Montseny: Taula dels Tres Bisbes Traditional Geocache
Montseny: Taula dels Tres Bisbes
-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(regular)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
Els bisbes de Girona, Vic i Barcelona (ara Terrassa) seien en aquesta taula sense haver de sortir cap d'ells del seu bisbat... Segurament, ara prefereixen un lloc més còmode per fer-ho.
Los obispos de Girona, Vic y Barcelona (ahora Terrassa) se sentaban en esta mesa sin salir ninguno de ellos de su obispado... Seguramente, ahora prefieren un lugar más cómodo para hacerlo.
The bishops of Girona, Vic and Barcelona (Terrassa now) sat at this table without leaving none of them his bishopric ... Surely, now they prefer a more comfortable place to do it.
LA RATAFIA segons Mossèn Cinto Verdaguer
Corrien temps difícils, quan aquests fets van passar. Tarragona era sarraïna i tothom volia manar.
En aquells llòbrecs anys de l'avior més reculada, les muntanyes eren esquerpes, les rigors hi eren pregones i encara hi havia bèsties que avui no podem ni imaginar. Tot aquest món feréstec, perillós, amenaçador, desconegut va ser una de les causes que portaren la menuda comunitat monàstica de Sant Marçal a prendre una polèmica decisió: Deixar el cenobi envoltat d'espantosos gegants per establir-se en les més fèrtils terres adquirides Tordera avall.
Mala cosa! Els bisbes es mouen. I és que el coll de Sant Marçal és un indret capital. Lloc de pas amb força trànsit dona rendes als bisbats, la fugida dels monjos no els acaba d'agradar.
Arnau de Malla, bisbe de Vic, envia un emissari a Berenguer Bernat, que ho és de Barcelona. Mitjançant aquest representant, li reclama el retorn de la comunitat que ha abandonat el punt cabdal d'un camí tradicional.
Berenguer Bernat s'ho rumia i s'ho pensa. A ell, ja li va bé el canvi: la nova ubicació donarà més beneficis a un bisbat en creixement. Però a Vic tenen poder... i cal estar-ne alerta, que són gent intel·ligent! Després de molt de pensar i de cercar alguna sortida, proposa concili entre bisbes a l'indret habitual.
Arnau de Malla, amb el Matagalls a l'esquena; Berenguer Bernat, amb Les Agudes de guardaespatlles; i Berenguer Humbert, bisbe de Girona, es troben en l'indret on s'entrecreuen camins i bisbats i on, encara avui, hi ha la taula dels tres bisbes, en honor als concilis que en aquell punt s'hi celebraven.
I quines raons que es tenen els de Vic i Barcelona! S'aixequen i s'asseuen i parlen amb el cos sencer! La disputa s'enfila pels aires com núvols de tempesta. Si l'un defensa la marxa dels fugitius veient com creixeran les seves arques; l'altre, demana el retorn a l'hospici monàstic ubicat en un lloc de pas cap al seu terrer que, d'altra manera, es fa intransitable. El de Girona, enmig dels dos, tot s'ho mira i intenta posar les paus. Però cada cop que s'hi acosten, un mot traïdor posa un tel de dubte i les raons es tornen a enfilar pitjor que abans: La disputa no s'acaba i sempre torna a començar!
Després de molt de parlar, de cops a la taula fins i tot, els assedegats bisbes reclamen que els portin de beure. El més jove del seguici, que començava a tenir por, ja va rostos avall com una guilla. Gairebé s'estimba! Corre i salta com un animal!
Els bisbes segueixen la disputa, però la gola és ben seca i la cosa no prospera. Ullen enllà, fixen la vista, però no el veuen pas tornar.
Pausadament com una mula, va pujant un masover. De rostre serè i espardenyes velles, porta un sarró foça ple. Intrigat pels convidats no ha fet cas a la seva muller que li deia que no s'embranqués en terres que no són per ells.
En arribar a l'indret es lleva el capell i saluda tot mansoi. Els bisbes paren les copes i ells dibuixa un lleu somrís. A la taula s'acotxa i, ara una ara l'altra, omple les copes dels senyorials bisbes que se'l miren emmurriats.
Un miracle ha caigut! Al primer glop, la cara se'ls il·lumina: L'acord és ben tancat. I és que una beguda tant bona, bé val un hospici com cal!
Així ho notifiquen al secretari que es posa a escriure la composta per a pasar-la a signatura. Els bisbes, encuriosits per tan excels elixir, pregunten al bon masover:
- Quina és aqueixa beguda tan bona?
- És una que ens fem a casa amb quatre nous verdes i muntes plantes - els respon el masover.
- I no té nom? -replica Berenguer Bernat.
- Jo no n'hi sé pas cap - respon el bon pagès.
- Doncs, ja que ningú no li ha donat, per què no li'n donem nosaltres? - diu el bisbe barceloní.
- Quin li podríem posar que a tots ens pugui agradar? - pregunta Arnau de Malla.
- No tornem a començar! - s'exclama Berenguer Humbert.
Els tres bisbes riuen a balquena mentre signen la complanta. El masover tot s'ho mira i el secretari, tot abstret, crida el formal Rata fiat! que vol dir ratificat.
Arnau de Malla fou bisbe de Vic de 1102 a 1109,
Berenguer Humbert ho fou de Girona de 1094 a 1111 i
Berenguer Bernat de Barcelona de 1100 a 1106.
Contingut inicial
- Certificat FTF
- Logbook
- 2 bolis
- TB Pink Teddy Christmas
- Arbre Nadal
- Canellera musical
- 3 cotxes
Additional Hints
(Decrypt)
Chtrh yrf rfpnyrf v frthvh ry pnzí.
Hc gur fgnvef naq sbyybj gur cngu.
Fhovq ynf rfpnyrenf l frthvq ry pnzvab.
qrfqr
sebz
(A 41° 48.251 R 002° 25.200)