(CAT)
L’ermita de Sant Amanç té una història molt dilatada,
potser tant com la del monestir benedictí. I és que
l’edifici actual va substituir una edificación religiosa molt
antiga, probablement una petita església bastida entre els segles
IV i XIII, suposició que es basa en el fet de jaciments
d’època romana trobats uns quants metres més avall i uns
altres més amunt de l’emplaçament de l’ermita.
L’actual capella va ser edificada cap a la meitat del segle
XVII i substituí l’antiga. A la dovella central de
l’arc de la porta hi ha gravat un escut que representa el de
l’abat del monestir, l’abat Terrats, que ho fou entre
1641 i 1651. La façana és barroca, estreta i alta, amb un aire
elegant. Té una obertura central amb un arc de mig punt i dues
finestres, una a cada banda de la porta. En la línia central de la
façana i damunt de l’entrada hi ha l’obertura circular
d’un rosetó i, finalment, sobre la façana hi ha un campanar
d’espadanya.
Durant molts
anys aquesta ermita fou lloc de trobada i d’aplecs pels
habitants de Sant Feliu. Lamentablement, va arribar a un
estat d’abandó i ruïna deplorable.
Aprofitant
que es mantenien les pareds perimetrals es va iniciar un projecte
de recuperació de l’ermita,promoguda
per l'associació Ardenya, Patrimoni i Natura, amb el suport de les
Institucions i la col.laboració
ciutadana
(CAS)
La ermita de Sant Amanç tiene una historia muy dilatada, quizás
tanto como la del monasterio benedictino. Y es que el edificio
actual sustituyó a una edificación religiosa muy antigua,
probablemente una pequeña iglesia construida entre los siglos IV y
XIII, suposición que se basa en el hecho de yacimientos de época
romana encontrados unos cuantos metros más abajo y otros más arriba
del emplazamiento de la ermita. La actual capilla fue edificada a
mediados del siglo XVII y sustituyó la antigua. En el arco de la
puerta hay grabado un escudo que representa el del abad del
monasterio, el abad Terrats, que lo fue entre 1641 y 1651. La
fachada es barroca, estrecha y alta, con un aire elegante. Tiene
una apertura central con un arco de medio punto y dos ventanas, una
a cada lado de la puerta. En la línea central de la fachada y
encima de la entrada hay la apertura circular de un rosetón y,
finalmente, sobre la fachada hay un campanario de
espadaña.
Durante
muchos años esta ermita fue lugar de encuentro y celebraciones para
los habitantes de Sant Feliu. Lamentablemente, llegó a un estado de
abandono y ruina, deplorable.
Aprovechando que se
mantenían las paredes perimetrales se inició un proyecto de
recuperación de la ermita, promovida
por la asociación Ardenya, Patrimoni i Natura, con el soporte de
las Instituciones y la colaboración
ciudadana
(ENG)
The hermitage of
Sant Amanç has a very long, perhaps as much as the Benedictine
monastery. And is that the current building replaced a very old
religious building, probably a small church built between IV and
XIII centuries, an assumption that is based on the fact Roman
deposits found a few meters below and above the site the
chapel. The present
chapel was built in the mid-seventeenth century and replaced the
old. The archway is engraved on a shield with the abbot of the
monastery, Abbot Terrats, it was between 1641 and 1651. The facade
is baroque, narrow and tall with an elegant feel. It has a central
opening with an arch and two windows, one on each side of the door.
In the center line of the façade above the entrance is the circular
opening of a rose window, and finally, on the facade there is a
belfry.
For many years this chapel was a meeting and
event for the inhabitants of Sant Feliu. Unfortunately, reached a
state of neglect and decay, deplorable.
Taking advantage of the perimeter walls remained began a recovery
project of the chapel, promoted by the association
Ardenya, Patrimoni i
Natura, with the support of the institutions and civic
collaboration