[CATALÀ]
Us presentem la sèrie de catxés
“Terres de l’Ebre” que pretenen fer una ruta o
recurregut per l’Ebre, des de que entra en terres catalanes,
fins a Amposta.
A partir d’Amposta, podreu continuar amb
la sèrie de catxés “Delta de
l’Ebre” per conèixer aquesta fantàstica
zona del riu fins a la seva desembocadura.
L'Ebre és el riu més
cabalós de la Península Ibèrica, l'únic
gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al
vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una
trajectòria Est-Sud-Est amb una longitud d'uns 910 km i
83.093 km⊃2; de conca fins al Mediterrani, on desemboca formant
un ample delta de 500 km⊃2;.
[CASTELLANO]
Os presentamos la serie de caches “Terres
de l’Ebre” que pretende hacer una ruta o recorrido por
el Ebro desde que entra en tierras catalanas hasta Amposta.
Desde Amposta, podréis continuar con la
serie de caches “Delta del Ebro”, para seguir
conociendo esta fantástica zona del rio hasta su
desembocadura.
El Ebro es el rio más caudaloso de la
península ibérica, el único gran rio
peninsular que desemboca en el Mediterráneo. Nace en la
parte sur de la Sierra Cantábrica, desde donde sigue una
trayectoria Este-Sureste con una longitud de unos 910 Km. y 83.093
km⊃2; de cuenca hasta el Mediterráneo, donde desemboca
formando un amplio delta de 500 km⊃2;.
TERRES DE
L’EBRE: L'Assut de Xerta
[CATALÀ]
La paraula Assut vol dir presa,
contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van
fer una resclosa on avui hi ha l’Assut per tal de dificultar
el trafec fluvial per l'Ebre. Però la primera temptativa
d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a
sèquies de reg, encara que es va fer d'una manera
rudimentària, va ser l'any 944 dC, en plena dominació
àrab, va ser llavors quan va tenir lloc el que podriem dir
primer "assut".
L’Assut tal com la coneixem avui, es va
començar l'any 1402 per iniciativa del bisbe de Tortosa
Pedro de Luna y Albornoz i sota la direcció de
l'àrab Muzà Alamí, i es fa finalitzar el
1411.
L'any 1884 un grup de pagesos de Tivenys van
construir-hi una gran noria que, impulsada pel mateix corrent del
riu, abocava l'aigua a una canalització; aquesta enorme
sénia va permetre augmentar considerablement la zona de
regadiu.
També al segle XIX va haber-hi un
molí de farina que utilitzava l'energia de l'aigua per a fer
moure les moles. Molia el blat que baixaven els llaüts
de llocs tan llunyans com el mateix Aragó.
A la meitat del segle XIX l'assut va ser
acondiciat per conduir aigua cap als Canals de la dreta i
l’esquerra de l’Ebre, els dos canals de regadiu
existents.
L'assut té 375 m de llarg, 3,5 m
d’amplada a la coronació, 24 m d’amplada al
talús o relliscador, 35 m de basament i 7 m de fons.
És un element d'oxigenació de l'aigua del riu, que fa
que es renovin els materials orgànics i desaparegui una bona
part de la contaminació.
L'assut ha estat declarada bé cultural
d'interès nacional i monument històric per la
Generalitat de Catalunya l'abril del 2002.
Podreu atacar el catxé aparcant a
l'àrea de descans de l'Assut, a N 40º55.234' E
000º29.523' (anant direcció nord). Des de l'aparcament,
heu de seguir un petit tros de la via verda fins el tunel de
l'antic ferrocarril. Just una mica abans del tunel, trobareu
l'inici del camí que us portarà fins el catxé.
Us agraïm la contribució al seu manteniment en la
mesura que us sigui possible.
[CASTELLANO]
La palabra “Assut” quiere
decir presa, contención. Existe la hipótesis que los
romanos hicieron una esclusa donde hoy está el Assut, para
dificultar el tráfico fluvial por el Ebro. Pero la primera
tentativa de elevación del Ebro para poder canalizar agua a
las acequias de riego, todavía se hizo de una forma
rudimentaria, fue en el año 944 dC, en pleno dominio
árabe, cuando tuvo lugar lo que podríamos llamar el
primer assut.
El assut tal como lo conocemos hoy, se
empezó a construir en 1402 por iniciativa del obispo de
Tortosa Pedro de Luna y Albornoz y bajo la dirección del
árabe Muzá Alamí, y se finalizó en
1411.
En 1884 un grupo de campesinos de Tivenys,
construyeron una gran noria que, impulsada por la corriente del
río, desviaba agua a una canalización; esta enorme
noria permitió aumentar considerablemente la zona de
riego.
También en el siblo XIX hubo un molino de
harina que utilizaba la energía del agua para mover las
miedras. Molía el trigo que traían los llaüts de
lugares tan lejanos como Aragón.
A mitad del siglo XIX, el assut fue
acondicionado para conducir agua hacia los canales de la derecha y
la izquierda del Ebro, los dos canales de riego existentes.
El assut tiene 375 metros de largo, 3,5 m de
ancho en la parte más elevada, 24 m de ancho en el talud, 35
m de base y 7 metros de profundidad. Es un elemento de
oxigenación del agua del río, que hace que se
renueven los materiales orgánicos y desaparezca una buena
parte de la contaminación.
Podréis atacar el caché aparcando
en el área de descanso de l'Assut, en N 40º55.234' E
000º29.523' (yendo dirección norte). Desde el
aparcamiento tendréis que seguir un trozo de la vía
verde hasta el túnel del antiguo ferrocarril. Un poco antes
del túnel encontraréis el camino que os
llevará al caché. Os agradecemos la
contribución a su mantenimiento en la medida que os sea
posible.
L'Assut de Xerta, l'Ebre i els naixements dels
canals de la dreta i de l'esquerra de l'Ebre.
El Assut de Xerta, el Ebro y el nacimiento de
los canales de la derecha y la izquierda del Ebro.