Sabadell Skyline #1
LES FIBRES... o passejant pel Ripoll
(Les xemeneies ja no treuen fum)
Sabadell te
els seus orígens a un poblat ibèric (Arrahona), i va créixer a
l’època romana al pas de la coneguda Via Aurèlia, mentre anava
desenvolupant funcions de factoria comercial.
El
tèxtil però sempre ha estat present a la ciutat de Sabadell i
valgui com a dada que el Gremi de Fabricants de Sabadell, té
l’origen en l’antic Gremi de Paraires de Sabadell, constituït l’any
1559.
Els
paraires eren els que s'encarregaven de
la
manipulació de la llana. Primer calia triar el que
s'obtenia de l'esquilada: per una part la
llana blanca, i per altra la negra o burella. Després s'escaldava a
calderes amb aigua bullint, i després s'arremullava i rentava en
castrons molt grans, a una bassa. Per eixugar-la, es deixava a les
eres o penjada d'un cordell. Després es pentinava, i es separaven
les fibres més llarges i fines (l'estam, el millor) i la llana
ordinària. Llavors ja es podia filar i lliurar al
teixidor.
Els
paraires també s'encarregaven de parar el teixit després d'eixir
del teler i abans de portar-se al comerç. Per a això usaven tisores
i aplanadores que donaven millor presència al teixit i n'eliminaven
o corregien les imperfeccions.
Al segle XIX es produí la primera gran embranzida demogràfica
seguint el procés de la revolució industrial, i s'arribà als 23.375
habitants al 1900. L'impuls continuà al segle XX.
L'agricultura - què no ha tingut mai un paper destacat - es troba
en recessió davant la urbanització i industrialització del sòl. La
base econòmica del municipi és la indústria, que aporta els dos
terços de la renda generada.
A partir de l'any 1830, la ciutat de Sabadell es va anar convertint
en un centre industrial important, especialitzat en el sector
tèxtil, i va esdevenir una de les poblacions més avançades en el
desenvolupament industrial i en el progrés tècnic del país, tot
arribant a ocupar un lloc destacat dins de l'economia
estatal.
Amb els anys, el progrés de la població no s'aturava, i s'anava
incrementant la potencialitat econòmica dels
sabadellencs.
Van donar l'impuls definitiu a la indústria llanera, que va
desplaçar a la predominant indústria cotonera, la introducció dels
telers mecànics a l'any 1832 i les màquines de vapor a l'any 1838,
així com la millora de les comunicacions entre Barcelona - Sabadell
i al establiment d'un aranzel de lliurecanvisme a l'any
1868.
La ciutat es va desenvolupar industrialment, augmentant el
proletariat, que des del segle XIX va formar associacions obreres
(1840). Les ideologies obreres, el republicanisme federal i el
catalanisme, va anar creixent al llarg del segle XIX.
El 31 de desembre de 1881, un col·lectiu de 127 empresaris i
comerciants de Sabadell funden el Banc, amb l'objectiu de finançar
la indústria local i proveir-la de matèries
primeres (llana i carbó) en condicions més
favorables.
No ens posarem
ara a explicar fil per randa tota la història de
Sabadell!!
Però si que cal una mica més,
encara...
A mitjans dels segle XX, la ciutat començà a
créixer a conseqüència de la masiva immigració que va acudir per la
creixent prosperitat industrial de la comarca, essent la població
andalusa, extremenya i murciana la més important. A partir
d'aquesta afluència, van néixer els barris obrers que es situen a
la perifèria de la ciutat i el progressiu apropament a altres
ciutats com Terrassa i Sant Quirze del Vallés. Amb Terrassa va
formar una mancomunitat que va durar des de l'any 1963 fins al
1993.
El creixement econòmic de la ciutat es va
anar mantenint durant anys i va crear-se un perfil, un skyline
realment particular... o millor dit: dos trets característics per a
qualsevol passejant de la ciutat...
Per una part, el perfil sonor de la
ciutat... era habitual passejar per qualsevol carrer del centre i
escoltar el moviment rítmic dels telers, un soroll únic i
inconfusible...
I el segon tret de la ciutat... les seves
xemeneies, que malgrat ja no treuen fum, que malgrat que la major
part de les indústries per a les que servien ja han estat
reemplaçades per pisos, immobles i places.... moltes d’elles encara
són en peu, orgullosos testimonis d’un passat productiu i
enriquidor...
Per resoldre aquesta sèrie de catxés, haureu
de visitar moltes xemeneies a la nostra ciutat i esperem que
aquesta passejada per a la indústria tèxtil, sigui del vostre
grat!
