Valldoreix
[Nom històric Aiguallonga]
Al SW de Sant Cugat del Vallès, als darrers contraforts
septentrionals de la serra de Collserola, hi ha el poble de
Valldoreix, que s'originà a l'entorn de l'església parroquial de
Sant Cebrià d'Aiguallonga. Documentada el 940, el 1066 era
parròquia, una dependència del monestir de Sant Cugat, i el 1391
fou unida a la mensa episcopal de Barcelona. D'origen romànic, ha
estat molt transformada, però conserva al seu interior, com a pica
beneitera, un capitell romànic molt semblant als del claustre del
monestir de Sant Cugat i un retaule barroc (1709). . L'antiga
Aiguallonga constituí un terme independent, que habia format part
de la Baronía de Canals (les runes del seu castell, es troben al
sudoeste del terme), fins que, a partir del 1130, a consecuencia de
la destrucció de Sant Cebriá d‘Aiguallonga pels almoràvits,
l‘oratori de sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església
parroquial, del terme de Valldoreix. El seu terme, unit al s XIX al
de Sant Cugat del Vallès, comprenia només masies i l'antic castell
i quadra de Canals; amb l'arribada del ferrocarril, durant el segon
decenni del s XX, hi foren iniciades les urbanitzacions,
primerament d'estiueig i que, especialment després del 1939, han
anat transformant-se a poc a poc en nucli de residència permanent
de gent que treballa a Barcelona. Les successives ampliacions han
fet que romangués totalment enllaçat amb el barri de Mira-sol, que
ha assolit una gran importància, i parcialment amb la Floresta i
els nuclis de Sant Cugat i Rubí. La seva densitat és desigual i es
reparteix bàsicament en dues valls, la del torrent d'en Nonell i la
del torrent d'en Llobet o de Can Badal. A llevant de l'estació un
altre sector enllaça, amb Can Trabal, el camp de golf i el nucli de
Sant Cugat, mentre que pel sud arriba fins a la Floresta.
Valldoreix (7563 h el juliol de 2009), és una entitat
descentralitzada que disposa d'ajuntament pedani. La vida cultural
del poble és dinamitzada per entitats com el Centre d'Estudis
(1998), que té per objectiu la divulgació i preservació del
patrimoni de Valldoreix. Des del 1985 funciona un museu, propietat
de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, el qual aplega
testimonis arqueològics i històrics de les rodalies. El 1986 s'hi
va trobar una necròpoli romana del segle II dC, a Can Montmany, un
barri residencial de Valldoreix. A més, la població disposa de
l'Arxiu Gavín, de titularitat privada, que recull un gran nombre de
col·leccions i un important fons documental. La festa major se
celebra per Sant Cebrià, el 16 de setembre, i es fa l'aplec de la
Salut el 12 d'octubre. Els diferents sectors que configuren el
poble, inclouen antigues urbanitzacions considerades com a barris,
i prenen els noms de les masies del voltant de les quals s'han
format: el Mas Fuster al S, el Mas Roig prop del castell de Canals,
Can Montmany sota el Puig Madrona, i Mas Gener a l'W. . L'església
parroquial (Sant Cebrià d'Aiguallonga), l'estació de ferrocarril
(edifici d’estil modernista) i el centre del poble es troben a
l'extrem oriental de l'àrea urbanitzada.
Can Montmany
CAT:
Can Montmany és el vuitè d’una sèrie d’11 catxes
(de diferents mides, localitzacions i dificultats) situats als
llocs més emblemàtics de la Entitat Municipal Descentralitzada de
Valldoreix. La ruta, inclus realitzant els 11catxes, no tè cap
tipus de dificultat i tant es pot realizar a peu com en vehicle (
ideal en bicicleta).
ESP:
Can Montmany es el octavo de una serie de 11
caches ( de diferentes medidas, localizaciones y difucultades)
situados en los lugares más emblemáticos de la Entitat Municipal
Descentralitzada de Valldoreix. La ruta, incluso realizando los 11
caches, no tiene dificultad y se puede realizar a pie o en vehículo
(ideal en bicicleta).
- Vista des de Can Montmany ( Valldoreix i al
fons el Montseny)