El Clot
El territori que avui coneixem amb el nom de Clot antigament s’anomenava Cros, que significa “fons”, i fa referència a terres de conreu probablement situades en fondals, però amb el temps aquest nom va derivar amb el de Clot. El barri del Clot, juntament amb el del Camp de l’Arpa, està situat al nord del districte de Sant Martí, entre els barris de la Verneda, el Poblenou i els districtes d’Horta Guinardó i Eixample. El Clot és un dels nuclis poblats més antics de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Ja existia fa més de 400 anys, quan era una partida rural anomenada Clot de la Mel. Rebia aquest nom perquè a causa del pas de la Sèquia Comtal- que transportava aigua des del riu Besòs fins a Barcelona- les terres eren molt riques: hi havia molins fariners moguts per l’energia de l’aigua de la Sèquia, cultius de verdures, hortalisses i flors que van fer possible la instal·lació de ruscos d’abelles dels quals s’obtenia mel. Durant els segles XIV i XV es van anar instal·lant al territori del Clot petits nuclis d’habitatges, tallers artesanals i botigues. I es va iniciar la consolidació del Clot com a nucli poblacional. A partir de l’any 1870 es va iniciar la construcció de “ca la Vila” en un extrem del barri del Clot, tocant a la Gran Via, molt a prop del barri del Poblenou. Aquest edifici era la seu de l’ajuntament del poble de Sant Martí de Provençals i avui és la seu del Districte de Sant Martí. La construcció de “ca la Vila” va facilitar l’obertura de nous carrers per comunicar-la amb la resta de barris del municipi: són d’aquella època el carrer del Municipi, el carrer de Sant Joan de Malta o el camí de la Verneda. A mesura que el Clot es va anar definint urbanísticament al llarg dels segles XIX i XX s’anà definint socialment i culturalment com un barri obrer, però de forma progressiva ha perdut el seu caire industrial. Alguns d’aqueslls espais fabrils han estat recuperats gràcies a les reivindicacions veïnals com a espais d’esbarjo; el Parc del Clot, ubicat en uns antics terrenys de la RENFE, o l’edifici de la Farinera – que serà un centre cultural per al barri- són un bon exemple d’aquest fet. (>>Baqué, 1999a)
Per aconsseguir aquest caché haureu de fer una passejada pel barri i resoldre les qüestions que us plantejem a cadascun dels llocs més emblemàtics. Un cop fet tot l'itinerari, seieu en un banc i desxifreu el següent codi que us portarà directament al cache:
Coordenades del cache (N 41º CE.HAJ - E 002º FI.GBD)
1.- La Farinera del Clot (N41º 24.310 E2º 11.295) Número de la finca, entrada principal (tres dígits) el del mig = J
Constitueix una tipologia fabril típica de finals del segle XIX i principi del segle XX. Era un dels pocs exemples barcelonins que permetia mostrar un procés complet de producció –fàbrica, magatzem i habitatges dels obrers–. El conjunt s'iniciava amb un pati exterior on s'ubica un moll de càrrega i descàrrega de 703 m2 interrelacionat amb l'interior tal com ho demostra la continuació del paviment de llamborda a l'interior del recinte. Serveix d'accés una porta d'entrada que descobria un llarg passadís entre dues edificacions i s'obre a un pati on es realitzaven els processos de càrrega i descàrrega de materials; tancant el pati s'aixeca l'edifici més emblemàtic del conjunt, de planta baixa i quatre plantes pis. Adossat a aquest últim i tot configurant una L se situava un edifici de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis que formava un angle recte en la connexió amb el pati. En aquestes dues edificacions es realitzava el procés de producció i es situaven les oficines de l'empresa. A la banda esquerra de la porta principal es basteix una edificació amb dues parts ben diferenciades: la primera serví com a habitatge d'alguns dels obrers de la fàbrica, i la segona s'utilitzà de magatzem. La façana de l'edifici més alt i paradigmàtic del conjunt és de maó vist formant vuit bandes coronades amb un petit coronament i units, dos a dos, per un esglaonament del mateix maó. Aquestes bandes confereixen verticalitat a l'edifici. La construcció és molt sòbria i l'únic tipus d'ornamentació és la franja de mosaic verd de la part superior i els esglaonaments esmentats. A l'interior, cal destacar les columnes de ferro i part de la maquinària originària, de fusta. (>>CPA)
2.- Conjunt d’habitatges obrers i Carrer del Clot (N41º 24.367 E2º 11.246) Número de fanals d'enllumenat públic que hi ha al cantó de les façanes, en el tram de carrer, que ocupen els habitatges dels obrers = A
Bon exemple d'arquitectura residencial obrera de planta plaixa i pis, amb coberta a dues aigües i façana molt senzilla, de la segona meitat del segle XIX. Està ubicat en un extrem del carrer del Clot, a tocar de l'antiga Farinera, i és un testimoni viu del passat obrer i industrial del barri del Clot. >>(Chifoni, 1998a)
Aquest carrer és un dels més antics del barri. Hi ha notícies d'ell des de els segles XIV-XV. Al segle XVII va esdevenir l'eix principal del nucli del Clot. El seu traçat coincideix parcialment amb l’antiga carretera de Ribes que constituïa una de les principals sortides de Barcelona en aquesta direcció. Cap al 1850 la carretera de Sant Andreu o de Ribes, que després coneixerem com el Carrer Major del Clot, tenia molts habitatges i fàbriques. També hi havia una capella i un hostal, i era punt de parada de molts carruatges que sortien de Barcelona en direcció cap a Vic. Actualment ha perdut el seu pes industrial , del qual només resta la l'antiga Farinera del Clot que avui dia és un centre cívic. Actualment, el tram entre l’Av. Meridiana i el C/ Aragó és un carrer peatonal, s’ha unificat la vorera i la calçada, amb arbres, enllumenat i mobiliari al costat muntanya. A partir del C/ Aragó torna a ser transitable, passa per la Torre del Fang, el pont de Calatrava i desemboca a Sant Andreu. (>>Chifoni; Baqué, 1999a)
