Un edifici projectat per Joan Rubió i Bellver (1871-1952), arquitecte modernista, va ser deixeble i ajudant de Antoni Gaudí, amb el que va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell (on va projectar la Cooperativa amb Francesc Berenguer i Mestres i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal i Ca l'Espinal )
Les seves obres principals són: la Casa Golferichs , la casa Pomar,diversos edificis de l'Escola Industrial de Barcelona i diverses cases situades a la muntanya del Tibidabo: la Casa Roviralta o "Frare Blanc", la Casa Fornells i la Casa Casacuberta.
També va ser un teòric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gòtica i estudiós i defensor de les idees de Gaudí, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectònic imperant abans del paradigma racionalista. (
Wikipedia dixit)
Joan Rubió i Bellver
La recerca fora de la xarxa és encara molt productiva i complementària: els llibres de paper és el que tenen. Dos llibres: "Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo", escrit pel seu net Ignasi Solà-Morales Rubió; i "Joan Rubió i Bellver: Arquitecte Modernista", llibre-catàleg d'una exposició feta pel COAC que recopila textos de l'Ignasi per part de Manuel Solà-Morales Rubió, net de Joan Rubió i germà gran d'aquest, tot queda en familia, els testos s'assemblen a les olles.
Ignasi Solà Morales Rubió Manuel Solà Morales Rubió
A vegades sembla que el Modernisme va ser ideat i originat nomès per Antoni Gaudí, va ser fruit d'una època i d'una societat benestant on els arquitectes materialitzaven les idees culturals del moment. Joan Rubió pertany a l'anomenada segona generació de modernistes, no és prou conegut popularment com ho mereixeria la seva contribució a l'arquitectura de principis del segle XX.
Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Ignasi Solà-Morales i Rubió. 1975
Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Ignasi Solà-Morales i Rubió. 1975
Segons Ignasi Solà-Morales en el seu llibre podem llegir:
(...) de la operación global de uso del Tibidabo como ciudad-jardín residencial mediante una conveniente red de enlaces se debía completar con un segundo funicular que ascendiese hasta el sanatorio antituberculoso, que se ubicaba en la parte más alta de la finca. De este conjunto sólo llegó a construirse este sanatorio, financiado por una empresa denominada precisamente Sanatorio del Tibidabo, S.A., formada también por el doctor Andreu y un grupo de médicos barceloneses. La edificación del sanatorio no llegó nunca a utilizarse, y fue destruida en los años 36-39. Sólo queda en pie un edificio aislado que, según el proyecto independiente de 1903, debía destinarse a pabellón de lavaderos y desinfección del sanatorio. Hoy, a pesar de su mal estado de conservación, es una pequeña obra maestra. Con su planta circular rodeada de absidiolos semicirculares y cubierto con elementos cónicos revestidos de "trencadís" de cerámica, es una preciosa muestra de simplicidad, de complejidad espacial y de elegancia constructiva.(...)
Aquest pavelló va estar okupat durant anys fins que van ser desallotjats per la polícia, ara la manca de manteniment fa pensar en el pitjor...
Era un centre social, on tenien un "menjador vegà espaial", la part central de l'interior... Encara es troben antics cartells per Les Planes.