Valldoreix
[Nom històric Aiguallonga]
Al SW de Sant Cugat del Vallès, als darrers contraforts
septentrionals de la serra de Collserola, hi ha el poble de
Valldoreix, que s'originà a l'entorn de l'església
parroquial de Sant Cebrià d'Aiguallonga. Documentada el 940,
el 1066 era parròquia, una dependència del monestir
de Sant Cugat, i el 1391 fou unida a la mensa episcopal de
Barcelona. D'origen romànic, ha estat molt transformada,
però conserva al seu interior, com a pica beneitera, un
capitell romànic molt semblant als del claustre del monestir
de Sant Cugat i un retaule barroc (1709). . L'antiga Aiguallonga
constituí un terme independent, que habia format part de la
Baronía de Canals (les runes del seu castell, es troben al
sudoeste del terme), fins que, a partir del 1130, a consecuencia de
la destrucció de Sant Cebriá d‘Aiguallonga pels
almoràvits, l‘oratori de sant Vicenç de
Valldoreix esdevingué església parroquial, del terme
de Valldoreix. El seu terme, unit al s XIX al de Sant Cugat del
Vallès, comprenia només masies i l'antic castell i
quadra de Canals; amb l'arribada del ferrocarril, durant el segon
decenni del s XX, hi foren iniciades les urbanitzacions,
primerament d'estiueig i que, especialment després del 1939,
han anat transformant-se a poc a poc en nucli de residència
permanent de gent que treballa a Barcelona. Les successives
ampliacions han fet que romangués totalment enllaçat
amb el barri de Mira-sol, que ha assolit una gran
importància, i parcialment amb la Floresta i els nuclis de
Sant Cugat i Rubí. La seva densitat és desigual i es
reparteix bàsicament en dues valls, la del torrent d'en
Nonell i la del torrent d'en Llobet o de Can Badal. A llevant de
l'estació un altre sector enllaça, amb Can Trabal, el
camp de golf i el nucli de Sant Cugat, mentre que pel sud arriba
fins a la Floresta. Valldoreix (7563 h el juliol de 2009),
és una entitat descentralitzada que disposa d'ajuntament
pedani. La vida cultural del poble és dinamitzada per
entitats com el Centre d'Estudis (1998), que té per objectiu
la divulgació i preservació del patrimoni de
Valldoreix. Des del 1985 funciona un museu, propietat de la
parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, el qual
aplega testimonis arqueològics i històrics de les
rodalies. El 1986 s'hi va trobar una necròpoli romana del
segle II dC, a Can Montmany, un barri residencial de Valldoreix. A
més, la població disposa de l'Arxiu Gavín, de
titularitat privada, que recull un gran nombre de
col·leccions i un important fons documental. La festa major
se celebra per Sant Cebrià, el 16 de setembre, i es fa
l'aplec de la Salut el 12 d'octubre. Els diferents sectors que
configuren el poble, inclouen antigues urbanitzacions considerades
com a barris, i prenen els noms de les masies del voltant de les
quals s'han format: el Mas Fuster al S, el Mas Roig prop del
castell de Canals, Can Montmany sota el Puig Madrona, i Mas Gener a
l'W. . L'església parroquial (Sant Cebrià
d'Aiguallonga), l'estació de ferrocarril (edifici
d’estil modernista) i el centre del poble es troben a
l'extrem oriental de l'àrea urbanitzada.
Puig Madrona - la
Salut
CAT:
Puigmadrona / la Salut és el seté
d’una sèrie d’11 catxes (de diferents mides,
localitzacions i dificultats) situats als llocs més curiosos
de la Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. La ruta,
inclus realitzant els 11 catxes, no tè cap tipus de
dificultat i tant es pot realizar a peu com en vehicle ( ideal en
bicicleta). Es troba a la cruilla de quatre camins: un cap a
l’ermita de la Salut (Papiol) es troba a uns centenars de
metres del catxé i val la pena apropar-se, l’altre al
Puigmadrona (vistes espectaculars de Collserola, la vall del
Llobregat, Montserrat…) i els altres dos cap a Valldoreix
(Montmany).
ESP:
Puigmadrona / la Salut es el séptimo de
una serie de 11 caches ( de diferentes medidas, localizaciones y
difucultades) situados en los lugares más curiosos de la
Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. La ruta, incluso
realizando los 11 caches, no tiene dificultad y se puede realizar a
pie o en vehículo (ideal en bicicleta). Se encuentra en un
cruce de cuatro caminos, uno a la ermita de la Salut (Papiol) esta
a unos centenares de metros del cache y vale la pena acercarse,
otro al Puigmadrona (magnificas vistas de collserola, el valle del
llobregat, Montserrat…) y los otros dos van a Valldoreix
(Can Montmany)
L’ermita de la Salut
L'ermita de la Salut al municipi del Papiol és un
santuari ubicat a la Serra de Collserola vora el Puig Madrona.
Consta d'un edifici d'una sola nau, amb una part
preromànica de cap al segle X que abasta les dues terceres
parts de ponent de la nau i que se suposa que devia estar coberta
amb encavallades de fusta. D'aquesta fase és la finestra
geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada
senzilla del costat de la porta.
L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració
llombarda, són romàniques del segle XI, del mateix
moment en què s'allargà la nau i es cobrí amb
volta de canó amb arcs torals i s'hi afegiren els
contraforts.
La porta d'accés, a la paret del costat sud, és
romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que
s'obria la porta original del temple preromànic.
La seva existència, com a parròquia, està
documentada des finals del segle IX, dedicada a Sant
Eulàlia, però el 1315 es va traslladar la
parròquia i la dedicació a la capella del castell del
Papiol, quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es
canvià per la
Mare de Déu de la Salut.
-l’ermita de la Salut
Puig Madrona
El Puig Madrona és un cim de 341 m ubicat entre
els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la
serra de Collserola.
A la part més alta s'hi troba una torre de
vigilància d'incendis, i al seu peu es troba l'ermita de la
Salut. A més es tenen coneixements d'un poblat ibèric
a dalt del turó.
- Puig Madrona