Montbarbat
Montbarbat s'està excavant des de l'any 1978 d'una manera
pràcticament continuada. Això ha possibilitat que en tinguem força
informació i que se'n puguin conèixer els trets generals. Es tracta
d'un assentament de més de 5.500 m2 de superfície, ubicat a la part
més alta del turó i adaptat en part a la topografia de l'indret. Es
troba envoltat per una línia de muralla reforçada amb un mínim de
dues torres. A l'interior, es coneixen sobretot les cases situades
a l'angle sud-oest del poblat i les de l'àrea central, tot i que
diverses restes afloren en una gran extensió, encara pendent
d'excavar. Aquestes característiques fan de Montbarbat un dels
grans poblats ibèrics de la zona.
Situació geogràfica
El poblat ibèric de Montbarbat es troba en el cim de la muntanya
del mateix nom, de 331 metres d'altitud, sobre la Serralada
Litoral, a l'extrem nord-occidental del terme municipal de Lloret,
al límit amb Maçanet de la Selva. La seva situació el fa un lloc
estratègic, ja que és una talaia que domina visualment tota la
depressió de la Selva, els vessants de les muntanyes que l'envolten
(Montseny, Guilleries i Cabrerès), la part occidental de les
Gavarres i tota la baixa Tordera. Per tant, des de Montbarbat es
controlaven dues de les vies de comunicació més importants del
país. Una era la via Heràclea (posterior via Augusta romana), que
comunicava la península Ibèrica amb la resta d'Europa. L'altra era
la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior
del país per l'eix de la Tordera-riera
d'Arbúcies.
La Muralla
La muralla, d'un perímetre de 370 metres i un gruix que oscil.la
entre 1'20 i 1'50 m, envolta tot el poblat. Actualment, se'n poden
veure bé uns 90 metres i està construïda mitjançant un doble
parament de pedres treballades i força ben disposades, amb un
reompliment de pedra petita a l'interior. L'única torre excavada,
situada a la banda oest del poblat, és de planta rectangular, de
2'70 per 5'50 m, i s'hi accedia a través d'una entrada de 110 cm
d'ample situada a l'interior d'una estança adossada a la muralla.
Per les seves característiques tècniques avançades, que la fan en
part independent dels condicionaments del relleu, la muralla de
Montbarbat s'ha pogut datar a partir del segle IV
aC.
L’urbanisme
Segons el que de moment coneixem, les diverses cases es
distribueixen a l'interior del poblat seguint una certa
planificació urbanística. Les construccions adossades a la muralla,
a la zona sud-oest, s'obren a dos carrers de forma irregular i de
paviments de terra trepitjada, disposats perpendicularment entre
sí. Els habitatges de la zona central s'articulen entre sí seguint
una altra disposició, i hi ha també una àrea oberta, segurament
destinada a activitats de tipus comunal. A banda de les cases
destinades a habitatge (la majoria) dins del poblat també s'hi han
identificat una zona de magatzems i una cisterna per a
l'emmagatzematge d'aigua.
Les Cases
Les cases són de planta rectangular o trapezoïdal, amb superfícies
que ronden els 30 m2. De les parets se'n conserva el sòcol de pedra
i ha desaparegut la part superior, de fang, i la teulada, feta amb
elements vegetals. Algunes cases, més senzilles, tenen una sola
habitació, mentre que altres estan compartimentades, generalment,
en un vestíbul i una habitació principal. El sòl és de terra
trepitjada i a cada estança s'hi ha idenficat generalment una llar,
feta de fang cuit i capes aïllants de ceràmica. En una casa s'hi
localitzà un petit forn domèstic i en d'altres s'hi han excavat
sitges per a l'emmagatzematge d'aliments. Forats de pal presents a
quasi totes les cases proven l'existència d'estructures de
fusta.
Material Arqueologic
Entre el material arqueològic sobresurt la ceràmica. La més
abundant és feta a mà pels propis habitants del poblat, i està
formada per atuells de cuina i de magatzem. La ceràmica a torn
ibèrica era fabricada en diversos tallers de la regió, estava
composada tant per estris de taula com de magatzem, i hi ha
exemplars decorats amb pintura blanca o vermella. Entre la ceràmica
d'importació, que denota les relacions comercials dels habitants de
Montbarbat, destaca la vaixella de luxe fabricada a Grècia (àtica)
i la que procedeix de tallers d'Itàlia o del món grec occidental
(sud de la Gàl.lia, Empordà). Finalment, cal destacar les àmfores,
que són de fabricació ibèrica, púnica o massaliota, i les peces
singulars, entre les que destaquen un capfoguer en forma de cap de
xai i dues figuretes, una en forma de cap humà i l'altra, també, de
xai.