SANTA BÀRBARA
Santa Bàrbara és una de les muntanyes més remarcables del sector
oriental del massís de les Guilleries. Ho és per l’aspecte
orogràfic, atès que juntament amb la muntanya de Sant Gregori
constitueix l’elevació més important damunt les planes del Gironès
i la Selva, ho és per història i ho és també perquè amaga racons de
gran bellesa.
Tampoc es pot oblidar que aquesta muntanya, amb el seu important
santuari, va ser un lloc de forta devoció religiosa i on
l’assentament humà hi presenta interessants aspectes dignes
d’estudi, tal com les antiquissímes vies de comunicacions que la
solcaven, grans pairalies i importants mines que van tenir una gran
influència en l’economia de la zona...
Santa Bàrbara, amb els seus 854 m d’alçada, geogràficament és
situada dins de les Guilleries Selvatanes. És totalment gironina i
als seus peus s’hi troben les poblacions d’Anglès, Sant Martí
Sapresa, agregat del municipi de Brunyola, i Santa Coloma de
Farners, aquesta darrera és la capital de la comarca de la Selva i
una de les portes d’entrada a aquestes muntanyes. El seu cim, a
llevant, és una superba talaia damunt les planes anteriorment
esmentades, mentre que a ponent presenta imponents vistes
panoràmiques del sector central del massís de les Guilleries.
Història
La muntanya de Santa Bàrbara era coneguda antigament amb el nom de
Gironella (Gerundilia), existeixen referències d’aquest nom a
partir de l’any 978. Al cim de la muntanya s’hi va construir una
capella, la menció més antiga que en consta data del 1310.
La forta devoció que la població li professava va motivar que ja al
segle XVI aquesta muntanya fos coneguda amb el nom actual, no
obstant això, l’antic nom de Gironella encara avui dia el conserven
una casa i una riera que passa a tocar de dita casa.
Cal dir que, antigament, aquesta ermita de Santa Bàrbara era una
sufragània de l’església parroquial de Sant Amanç, actualment
bastant enrunada, la qual era una de les quatre esglésies de la
vall d’Anglès que significa "la vall de les esglésies". És de
remarcar també que la carena de la muntanya fa de divisòria entre
els bisbats de Vic i de Girona.
Lògicament els esdeveniments succeïts amb el pas dels segles,
guerres, terratremols..., han motivat tot tipus de reformes en
l’edifici de l’ermita. Al segle XV s’hi van construir parts
importants de la seva arquitectura com són les dues arcades
gòtiques de l’interior i una porta de mig pont adovellada que
comunica l’església amb la residència de l’ermità. Es creu que
aquesta porta podia ser l’antiga entrada al temple.
Actualment presenta un magnífic estat, atès que a partir de l’any
1995 l’associació Amics de Santa Bàrbara va iniciar una fantàstica
restauració de l’ermitatge que l’ha portat a presentar en aquests
moments el millor aspecte de la seva dilatada història.
Vies de comunicació històriques:
Es podria dir que l'actual carretera coneguda amb el nom d'Eix
Transversal ja va tenir un molt antic precedent, que justament
travessava la muntanya de Santa Bàrbara pel coll del Roscall. En
aquest estratègic coll coincidien la ruta de Girona a Vic i la de
Santa Coloma de Farners a Osor.
Pel les raons ja exposades, el coll del Roscall era un dels llocs
predilectes del bandoler Joan de Serrallonga per a obtenir botins.
Mostra d’això és el que va succeir el dia de Sant Narcís de 1632 en
que robà en aquest punt a l’hereu Soler de Mansolí 12 lliures, dos
pedrenyals i li canvià la capa que dit hereu portava per anar a la
fira de Girona, ja que la que en Serrallonga portava estava en
pitjor estat. Potser, per tot plegat, pren significació la dita "A
la Gironella i el Roscall si pot ser no hi aneu mai"
Cal dir que aquesta via va tenir una gran vitalitat i importància.
En són testimoni l'hostal de Baix i l'hostal de l'Espinau, ubicats
tots dos en el curt tram en què aquesta ruta travessava la
muntanya. Això, no és gens estrany si tenim present que l'actual
carretera d'Anglès a Sant Hilari Sacalm i Vic, passant per Osor, no
va ser una realitat fins als voltants de l'any 1910, i pel que fa
al seu asfaltat no va arribar fins els anys seixanta.
Curiositats
La muntanya de Santa Bàrbara no està tampoc exempta de dites i
curiositats. Conta la tradició que Santa Bàrbara va ser adoptada
com a patrona per part dels miners i artillers, perquè en el moment
en què la santa anava a ser sacrificada va caure un llamp, el qual
va matar també el seu botxí. D’aquesta manera és relacionava
l’explosió del llamp amb les explosions de la pólvora i dinamita
presents en aquests oficis, com les que s’escoltaven a les
instal•lacions de les mines d’Osor en despuntar el dia, cada 4 de
desembre, que anunciaven l’inici de les activitats festives en el
dia de la patrona.
També existeix la tradició de dir als nens d'Anglès que els nadons
provenen de la cisterna del santuari. Viuen allí, fins al moment en
què surten per a entrar en les seves noves llars.
Un altre dels llocs curiosos d'aquesta muntanya és el que es troba
a mitja alçada, en la part septentrional de la muntanya. Crida
l'atenció, atès que és ben visible des d'Anglès, una gran
edificació de color blanc. Es tracta de can Bellveí. És un gran
edifici que es va construir amb la idea que acollís un sanatori per
a tuberculosos. De fet, és situat en un indret molt alterós i
ventilat. Mai va arribar a funcionar i actualment presenta un
aspecte ben trist, però això sí amb una formidable i dilatada
panoràmica damunt la vall del Ter i muntanyes veïnes.
Hi ha diferents itineraris:
L’opció recomanada seria per la població d’Anglès. En aquesta
població de la Selva cal agafar direcció a la carretera d’Osor, i
en el trencant N 41º57.430’ E002º37.920’ seguiu carrer amunt,
agafeu el carrer que porta el mateix nom que el catxé fins al punt
N41º57.186’ E002º38.015’. En aquest punt comença la pujada
asfaltada els primers metres i pista forestal posteriorment apta
per turismes, encara que en alguns punts agrairieu tenir un
4x4.
Una altra opció és pujar per Santa Coloma de Farners, direcció
Castanyet, pel collet de l’Espinau i el Roscall, però es
recomanable només si aneu amb BTT o a peu; el camí és més dolent i
és més llarg.
Per cert:
Per al primer que hi vagi i faci l'FTF: el bolígraf és fora la
bossa del logbook, agrairia que el posessiu dins per tal que no es
pugui intercanviar.
Gràcies