Cursa Intergalàctica

Era mitjanit... En Hander Ferhander, el famós investigador del paranormal, no podia dormir, i anava donant voltes al llit. Estava inquiet...

Va decidir que fer-se un got de Nesquik amb galetes li aniria bé, i va aixecar-se per anar a la cuina. Mentre abocava la llet, alguna cosa a fora li va cridar l'atenció: al jardí, sis siluetes misterioses el miraven.

De cop, va veure com s'acostaven a la finestra i li feien senyes perquè obrís. En Händer, curiós com
era, va obrir la finestra, per saber què volien aquells desconeguts.

"Que ens deixa entrar a casa seva? Venim de molt lluny, i tenim un problema força gros..."

A més de curiós, en Händer també era bon home de mena, i els va convidar a passar a la saleta.

"Voleu prendre alguna cosa?"

Mentre feien tots junts uns Nesquiks, un dels sis personatges va començar a explicar la seva història:

- Jo sóc en Pune, i aquests són els meus companys. No sé si coneix l'Intergalàctic GP...

- Intergalàctic GP? -va preguntar  en Hander amb certa incredulitat. -Voleu dir que sou...

-Efectivament, sóm extraterrestres. Venim de racons molt diversos de la galàxia.- A en Hander ja li havia semblat estrany que aquest tal Pune tingués la cara verda i groga, i quatre banyes al cap, però no havia dit res per no ser maleducat. - Participem en una cursa de naus espacials.

-Tots nosaltres sóm pilots de carreres- va dir un extraterrestre que portava un mono blanc, i que més tard es va identificar com a Obz. En Hander no podia sortir del seu astorament. Tants anys buscant proves de vida extraterrestre, i ara tenia sis d'aquestes proves assegudes al seu sofà, bevent el seu Nesquik i menjant-se les seves galetes!

-Aneu al gra, nois! Se'ns farà de dia i encara serem aquí!- va interrompre un personatge molt
pelut i amb cara de males puces, de manera força desagradable.

-No siguis groller, Gunh! Bé, el cas és que, aquest any, la cursa intergalàctica té una etapa al Planeta Terra, i pot començar en qualsevol moment- va continuar l'Obz, el del vestit blanc. En Hander seguia sense entendre res.

-I quin problema hi ha? No crec que les limitacions a 80 km/h de Barcelona serveixin per a les naus espacials...

-No es tracta d'això... El problema és que no sabem quina nau és de cadascú! -va dir un d'ells, que no havia parlat fins al moment. Se'l veia inquiet; anava sacsejant una mena de cues vermelles cap un costat i cap a l'altre. - Hem arribat fins aquí tots junts, i durant el viatge se'ns ha perdut el paper on teníem apuntats els monoplaces que ens havien assignat! Ara no podem fer-hi res..

-En Pre ho ha explicat millor que ningú. A més a més, sospitem que el fet de saber quina nau correspon a cadascú, ens donarà la clau per saber el lloc on començarà la cursa. Per tant, és molt important que ens ajudi a descobrir-ho!- Deia en Pune.

-L'unic que sabem- va dir l'Obz- és aquesta fórmula:

N 41º 31.(A+3) (B+5) (C+5) E 002º 20. (D+1) (E-5) (F-1)

En Hander no sabia què fer. Li agradaven els éssers misteriosos, però mai se n'havia sortit massa bé amb els enigmes... De sobte, va tenir una idea. Potser ell no era capaç de resoldre-ho, però coneixia un grup de gent que segur que se'n sortia.

Va donar un bloc i uns llapissos de colors a en Rhc, que era el que sabia dibuixar millor, i li va encarregar de fer dibuixos de totes les naus de carreres. Mentrestant, la Npur, la noieta del mono groc, va fer retrats dels sis pilots. En Hander va penjar tots els dibuixos a Geocaching, a l'espera que algun bon resoledor d'enigmes en traiés l'entrellat...