EL DIARI DE LA BERTA


10 de juny de
2005
Estimat diari, torno a estar
castigada. No sé perquè m'he queixat, és
inutil, tot li donen a ella i m'ho treuen a mi. La mare diu que com
que és més petita pot demanar el que vulgui. A mi no
em sembla bé i no m'agrada gens que em prenguin les coses.
Quan la mare es gira, la Maria em mira i es posa a riure
perquè sap que ha tornat a guanyar.
12 de juny de
2005
Avui estic trista
perquè m’han renyat.. La Maria volia el quadern que jo
tenia i s’ha posat a cridar i a plorar. La mare me l’ha
tret de les mans per donar-li a ella.. ¡No és just el
tenia jo!
21 de juny de
2005
Que bé!! Arriben
les vacances i marxem a casa l’àvia a passar
l’estiu. L’àvia sí que
m’entén, ella diu que totes dues som igual i que tot
és de les dues. Si la Rosalia vol alguna cosa que tinc jo,
li diu que me la demani educadament i que quan jo acabi de fer-la
servir li deixi.
Això no li agrada gens a la meva germana perquè no em
vol demanar les coses amb un si us plau i es passa tot el dia fent
morros. Tinc unes ganes de marxar cap a
Llagostera!
23 de juny de
2005
Estimat diari, ja som a
ca l’àvia de Llagostera. Que gran que s’ha fet!
Té el cabell blanc i moltes arrugues a la cara però
és molt simpàtica i me l’estimo
molt.
25 de juny de
2005
La Maria porta dos dies
enfadada. L’àvia li va dir que era una malcriada i una
consentida quan va començar a donar ordres i a demanar tot
el que se li ocorria. Fa uns morros que li arriben al terra. Ella
s’ho perd. Jo i l’àvia xerrem i fem galetes de
llimona.
26 de juny de
2005
Quina emoció!
Avui he pujat a les golfes de ca l’àvia mentre la
Maria feia la migdiada. He tingut una mica de por, però
l’àvia m’ha dit que hi anés a investigar
a veure si trobava algun tresor...
28 de juny de
2005
Les golfes ja no em fan
por, són grans i una mica fosques però jo sóc
molt valenta i
pujo amb en Sugus, el gos de l’àvia, que em
protegeix.
29 de juny de
2005
Quina emoció, he
trobat un tresor a les golfes! És una caixeta de fusta i al
costat hi havia una nota que deia que el contingut de la caixa, el
tresor, seria per la primera nena de la família que es
digués Berta, com l’autora de la
carta.
He baixat corrents a
preguntar-li a l’àvia qui era la Berta de la carta. I
l’àvia de Llagostera m’ha dit que la iaia Berta
va viure fa molt anys a la mateixa casa on érem nosaltres
ara.
Ha sigut tota una
notícia perquè jo no sabia que teníem una iaia
de fa molt temps que es deia com jo!!
1 de juliol de
2005
Estimat diari,
després tornaré a les golfes a obrir la capseta-
tresor. L’àvia m’ha dit que és meva, jo
sóc la primera nena de la família que porta el nom de
la iaia Berta i que no digui a ningú que l’he
trobat.
Estic tant contenta!!
Avui ha sigut un dia genial, tinc un secret que no puc dir a
ningú... estic tant contenta!! Si la Maria o els papes ho sabessin em
traurien el tresor.
2 de juliol de
2005
Ja he obert el tresor i
hi ha moltes coses que eren de la iaia Berta i d’amics seus.
Dins he trobat una nota que diu que les coses del tresor les puc
compartir amb els meus amics igual que ella feia fa molt
anys. Pot ser ho
faré però no li deixaré res a la Maria,
sinó s’ho quedaria tot.
5 de juliol de
2005
Avui l’àvia
m’ha ajudat molt, li he dit que no em volia endur el tresor a
casa meva perquè la mare el trobaria. L’àvia
m’ha dit que abans el que es feia quan algú tenia una
cosa que no volia que ningú trobés, era amagar-la
fora de casa.
He pensat que
deixaré el tresor amagat al poble de l’àvia i
així quan torni el podré veure de
nou.
8 de Juliol de
2005
Estimat diari,
demà marxem del poble i hauré de deixar el meu
tresor, estic una mica trista perquè tampoc veuré
l’àvia de Llagostera durant un
temps.
Ahir l’avia em va
acompanyar per un caminet de terra a fer un vol i em va dir que
podia buscar un amagatall pel tresor. He decidit que tots els meus
amics que llegeixin el meu diari podran compartir el tresor amb mi,
com feia la iaia Berta amb els seus amics.
9 de Juliol de
2005
Ja he amagat el tresor.
Espero que els meus amics el trobin..

Catxé reeditat per haver passar de ser un multi a un
simple ( han desaparegut les claus i el diari) així que ara
es pot anar directament al lloc final