Aquesta sèrie es composa de 6 catxés:
Les
fibres... o passejant pel Ripoll:
GC1HM6C
La filatura i visitant el centre:
GC1HNRM
La teixeduria i els carrers secundaris:
GC1HGQ
Ho fem agradable al tacte i al color de
moda? Els acabats:
GC1J5RD
Com m'escau aquesta
prenda?
Visitem una colònia
tèxtil
Els 5 primers catxés tenen les seves pròpies pistes per trobar
l’amagatall final, mentre que per trobar el catxé
“Visitem una colònia tèxtil” heu d’haver resolt amb
èxit prèviament tots els anteriors.
Des la nit dels
temps, vestir-se ha estat una necessitat primària de protecció
contra les inclemències del temps, fins a convertir-se a
l’actualitat en una fórmula de identificació social i de pertinença
a un grup determinat.
Per entendre el
procés complet cal passar per a les diferents fases.... selecció de
les millors fibres, convertir-les en fils, fer els teixits,
acabar-los i fer-ne prendes...
En aquest catxé,
tractem de les fibres...
Si busqueu una mica per internet, trobareu
fàcilment que estan agrupades en 4 famílies:
- Animals
-
Vegetals
-
Sintètiques
- Artificials
Fins aquí fàcil... ara haureu d’agrupar
correctament les següents fibres a cada grup anterior:
LLANA;
POLIÈSTER;
LLÍ;
RAIÓ-VISCOSA;
COTÓ;
SEDA;
POLIAMIDA;
ACRÍLIC.
Segona recerca a
fer... cadascuna d’aquestes matèries te un codi internacional de 2
ó 3 lletres... un cop trobats, heu de substituir les lletres pel
seu equivalent numèric d’ordre, segons el desencriptador de Hints i
fer les operacions demanades.
WP
1 Les fibres animals... o Sabadell us dona la
benvinguda...
REVISIÓ!
N
41º 31.
(556
+ SUMATORI FIBRES
ANIMALS)
E
2º 6.
151
En aquí trobareu
una inscripció tot seguit d’uns números que heu de sumar i us
donaran el valor
A
WP 2
Les fibres vegetals...
i la primera xemeneia...
N
41º 32.(388 + SUMATORI FIBRES
VEGETALS)
E 2º 7. (408 +
A)
A l’entrada hi ha una sèrie de
cartells de les empreses dins aquest complex tèxtil... i el segon
conté una xifra Metalisteria (valor
B)
Torres....
WP
3 Les fibres sintètiques... i cap al
Riu...
N 41º 32.(639 +
SUMATORI FIBRES
SINTÈTIQUES)
E 2º 7. (502 -
B)
Un cop arribem al
tercer WP, ens trobem aquesta indústria.... són uns “aparells”
encara en actiu (“aparells” empresa tèxtil especialitzada en
acabats de teixit) i en aqui trobareu el valor
C i n’heu de
comptar quants pilars com aquest estan a la part superior del mur,
mirant l’entrada de cara, fins al final del mur a l’esquerra (valor
de dues xifres)
WP
4 Les fibres artificials .. i cap a l’altra costat
del Riu...
N 41º 33. 0 (56 -
SUMATORI FIBRES
ARTIFICIALS)
E
2º 7. (143 -
C)
A la façana trobareu el nom d’aquesta empresa i es tracta de 3
paraules, cada paraula te el valor del numero de lletres que la
composen, per tant:
PRIMERA PARAULA:
D
SEGONA PARAULA:
E
TERCERA PARAULA:
F
WP
5 Enfilant cap al catxé! (per fi)
N41º (23 +
A). (<(
A + B + C + D + E +
F) X 4> + 2)
E 2º (B + E)
.(SUMATORI FIBRES + SUMATORI
PISTES + A + B + B+ C)
En arribant,
trobareu una bonica i antiga capella i des del catxé gaudireu d’una
de les més boniques i particulars vistes de la ciutat
Sisplau, aneu amb
compte amb els nens i els menuts!!
També us preguem que NO penjeu fotos spoiler. Gràcies!
Contingut original del catxé:
-
FTF Certificate
-
1 TB dedicat al sèctor tèxtil: un
compta-fils
-
1 GC
-
Llibreta +
bolígraf
-
Pista per resoldre el catxé “Visitem
una colònia tèxtil”
-
Nota sobre Geocaching
-
Detalls varis per
intercanviar