Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
Catxé situat al Santuari d'Argimon, en el terme municipal de Riudarenes.
Santuari d’Argimon
Situat dins el terme municipal de Riudarenes. L’1 de maig s’hi celebra la Festa de Primavera i l’Aplec té lloc el segon diumenge de setembre. Argimon forma part de la Ruta de les deu ermites, i des d’allí un sender assenyalat porta a Sant Pere Cercada (60 minuts a peu) i/o Farners (90 minuts a peu, on podeu trobar el catxé “El fill del Castell”)
El nom d’Argimon sembla ser que ve del germànic i està compost d’un nom de persona, Argi que vol dir exèrcit i mund que signi?ca defensor o protector. Argimon era un castell documentat ja l’any 925 i formava part del domini dels vescomtes de Cabrera a mitjans segle XI. Des del XII era un castell termenat amb jurisdicció sobre les parròquies de Riudarenes, Vallcanera, Castanyet, L’Esparra i sant Pere Cercada. N’eren castlans els Xetmar de Castellterçol. La fortalesa fou arrasada pel príncep i futur rei Joan I l’any 1367 quan es convertí en el centre d’una revolta del vescomte de Cabrera contra el rei Pere el Cerimoniós, ja que aquest havia executat al vescomte Bernat II.
D’aquesta antiga edi?cació queden les restes d’una torre quadrada de vuit metres d’alçada que devia tenir tres plantes, i la mateixa capella romànica, del segle XI, de dues naus i absis semicircular, amb restes de pintura mural. Les dues naus, paral•leles, estan adossades a la roca pel costat nord-occidental, irregular; la nau més meridional té un absis rodó i ?nestra de doble esqueixada. La portalada té una esvelta espadanya d’un ull. L’altar de pedra és de l’any 1987. Els Vilademany compraren el lloc l’any 1599 i el culte es limitava a una missa setmanal o?ciada pel rector de L’Esparra. En tenia cura un ermità i l’any 1614 els Vilademany donaren permís per construir-hi un santuari tot i que no s’acabà ?ns el segle XVIII. Abans de la guerra es pujava a Argimon per demanar pluja i també les mares per donar gràcies de la parida. S’hi feia aplec el quart diumenge d’agost i per Sant Pere Màrtir s’hi beneïen rams d’oliveres que es posaven al cim dels pals del pallers per evitar els llamps.
Les Llegendes: Un Castell maleït
Segons diu una primera llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada darrera del castell i la volgueren baixar a l’església de L’Esparra. A mesura que anaven caminant, tot i ser de baixada, es feia més feixuga i no podien ni caminar. Decidiren retornar-la i després, tot i ser pujada, s’adonaren que no pesava gens i allí es quedà, dalt del cim.
Una segona llegenda ens porta als temps feudals:
El senyor del castell mal?ava que la seva muller el traïa, doncs sovint la notava joiosa quan ell havia d’absentar- se. Fins que un dia, fent veure que se n’anava de cacera, tornà sobtadament i es trobà amb el que ell sospitava: la seva esposa li era in?del amb un patge molt gentil. El senyor traspassà amb la seva espasa els cossos d’ambdós amants. Però d‘ençà d’aquell crim la maledicció va caure sobre el castell i la malastrugança mai més s’acabà. Es va anar enrunant de mica en mica i, segons diuen els més vells del lloc, encara avui dia, els dissabtes a la tarda quan fa vent de tramuntana, volten pels entorns dues ombres blanques, que hom creu que són les ànimes dels dos enamorats.
El Santuario de Argimon
Situado en el término municipal de Riudarenes. El 1 de mayo se celebra la fiesta de Primavera i el “Aplec” se celebra el segundo domingo de septiembre. Argimon forma parte de la ruta de las diez ermitas, y des de aquí un sendero señalado lleva hasta Sant Pere Cercada (60 minutos a pie) y/o hasta la ermita y el castillo de Farners (90 minutos a pie, donde se puede encontrar el catxé de “El fill del Castell”).
El nombre de Argimon parece que viene del germánico y está compuesto por un nombre de persona, ARGI que quiere decir ejercito, y MUND que significa defensor o protector.
Argimon era un castillo documentado ya en el 925 y formaba parte del dominio de los viscondes de Cabrera, a mediados del siglo XI. Des del S.XII era un castillo que tenia jurisdicción sobre las parroquias de Riudarenes, Vallcanera, Castanyet, l’Esparra y Sant Pere Cercada.
La fortaleza se arrasó por parte del príncipe Joan I, el año de 1367 cuando se convirtió en el centro de una revuelta del vizconde de Cabrera contra el Rey Pere el Cerimoniós, ya que este había ejecutado al visconde Bernat II.
De esta antigua edificación quedan los restos de una torre cuadrada de ocho metros de altura que tuvo unas tres plantas, y la misma capilla romànica, del S.XI, de dos naves y absis semicircular, con restos de pintura mural. Las dos naves estan empotradas a la roca por el lado nordoccidental.
Los Vilademany compraron el lugar en 1599 y el culto se limitaba a una misa semanal oficiada por el rector de l’Esparra. El lugar lo cuidaba un ermitaño y en 1614, los Vilademany daron permiso para construir un santuario, que no se terminó hasta el S.XVIII. Antes de la Guerra Civil de 1936, se subía a Argimon para pedir lluvia y también las madres para dar las gracias por el parto.
Por Sant Pere, se bendecían los ramos de los olivos que posteriormente se utilizaban para poner en la cima de los pajares y así evitar los rayos en cas ode tempestad.
Las leyendas: Un castillo maldito
Segun dice una leyenda, la imagen se encontró en la parte de atrás del castillo y la quisieron llevar hasta la iglesia de l’Esparra. Pero a medida que andaban, aunque fuese bajada, la imagen se hacía cada vez más pesada y al final no se podía ni andar. Decidieron devolverla, y luego, a pesar de ser subida, se percataron de que no pesaba nada y allí se quedó, en la cima.
La segunda leyenda nos lleva a tiempos feudales: El señor del castillo sospechaba que su mujer lo traicionaba ya que la notaba muy alegre cuando el se tenía que ausentar del castillo. Hasta que un dia, fingiendo que se iba de cacería, volvió repentinamente y se encontró con lo que sospechaba: su esposa le era infiel con un paje muy gentil.
El señor atravesó con su espada los cuerpos de los dos amantes.
Desde ese crimen, la maldición cayó sobre el castillo y la mala suerto jamás se terminó. Poco a poco se fue derrumbando y, segun dicen los más ancianos del lugar, aun hoy en dia, los sábados por la tarde que sopla tramuntana, vagan errantes dos sombras blancas que se cree que son las almas de los dos enamorados.
Additional Hints
(Decrypt)
Zven fbgn han crgvgn crqen dhr yv sn qr pbin.
Zvene qronwb han crdhrñn cvrqen dhr yr unpr qr phrin
Ybbx haqre n yvggyr Ebpx znxrf vg yvxr n yvggyr pnir.