Lloret Salvatge o de la Muntanya te
una església romànica dedicada a Sant Agustí que havia estat
parròquia. El seu nom ve del llatí lauretum que equival a bosc de
llorers. A aquesta topònim s'hi va afegir el de Salvatge per estar
ubicat en un paratge anomenat Silva o Selva, ja citat en el
document de l'any 860 del rei Carles el Calb.
El 9 de novembre del 949, Gotmar,
bisbe de Girona, a precs del comte Borrell [II de
Barcelona-Girona], consagra les esglésies de Santa Maria, Sant Joan
i Sant Benet del monestir d'Amer, en el comtat de Girona i, amb el
consell dels ardiaques i canonges de la seu de gironina, les dota
amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels de les
vil·les anomenades Lloret (Salvatge), Rissec, Arbocet i
Gallissà i de tota la vall d'Amer. El comte esmentat dóna un alou
que te a la vall d'Anglès, al Llor.
El 23 d'abril de l'any 1427 en
aquest lloc, unes esquerdes a la terra deixaren escapar emanacions
de sulfhídric que, inflamant-se, causaren la mort de diverses
persones, com es llegeix en una lletra que els jurats de la ciutat
de Girona van escriure al rei Alfons V el dia 25:
"En lo lloc
de Lloret, parròquia proxima a Amer -li diuen-, sortia de una
montanya molt gran pudor e corrupció de sofre, de plom e de
alcofoll. E vehent hi algunes llengues de foch de color blau no
sobrepujant molt sobre la terra, sino lo fum qui puja fort alt. E
dues dones moriren en lo dit loc. E jatsia los dits sis homes sien
viuts, emperó són colpats e cascats. Dien més que per la dita
montanya s'és feta una gran fressura qui té engir dues legues de
long, emperó no és molt ample ne molt pregon encara... en tal
manera que si totes quantes manxes ha el món hi bufasen no seria
mayor brugit".
Aquest catxé està relacionat amb els
catxés de "Caulés: Sant Esteve de Caulés" (
GC20HTC) i "Foixà: Església de Sant Romà de Sedillà"
(GC1ZW1R)
. Formen part de restes del Preromànic
Català.
DISFRUTEU-LO.