniques contrades catalanes, quan arribes a un lloc nou,
normalment et pregunten:
- D'on ets?
De
Barcelona.
- De Barcelona ciutat o
de les afores?
No no barcelona
ciutat.
- De quin barri
ets?
de
SANTS
A que sants és un barri??? Pensava
que era una estació!!
Per molt "fort" que pugui
semblar, és una de les respostes que més cops he
escoltat, tantes que gairebé hem resulten incomptables. S'ha
de dir, que es diu des del carinyu i per fer uns
riures...però al final a un li puja la mosca al nas.
Per si hi ha algun geocatxer que penses això també o
que algun cop ho hagi escoltat, descobrirà que Sants
és molt més que una GRAN estació, és un
GRAN BARRI!!!
|
|
Una mica d'història
Un camí rural
al llarg del camí ral va ser l'origen de Sants, amb una
parròquia dedicada a Sant
Bartomeu.
El mercat barceloní s'abastia de blat, vinya, hortalisses i
carn produïdes en aquest barri, tot això fins a la
construcció de la carretera nova, al final del segle
XVIII.
Tot i que el gran salt
endavant va arribar a final de la primera meitat del segle XIX
degut a la instal·lació dels grans vapors, com el
Vapor Vell (convertida en biblioteca i escola) i l' Espanya
Industrial (convertit en parc) hi ha la construcció de la
línia ferroviària i la carretera de Sants que
propicià l'allotjament de molts sectors comercials que
fugien dels impostos de la ciutat de
Barcelona.
El nucli industrial
va gaudir d'autonomia municipal fins al 1897, quan fou annexat a
Barcelona juntament amb altres municipis del
pla.
Avui en dia trobem un
barri quasi bé autonom amb una molt intensa activitat
comercial que fa que sigui conegut per molts
ciutadans.
|
El Centre
Catòlic
Centre Catòlic de Sants
és una entitat cívica fundada a Sants el 25 de juliol
de 1878 pel rector de la parròquia de Sta Maria de Sants,
mossèn Francesc de Paula Cruselles, i un grup format
pels senyors Mujal, Codorniu, Guardiola, Guarro, Nubiola, Corrales,
Subirà i d'altres. Provisionalment s'instal·là
la seu social a un local del carrer Alcolea, fins que el 27 de juny
de 1880 es va fer la inauguració a l'actual local. Per a
aquell acte, mossèn Jacint Verdaguer composà la
poesia La Puresa, que fou llegida per un soci. El 5 de gener
de 1890 s'aprovaren el reglament i els estatuts. Publicaren el
portaveu Fulletó (1922-1934).
El 1928 fundaren al Centre
la Biblioteca Popular de
Sants, i el 1931 acolliren
al grup Saba
Nova, de la
Federació de Joves Cristians de Catalunya. Durant la guerra
civilla seu social fou
cremada, i no es va poder inaugurar un nou local fins el 1955. Van
fomentar les activitats de cant coral i
pessebrisme. El 2003 va
rebre la Creu de Sant Jordi.
Can Vies
Ben aprop del centre
catòlic hi trobem la casa Okupa més representativa
del barri, la casa Can Vies.
Construït el 1879,
inicialment fou un magatzem de material per la construcció
d'aquesta línia. Més tard es convertí en
l'edifici de treballadors del metro, sota el nom de Circulo Social
Metropolitano, sent col·lectivitzat durant la Guerra civil
pel sindicat CNT. En època del franquisme l'edifici
passà a la secció sindical del metro del "sindicato
vertical".
Després de la
legalització dels sindicats, l'edifici continuà fent
les seves funcions com a edifici dels treballadors, tenint
així la seu del dispensari i diferents despatxos sindicals.
L'edifici fou víctima d'atacs incendiaris d'estranya
procedència a principis dels anys 90, després d'una
època en què els treballadors mantenien un conflicte
laboral amb l'empresa TMB.
El 19 de maig de 1997 l'edifici va
ser oukpat per gent majoritàriament jove del barri com
a resposta a la manca d'espais on poder realitzar activitats tant
de caire lúdic com polític. TMB va iniciar un
procés judicial que va ser arxivat l'any 1998.
 Aprofitant l'arribada de l'AVE a
Barcelona, l'ajuntament va fer que s'aprovés un "Pla de
reordenació urbanística" que afecta l'espai i altres
edificis de la zona per a convertir-los en habitatges privats.
En el judici pel desallotjament de
Can Vies, realitzat l' 1 de febrer de 2007, el jutge
desestimà la demanda de Ferrocarril Metropolità de
Barcelona (FMB) argumentant que l'empresa esmentada (depenent de
TMB i gestora del metro de Barcelona), va fer un contracte de
cessió de l'edifici a la CNT el 1984 i que, per tant,
és el sindicat qui fa servir el local. La secció
ferroviària d'aquest sindicat va demanar a FMB un local per
a les seves activitats, i aquest va cedir Can Vies, amb dret a
revocar la decisió en qualsevol moment, però no ho va
fer. Després de l'escissió de la CNT, la CGT va obrir
el local a diverses entitats.
|