No fa
molts anys, en aquest camp de pomers, hi vivia, en una casa feta de
pals, pedres i plàstic, un home infeliç que només s'alimentava de
pomes.
Ell
era el propietari i com sempre estava molt alterat, ningú gosava
acostar-se a ell per comprar-li pomes.
Un dia,
una família passejava pel camp de pomers tranquil•lament, fins que
van sentir un tret molt proper a ells.
Es van girar espantats i van veure que, no molt lluny seu, venia
el boig de les pomes, armat amb una escopeta.
Semblava que la seva intenció era atrapar-los. Ningú no sabia que
feia ell, amb les persones que atrapava; uns deien que els cuinava
i se’ls menjava i uns altres que els tancava en una capsa fins que
morien de gana . . .
La família espantada va sortir corrents, però, el boig va atrapar
al fill.
Els pares es van aturar i li van suplicar que el deixés
anar.
Ell, però, no els va fer cas, i li va donar un cop al cap del noi
amb l’arma, el noi va caure al terra.
El pare estava més enfadat que espantat, i es va acostar al boig
ràpidament i li va donar un cop de puny.
La mare, que li tenia molta por, va decidir sortir corrents mentre
el boig estava entretingut amb el pare.
Al arribar al cotxe, va sentir dos trets, el va encendre plorant
de tristesa i va marxar a casa.
Això és
un avis de que no feu molt escàndol o ja sabeu que us passarà. .
.