|
Un dels vestigis més antics del pas de l’home per Collserola, és a la cova de l’or datat del neolític antic, uns 6000 anys aC.
La llegenda
Aquesta petita cova està envoltada de misteris i llegendes, la més coneguda i que li dóna nom ens explica que Anníbal va explotar en aquest lloc, una rica mina d’or, amb set boques d’entrada i diverses galeries que la comunicaven, i una gran plaça central a l’interior de la cova. També existeix un altre llegenda que ens diu que un fabulós i gegantí drac atemoria a petits i grans per tota la contrada. Aquest s’amagava a la cova de l’or i quan sortia en les nits de tempestes i sense lluna feia la por entre tots els habitants de la serra.
La cova
Aquesta cova està situada a la vessant sud de la muntanya, es troba dins dels terrenys que explotava l’empresa Valenciana de Cementos Portland S.A., més coneguda popularment com la “sanson “. Actualment la cantera ja és no si treballa i les instal·lacions resten abandonades en tota aquesta zona (com podreu veure). L’entrada a la cova està situada aproximadament a un metre del nivell de terra i té una cavitat d’un metre d’alt per uns vuitanta d’ample, la seva orientació en nord-est i amb una llargada de vint-i-cinc metres. Pels qui vulgueu saber més trobareu un apunt al catàleg espeleològic de Catalunya amb la referència B-02-01-01 cota 375, massís de Santa Creu d’Olorda.
Els seus habitants
Com ja hem esmentat abans la cova va ser habitada de manera continuada des de fa uns 6000 anys abans de crist fins pràcticament a l’edat de ferro, quan l’home ja va abandonar la vida a les coves definitivament. L’any 1953 el senyor Enric Madorell, que posteriorment esdevindria director del museu de Molins de Rei encara inexistent a l’època, va dirigir una expedició per explorar la cova. Al fons d’una petita escletxa varen trobar el que va resultar ser un vas de ceràmica de l’època neolítica, així com ganivets de sílex i diversos estris d’os. Exploracions posteriors han permès recuperar grans quantitats d’estris i confirmar així la continuïtat de l’ocupació de la cova fins l’edat de ferro. Una de les exploracions més importants va ser a l’any 1979, impulsada aquest cop pel museu de Molins de Rei i dirigida per l’arqueòleg Oriol Granados. Com és natural la major exposició d’estris trobats a la cova de l’or la podrem veure al museu de Molins de Rei.
Informació extreta de http://www.guiaparcollserola.com/index.php/2009/09/la-cova-de-lor-o-dels-encantats/
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AMB LA COVA.
La cova la varem trobar fa molts anys (uns 30) amb els companys d’aventures. Teníem uns 15 anys i començàvem a explorar el tema de l’escalada, l’alpinisme, l’espeleologia….
Uns dels grans del Centre Excursionista de Molins de Rei, al qual pertanyíem ( i pertanyem), en va parlar de la seva existència, i ja ens tens d’excursió per trobar-la. Ens va costar força, ja que només en teníem vagues indicacions. Va ser una bona experiència descobrir-la i arrossegar-nos per tots els seus forats.
Ara.... 25 anys desprès de la meva última visita a la cova, no ha estat fàcil retrobar-la. En tenia el record i la situació mental, però han calgut tres excursions a la zona i moltes esgarrinxades per localitzar-la.
|
|
EL CATXE
Tot i que fa temps que és posat, incloem aquest catxe a la sèrie per que pensem que si escau com a part de l’aventura i tanca el cercla del track. Esperem que al final, hagueu gaudit de una estona entretinguda, fent una (mala) via d’escalada a trossos i amb un final subterrani i també molt divertit.
El catxe és un small, però el “camuflatge” és mida Regular, per lo que com no és ni pitos ni flautes li posem un OTHER.
El terreny, li posem un 4. Com tot en aquests terrenys, és molt subjectiu segons qui ho valori. En tot cas el posem per que segurament ja hi haurà limitacions per a algunes persones per arribar-hi, i sobre tot, anar en compte si és molt humit. Pot costar d’allò més sortir del forat on es troba el catxe. A tot això, i afegim el fet de que si no trobeu el camí a la primera...... segur patireu una mica.
El 2,5 de dificultat, ja que les coordenades són de l'entrada de la cova, per lo que caldrà buscar una mica per trobar-lo, i és ben camuflat.
En tot cas, tot és discutible i modificable. Valorarem les opinions.
|
|
|
Les coordenades pertanyen a l’entrada de la cova. Per trobar el tresor, cal que feu el passadís principal fins quasi al final. Trobareu un forat que baixa a una cambra a la dreta. La que anomenàvem nosaltres la cambra de l’or, ja que si mireu el sostre, veureu com brilla. ;-)
Una vagada a la sala, al final a ma dreta, es pot pujar fent una xemeneia a un forat. No cal!!!! El trobareu a l’alçada dels peus, per lo que no caldrà enfilar-se.
|
|
ATENCIÓ
La cova no és molt gran, tot i que ens i podem entretenir una bona estona. Te una galeria principal amb varies galeries i sales laterals que accedirem per petits forats generalmente al terra. Si tenim aplom i no feu molta cintura, recordo que en el seu moment tenia una sortida superior tot arrossegant-se per un estret llaminador . L’acces el trobareu entrant al primer forat als peus a ma dreta. Si!!! Cal baixar tot passant una estret forat, despres enfilar-se, sortir de la " piscina" i al fons, cap amunt fins a veure llum. Si el trobeu i sou capaços de sortir-hi ja ens ho explicareu. LA GATERA FINAL ÉS MOLT ESTRETA. NO RECOMANABLE SI NO PRACTIQUEU L'ESPELEO!!
Per fer el catxe no cal portar en principi res més que una bona frontal i roba per enfangar. Si voleu “complicar-vos” una mica la cosa, sempre pot anar be uns metres de corda per assegurar algun pas.
La cova no és complicada ni molt perillosa, tot i que no crec que sigui lloc per nens petits. Si els porteu, feu primer una primera inspecció els grans, hi ha forats al terra pels que podeu caure.
Al final de tot de la galeria principal trobareu un petit forat al terra. Baixes a una petita cambra on nosaltres i veiem les betes d’or.... a veure si les veieu vosaltres també.
Per amagar el catxe hem fet una expedició conjunta - l’equip marctr, (Edurne, Marc i Bruna) a qui li agrada fer catxes però no loguejar-los... i l’equip burruktala al complert (Carme, Miquel Jr, Miquel i Brut)
ESPEREM QUE GAUDIU DE LA RECERCA.
|