GC1914V Wedding Day (Multi-cache) in Cataluña, Spain created by martosim

This cache has been archived.

martosim: Arxivem per què no ens és possible fer manteniment. Esperem que es pugui tornar a amagar en aquest lloc tan especial per nosaltres.

GC1914V ▼

A cache by martosim Message this owner

Hidden : 2/29/2008

Difficulty:

Terrain:

Size: Size: regular (regular)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

WEDDING DAY

Amaguem aquest catxé en commemoració del dia i el lloc on hem celebrat el nostre casament: Vacarisses, 29-Feb-2008. Esperem que us agradi i disfruteu de la passejada.

WP0 – Parking: Podeu aparcar el cotxe a : N 41º 36,342’ E 001º 55,100’

LA TORROTA DE VACARISSES

Us proposem una passejada senyalitzada per la Diputació de Barcelona dins del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, pel poble i pels entorns de Vacarisses (uns 4,5 Km. i 2:30) per descobrir-ne la seva història i patrimoni.

WP1 – Ajuntament de Vacarisses (N 41º 36,360’ E 001º 55,122)

Iniciem l’excursió a la plaça de Joan Bayà, al costat de l’Ajuntament, seguint les fites verdes amb marques de color blau marí.

PREGUNTA: Situa’t davant de l’Ajuntament. De quin color és l’animal que s’hi pot veure a la façana?
Blau = 8	Groc = 4	Verd = 1	Vermell = 5

Resposta: A


Des de la plaça, deixem a l’esquerra el carrer de Pau Casals i pugem fins al carrer Major, que prenem a mà esquerra. Des d’aquest carrer, una panoràmica de Montserrat ens aclareix el sobrenom «Vacarisses, balcó de Montserrat». Més endavant arribem a la plaça del Virrei Amat, antic senyor del castell que trobem pocs metres més enllà, a la dreta.

WP2 – El castell de Vacarisses (N 41º 36,450 E 001º 55,085)

	El castell és, junt amb l’església, l’embrió del poble. L’edifici original data del segle X, durant la conquista i colonització cristianes de la Catalunya Vella. Les necessitats defensives i religioses dels colons van impulsar que comtes i bisbes teixissin una xarxa de castells, torres, esglésies i ermites. No és estranya, doncs, la posició alterosa del castell per facilitar la defensa del territori. L’edifici actual és del segle XVIII, quan la família Amat, una de les sagues que junt amb els Montcada, els Castellet o els Desfar se succeïren en la propietat del castell, aprofitaren l’expansió vinícola i la bonança econòmica per enderrocar bona part del castell i construir un casal fortificat.

PREGUNTA: Quants semicercles com el de la foto té un dels rellotges de sol que hi ha a la façana del castell? (Hi ha 2 rellotges iguals, un a cada façana, però s’ha de contar només els semicercles d’un d’ells)
Resposta: BC

Baixem pel mateix carrer fins arribar a la plaça Major, on trobem la part posterior de l’església que ens disposem a envoltar. Segons alguns historiadors, l’espai que ara recorrerem correspon a l’antiga sagrera, zona que envoltava una església on era prohibit de fer-hi guerra o pillatge.

Amb aquests avantatges defensius, la sagrera acollí els primers habitants del nucli urbà. A la plaça Major es trobava el cementiri; al carrer de l’Església, per on seguim, les cases de diversos oficis (ferrer, campaner,...); i a la plaça de l’Església, seguint l’itinerari, els graners per guardar queviures i per batre el blat, la rectoria i el comunidor (petita construcció on es beneïa el terme i s’allunyaven tempestes i pedregades).

WP3 – Esglèsia parroquial de Sant Pere i Sant Feliu (N 41º 36,418 E 001º 55,044)

L’edifici actual, d’estil neoclàssic, es construí el segle XVIII damunt les runes d’una església romànica (s.XI) i es dedicà a sant Pere, patró del poble, i a sant Feliu. El campanar, octogonal coronat amb una balustrada, s’afegí el segle XIX i, el 1981, una intervenció li procurà l’arrebossat blanc, dues campanes noves i el rellotge automàtic. La figura de ferro forjat de la façana representa sant Pere.

PREGUNTA:

Quants esglaons té l’entrada a l’església?

Resposta: D

Seguim l’itinerari pel carrer estret que neix a la façana de l’església fins a trobar el carrer del Lladern, que prenem a mà dreta. Al cap del carrer, completant la volta a l’església, ens creuem amb el carrer d’Alfons Sala, que prenem a mà esquerra. Uns metres més endavant, a la dreta, trobem una petita construcció de planta quadrada que pertany a un pou molt conegut al poble.

