Les restes
del castell de Montroig són visibles des de tota la contrada,
encimbellat al cim del mateix nom.
La llegenda
diu que la sang de la dama del castell i el seu amant, assassinats
pel seu gelós marit, va tenyir les parets i les terres d'aquesta
muntanya.
En Joan
Amades, etnòleg i folklorista català relata així aquesta llegenda
un xic "gore":
"
El senyor de Mont-Roig era molt gelós.
Sospitava que la seva dona li era
infidel.
Por això la va matar, va extraure la
seva pell i amb ella va fer una cadira; va guardar la sang d'ella
dins d'una botella i va fer cuinar el seu cor.
Va convidar a sopar al cavaller amb el que
pensava era infidel.
Llavors li va servir el cor de la seva
esposa.
Un cop menjat, li va pregunta per el gust de
la vianda.
El convidat el contestà que ho havia trobat
molt del seu gust.
El marit gelós li va dir que era el cor de la
dona de la qual el cavaller estava enamorat, i que la cadira sobre
la qual estava assegut estava feta de la pell de la seva
amada.
A continuació el senyor de Mont-Roig va matar
al cavaller; va mesclar la sang amb la de la seva esposa infidel i
boig de gelosia va pintar les muralles del castell amb la sang dels
enamorats.
La sang fluïa i fluïa tant que fins i tot va
cobrir gran part de la muntanya sobre la qual s'aposenta el
castell.
Des de llavors el castell rep el nom del
Castell de Mont-Roig .
Al final, per castigar la cruesa del senyor
del castell, un raig convertí en ruïnes tota la
fortalesa."
La realitat
és molt més tel.lúrica ja que el castell se situa en terrenys
argilosos d'un viu color vermell que donen nom al pic i al castell
i que van servir per fabricar els rajols del castell. Documentat
des de l'any 1070, l'edifici conserva poques restes ja que ha
tingut contínues reformes. Va ser malmès al segle XVI per ordre del
virrei i enderrocat definitivament a la Guerra Gran
(1793-1795).
La línia Gutiérrez
A part del
castell, un cop a dalt del turó, es pot visitar un altre edifici
construït per a la defensa. Encara que construït en una época més
propera.
Es tracta
d'un dels milers de búnquers, que Franco, Xicu per els amics,
va fer construir a llarg de tot el Pirineu, uns 6.000 construits
(això podria ser una gran série d'amagatalls!!!), per
defensar-se d'un posible atac dels aliats, els nazis o els pobres
maquis.
Aquesta
línia imaginària rep diferents noms. El nom original és la Línia P,
de Pirineus. A l'Empordà tota aquesta línia que va des de Llançà
fins a Maçanet de Cabrenys, se l'anomena la línia Gutiérrez (encara
no se sap ben bé el perquè).
Com arribar-hi
S'hi arriba
a través d'un trencant, senyalitzat, situat a la carretera
entre la N-II i Darnius. Des del pàrquing són un 20 minuts de
pujada a peu.
Atenció: Tingueu cura dels nens un cop a
dalt, ja que hi han unes interessants però perillosses coves d'una
alçada considerable.
Atención: Una vez arriva tener cuidado con
los niños, ya que hay una interesantes pero peligrosas cuevas de
una altura considerable.
Warning: You take care of the
children, since there are some interesting but
dangerouses caves of a considerable
height
