El Santuari de Núria es un conegut lloc de pelegrinatge així com
una concorreguda estació d'esquí, situats en ple Pirineu Oriental.
A partir del 1917 s'estudiaven diversos projectes per a establir-hi
una comunicació que fes més accessible el lloc, al que únicament
s'hi podia accedir a peu o a cavall, representant una duríssima
ascensió. Aquets projectes consistien en diversos funiculars i,
fins i tot, un telefèric, però cap d'ells va prosperar.
Va ésser a partir de 1924 que Ferrocarriles de Montaña a Grandes
Pendientes (FMGP) es va interessar en la construcció d'un
ferrocarril cremallera similar al que ja tenia a la muntanya de
Montserrat, i el 1927 començaren les obres de construcció. Però
degut a la magnitud de les obres a realitzar, així com de les
condicions climatològiques d'alta muntanya molt adverses en els
mesos d'hivern, l'inauguració del cremallera de Núria no es va
produir fins a l'any 1931.
No varen resultar molt productives les primeres dècades de
l'historia d'aquest ferrocarril, degut tant a les males condicions
polítiques de l'època, a nivell nacional uns cops, o a nivell
internacional uns altres: la crisi econòmica mundial d'aquella
època i la guerra civil espanyola després, mes les dificultats de
superar la postguerra. Per si fos poc durant aquesta època hi va
haver algunes inundacions que provocaren importantíssim
desperfectes, que trigaren a reconstruir-se.
Així dons, fins els anys 60 ó 70, amb el boom turístic que es va
produir, junt amb el fet de que cap altre mitjà de transport (ni
tan sols una carretera) donés accés a la Vall de Núria, no
començaria a millorar la situació econòmica d'aquest
ferrocarril.
El Santuari de Núria cap els anys 70.
Però aquest fer arribava tard, ja que llavors el material mòbil i
les instal·lacions havien envellit considerablement, necessitant
una renovació que FMGP no era capaç d'assolir. Aquesta difícil
situació només va poder sostenir-se amb l'ajuda de la Generalitat
de Catalunya que el 1982 esdevingué el principal accionista del
ferrocarril.
Així la Generalitat de Catalunya va acabar fent-se càrrec de
l'explotació d'aquesta línia, per mitjà de Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya (FGC) a partir de l'1 de gener de
1986.
Aquest organisme va posar en marxa un ambiciós programa de
modernització que va suposar la compra de nous automotors, la
renovació de bona part de les vies, i la millora de la catenària.
El programa de millores no acabava en el ferrocarril, sinó que
també incloïa la modernització de l'estació d'esqui.
Amb això no sols es salvava la difícil situació, sinó que
s'assegurava un bon futur tant per al tren com per a la comarca a
la que servia.
Avui dia el ferrocarril continua funcionant en mans de FGC donant
un excel·lent servei..
El ferrocarril comença a l'estació de Ribes-Enllaç, a on enllaça
amb la línia de RENFE de Barcelona a Puigcerdà. Els primers 5'5 km
funciona en adherència simple, trobant en aquest tram una pendent
màxima de 55 mil·lèsimes. Poc abans de Queralbs existeix un
mecanisme similar als que utilitzen altres ferrocarrils cremallera
d'Europa, que permet l'entrada suau del mecanisme d'engranatge de
la locomotora a l'inici de la cremallera. A partir d'aquell punt la
pendent s'agreuja fins el màxim de 150 mil·lèsimes (alguns autors
parlen de 160 mil·lèsimes). La totalitat del traçat mesura 12'5 km
i el desnivell total es de 1059 m.
Aquest ferrocarril té la peculiaritat d'ésser el que arriba a més
alçada de tot l'estat espanyol, siguent la seva cota màxima de 1964
m s.n.m. al Santuari de Núria.
La via travessa un paisatge de somni, entre singles i salts
d'aigua, roques i muntanyes, tots ells canviants segons l'època de
l'any, per el que el viatge en aquest ferrocarril esdevé
inoblidable
La línia compta amb algunes obres de fàbrica siguent les mes
importants: el viaducte de 6 arcs en curva i contracurva, amb 71 m
d'allargada, al que s'hi arriba només sortir de l'estació de
Ribes-Enllaç i que salva el riu Freser després de creuar la
carretera N 152 de Barcelona a Puigcerdà per un tram metàl·lic de
15 m; el viaducte de Tosses construït en pedra, amb 12 arcades, de
145 m d'allargada total, en curva de 80 m de radi i en pendent de
120 mil·lèsimes; i diversos túnels entre ells el del Salt del
Sastre, de 191 metres de longitud, i el "del Navarro" de 166 m de
longitud.
-----------------------------------------------------------------
El catxé exactament es trova a la parada RIBES-VILA. Comentar que
no hi ha molt bona cobertura al lloc, la precisió és de més o menys
7 metres.
Per si voleu pujar a Núria, aquí us deixem el
horaris i els preus.
A més, us deixem alguns links més que creiem que són bastant
interessants:
·
Cronologia del Cremallera.
·
Recorregut del Cremallera.
-----------------------------------------------------------------
Pel fet, que nosaltres no podem
anar gaire sovint per aquestes terres tan boniques, agrairiem que
tota persona que faci el catxé, en tingui un petit control i si
s'ha de canviar la bossa o el tupper ho pugui fer.
Moltes gràcies!