L’ermita
de sant Esteve del Llop es troba a uns tres quilòmetres a
ponent de la carretera de Darnius a Maçanet, envoltada
d’una vegetació generosa de prats, roures i
alzines.
El nom és esmentat per primera vegada l’any 981 en el
testament del clergue Wigó.
L’ermita està documentada el 1211, quan albergava una
comunitat sota el guiatge d’un prior.
Sant
Vicenç Ferrer s’hostatjava en aquest monestir en els
seus viatges a Avinyó a veure el papa Luna, del qual era
amic i partidari.
Aquest mateix papa hi va pernoctar quan va fugir
d’Avinyò durant el cisma d´Occident
traslladant-se a Peñíscola, on va
morir.
L’església
consta d’un absis semicircular i campanar de cadireta amb un
sol ull.
A l’exterior, al costat de la porta d’entrada, hi ha
una pedra amb una concavitat que sembla una petjada de peu i que la
devoció atribuïa a l’empremta de sant Esteve, que
tenia el do de guarir les malalties de les cames. Així es
recull en el següent goig:
"D'una pedra mil·lenària
de nostra Ermita al cancell
hi ha una dicció llegendària
tan bonica com pomell.
A la fe res no li lleva,
ni és obstacle pel creient...
Pregueu Déu sempre, sens treva,
pel qui us invoca amatent.
El dir és que el vostre peu
damunt la pedra posat
deixant-hi imprès son relleu
l'hauríeu santificat.
Nostres peus tocant la pedra
de mals guariu, suaument!
Pregueu Déu sempre, sens treva,
pel qui us invoca amatent."
