Sabadell Skyline # 2 Mystery Cache

 
Aquest catxé forma part de la sèrie:

Tot i que es pot resoldre individualment

Un cop conegudes algunes de les fibres, hem de continuar el nostre procés productiu i ara ens hem d’endinsar al món de la filatura.

L’objectiu de la filatura, és modificar les fibres seleccionades (siguin naturals, artificials o sintètiques) per obtenir el fil necessari per teixir.

Bàsicament, els processos a seguir a la filatura són: neteja de les fibres, pentinar-les, estirar-les i torçar-les i preparar-les de diverses maneres per optimitzar el procés industrial.

Ara bé, aquest univers de la filatura, te el seu propi idioma, els seus propis tecnicismes, les seves particularitats... i sempre es parla de numeració....

És a dir, l’expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.

Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers.

El sistema directe dóna el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu (seda, raió, filaments sintètics), però també al cotó i a la llana cardada. En la pràctica, antigament, es posava una madeixa d'una determinada longitud constant en un dels plats d'una balança i, a l'altre plat, pesos fins a equilibrar-la. El nombre d'aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest cas, títol o massa lineal.

En el sistema decimal és emprat com a unitat el tex, que és el nombre de grams que pesa una madeixa de 1.000 m, el qual té múltiples i submúltiples.

El sistema invers és la longitud per unitat de pes, i és aplicat principalment als fils de fibres discontínues (cotó, llana, fibres artificials i sintètiques, etc). En la pràctica, antigament, es posava un pes constant (generalment una lliura local) en un dels plats d'una balança i, a l'altre plat, madeixes d'una determinada longitud fins a equilibrar-la.

El nombre de madeixes és el número del fil.

En el sistema decimal és emprat com a pes constant el quilogram, i el número és el nombre de quilòmetres de fil per quilogram o de metres per gram, i és expressat per la sigla m/m (mil metres).

Encara són emprats actualment sistemes de numeració basats en unitats de pes i de longitud arcaiques, les quals, en ésser expressades en unitats decimals, comporten una major complicació.

Entre aquests sistemes cal destacar els dos sistemes catalans de numeració del cotó, el títol de la seda i el número anglès del cotó.

En els dos sistemes catalans de numeració del cotó, el directe és el pes en quarts d'unça (8,333 grams) d'una madeixa de 500 canes (777,5 metres), formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts en un aspi de 7 + 1/7 pams (1,3884 metres), i l'invers és el nombre de madeixes de 500 canes (777,5 metres) que entren en 1,1 lliures catalanes (440 grams).

El títol de la seda (del raió, dels fils sintètics, del filament, etc.) és el pes en deniers (0,05 grams) o diners d'una madeixa de 450 metres, o bé el pes en grams de 9 000 metres de fil.

El número anglès del cotó és el nombre de madeixes de 840 iardes (767,8 metres) que pesen una lliura anglesa (453,6 grams). El número dels fils de més d'un cap és expressat pel número d'un dels caps i, a continuació, el nombre de caps. Així, 40/3 vol dir que és un fil format per tres caps del número 40. Actualment la determinació del número o del títol dels fils és feta mitjançant aspis de perímetre adequat per a obtenir les madeixes i balances de quadrant, graduades directament en el número que hom cerca. Per a longituds de fil molt petites, com les obtingudes en desteixir una mostra de teixit, hom empra balances micromètriques o balances de laboratori.

Part d’aquesta explicació, queda reflectida al quadre següent:

... I per verificar si ho heu entès bé, ara fareu unes conversions (sense decimals)...

Si algú t’ofereix un fil de 30’s en Cotó Ne, ... quin és el seu equivalent en Nm? AB
... i si vols comprar un fil de Llana de carda de 60’s... serà C Nm
... i ja per acabar en aquest art... El lli de 40 Lears, en realitat és DE Nm

 WP 1 : Visca la revolució... industrial? o social?

N 41º 3 (C-A). (A-E) (A-E) (C-E)
E 2º (B*D). (B+D+E) A (D+E)

En aquest cas, us trobareu un indret certament particular i poc conegut de Sabadell, amb una curiosa història i d’on heu de treure les informacions necessàries per continuar la vostra recerca...

 WP 2   Una de xemeneies?  

N 41º 3 (G-B). (G-E-D) (C+F) (B+1)
E 2º G. C (E * D) 9
 

 
Aquesta xemeneia data del 1945 i l’alçada final és de 48,17 m el que fa que sigui una de les més altes de la ciutat.

Just al vostre darrera, tornant cap al carrer del que heu vingut, i mirant cap a ell, a mà esquerra, trobareu el numero de la casa més propera i al qui hem convertit la última xifra en una nova incògnita...

 
I es troba al bell mig d’un conjunt de vivendes i amb dues portes d’accés que estan obertes des de les 7 del mati fins al vespre... Us preguem respecteu el descans dels veins!

N 41º 3D.C (G+B) (A-B-D)
E 2º G. CEH

WP 4  ANEM CAP AL VAPOR?  

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal·lar l’any 1913 el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol. Tota una joia...

Al peu d’aquesta torre, trobareu una inscripció amb el nom del Vapor i un any... FKFD

WP 5 ANEM CAP AL CATXÉ? 

Ara ja només falten trobar les coordenades finals i ja hi serem

Només una petita pista addicional: el catxé es troba a prop d’aquest jardí...

I els càculs finals són...

N 41º 3D. H (K-F) (I-F)
E 2º G. (K-F) (A+B)  B

... i recordeu d'agafar la pista pel catxé "Visitem una colònia tèxtil"

Agraïrem no penjeu fotos spoiler