WP4 – El pou del carrer d’Alfons Sala (N 41º 36,463 E 001º 55,043)

Construït l’any 1934 per iniciativa dels veïns de Vacarisses, aquest pou fou cabdal per facilitar la captació d’aigua als habitants del poble i per superar sequeres com la dels anys cinquanta. L’any 1987 fou decorat per la ceramista Maria Dolors Colomer amb l’escut del poble, una vaca central d’on sembla que deriva el nom de Vacarisses, i amb un mapa amb la localització i el topònim de les fonts del poble, ja que les característiques de la roca del substrat de Vacarisses afavoreix la infiltració de l’aigua de pluja que excava petits cursos subterranis i aqüífers des d’on, posteriorment, es pot recuperar mitjançant el bombeig amb pous.

PREGUNTA:

Quin número té la Font de Na Guilleuma?

Resposta: EF

Reprenent el carrer, ens fixem en les plaques de ceràmica que retolen els carrers i indiquen l’ofici (cal Vidrier, cal Moliner, cal Carrilaire) o el nom original (cal Rossinyol, cal Simón, cal Poloni) de les cases. A mesura que ens allunyem del nucli ens endinsem pels antics ravals agrícoles, avui en dia desapareguts, que envoltaven el poble i que el segle XIX, amb el màxim demogràfic (986 habitants), es fusionaren amb la sagrera. Abans d’arribar a la carretera, prenem el carrer de Can Còdol, que ràpidament esdevé un sender estret per on iniciem l’excursió pels entorns del poble.

Aquest sender que puja cap a la cinglera ens porta a trobar una pista, que la seguim a mà dreta tot pujant fins a trobar el dipòsit. En aquest punt deixem la pista i prenem un sender que envolta el dipòsit per la dreta i que seguint la carena ens durà fins a la Torrota de Vacarisses. Ens endinsem en el parc natural.

WP5 – La torrota de Vacarisses

Aquesta construcció de segle XI formava part d’una xarxa de torrotes, situades dalt les carenes, que permetia als colons guaitar els exèrcits sarraïns i comunicar la seva arribada a la resta de la població mitjançant senyals òptics que s’anaven fent d’una torre a l’altra.

Les torrotes, doncs, complementaven la tasca defensiva dels castells. En aquest sentit, dins el terme de Vacarisses, trobem dues torrotes més, la de l’Obac Vell i la de l’Obac, que deurien comunicar-se directament. Val a dir, però, que la majoria de les torrotes eren de fusta i només una minoria es bastien amb pedra. La Torrota de Vacarisses presenta la curiositat de la seva planta circular i les obertures rematades amb volta de canó de mig punt.

Si heu respost bé a les preguntes anteriors, trobareu el catxé a:

N 41º (E + F) (C) , (C – F) (C + D) (A + B + E + F)

E 001º (D + B + F) (C – A + D) , (C – E) (A + B – F) (D + E)

(error en el moment de fer la mesura: 1,6 mts)

Donem la volta a la torrota per admirar el paisatge. Orientant la mirada al poble, ens adonem de la seva posició a raser de la serra de l’Obac. Hi destaquen el cingle Gros i el cingle Petit, símbols naturals del terme.

Vista de Vacarisses als peus de la Serra de l’Obac

El cingle gros i el cingle petit desde la Torrota

Les urbanitzacions i els polígons que envolten el poble són el resultat de la darrera transformació urbanística que el convertí en una vila industrial i d’estiueig.

Al nord, entre carenes i fondalades, veiem les masies disperses de Can Vives, de Sanana, de Can Còdol i de les Vendranes.

Per tornar, desfem el sender per la carena fins a la torre elèctrica, on prenem un sender a mà dreta que travessa antigues feixes i ens porta fins a una pista que, a pocs metres, tornem a deixar per baixar fins a la carretera per un sender que trobem a l’esquerra.

Seguim la carretera a mà esquerra fins al cementiri del poble, d’estil modernista, passem per davant de la porta i tot seguit prenem un sender a mà esquerra que travessa antigues feixes del conreu de vinya, on encara hi són presents petites basses en les quals es preparava el líquid per ensulfatar els ceps. Travessem el torrent del Sellerès i arribem davant d’un edifici de grans proporcions construït com a convent, però que, posteriorment, fou la Casa Rectoral de Vacarisses.

Prenem el camí a mà esquerra que, envoltant la Rectoria Vella, ens retornarà fins a l’Ajuntament, passant pels carrers Pitàgoras, Montserrat i Salvador Badia.