3.- Las pajaritas (Ocells de paper) (N41º 24.552 E2º 11.257) Número de l'article de la Declaració dels Drets Humans = I
L'Associació de Veïns del Clot va pensar en un colom de la pau per guarnir la seva nova rambla; però Josep Anton Acebillo, responsable de bona part dels monuments de la ciutat en l'etapa olímpica, va proposar una altra idea. Havia tingut lloc a Barcelona el 1989 una exposició sobre el pintor i escultor anarquista Ramón Acín, que havia estat afusellat pels franquistes el 1936. Acín era d'Osca, com Acebillo i com el futur gerent i després d'Urbanisme, Ramón García Bragado, que a més és nét d'Acín. A l'exposició s'havia mostrat una còpia de Las pajaritas, el monument d'Acín, que es troba al parc municipal d'Osca des de 1923 i que l'artista ja havia exposat a les galeries Dalmau de Barcelona l'any 1929. Acebillo va començar a donar voltes a la idea de posar-ne una còpia en algun indret de Barcelona. De bon principi, Acebillo va pensar a col·locar diverses "pajaritas" al nou parc de la Vall d'Hebron, per a la qual cosa comptava amb la col·laboració del gran pintor aragonès Antonio Saura, admirador de Ramón Acín; però aquest es va posar malalt i el projecte va ser abandonat. Aleshores és quan van lligar el desig de l'Associació de Veïns del Clot amb el seu de posar una còpia de l'obra de Ramón Acín a Barcelona. Al final no va ser una, sinó dues les còpies que es van fer, una a cada extrem de la nova rambla del Clot oberta com a continuació del carrer Aragó a l'altre costat de la Meridiana. En va fer les dues còpies un altre artista, Julio Luján. En la de l'extrem que dóna a la Meridiana s'hi va posar un text de la Declaració dels Drets Humans al costat. Ambdues van ser inaugurades pels alcaldes d'Osca, José Luis Sánchez, i de Barcelona, Pasqual Maragall, el 4 de maig de 1991. » Jaume Fabre, Josep M. Huertas (>>ArtPúblic)
4.- Mercat del Clot (N41º 24.473 E2º 11.330) Suma dels números (quatre dígits) de l'identificador del transformador d'electricitat d'Endesa que hi ha a l'entrada = D
A mitjans del segle XIX existia en aquest indret un mercat a l’aire lliure, on els pagesos de la zona i dels pobles veïns venien a vendre als martinencs els seus productes: hortalises, verdures, animals, etc. A finals del segle XIX es va creure necessari construir un edifici cobert on els venedors i els compradors poguessin estar protegits de les inclemències del temps. L’edifici del Mercat del Clot va ser inagurat l’any 1889 i l’arquitecte que el va projectar va ser Pere Falqués i Urpí. L’edifici és de nau rectangular i coberta metàl·lica i les façanes són d’obra vista. Es va aixecar al mateix temps que el mercat de la Unió del Poblenou, i tots dos són del mateix arquitecte. (>>ESMc)
5.- Font dels Castellers (N41º 24.531 E2º 11.391) Hi ha una plaqueta metàl·lica gravada amb el número (quatre dígits) d'identificació de la font. Valor del dígit de les centenes = C
Els Castellers de Barcelona solien assajar a l’aire lliure als començaments, en un descampat situat enfront de l'Escola Tècnica Professional del Clot, i com suaven molt van demanar una font pública per poder refrescar-se a l'Ajuntament, que els va complaure. Per a que la font, que era corrent, de fosa, tingués alguna particularitat pròpia, els castellers van anar a buscar unes pedres de Montserrat i van batejar la font com Font dels Castellers el 1978. El ceramista C. Calbet va decorar la base de la font amb trencadís. Els castellers es van traslladar posteriorment al carrer de Rossend Nobas, en la zona antigua del Clot. Quan l'Ajuntament va decidir fer una placeta entre el parc del Clot i el carrer de Rossend Nobas va sortir la idea de dedicar-la als Castellers, en general, i s'hi van traslladar les pedres montserratines i la font de 1978. La plaça amb tots aquests elements va ser inaugurada el 15 de febrer del 2003. » Jaume Fabre, Josep M. Huertas (>>ArtPúblic)
6.- Passatge de Can Robacols (N41º 24.544 E2º 11.392) Número del portal (dos dígits) per on s'accedeix al passatge. Valor del dígit de les unitats = B
Amagat darrere de l'edifici número ?? del carrer Rossend Nobas (per la planta baixa del qual s'hi accedeix) trobem un dels conjunts d'arquitectura popular més senzills, però també més complets, que es mantenen a la ciutat.
Les cases que configuren el passatge s’arrengleren només al cantó dret; a l’altre cantó del passatge hi ha les restes d’antics patis abans destinats a ser petits horts i jardins. Hi ha nou cases de planta baixa i un pis. Actualment no totes estan habitades, algunes estan abandonades i en perill d’enderroc. El passatge de can Robacols conserva prou trets característics que ens permeten entendre com era el Clot de finals del segle XIX, quan constituïa un dels nuclis poblacionals més importants de Sant Martí de Provençals. El nom del passatge de Can Robacols ens evoca el sobrenom amb què havia estat coneguda una de les famílies més antigues i importants de Sant Martí, els Casas, propietaris de nombroses terres en el barri del Clot i del Camp de l’Arpa, terres que al llarg del segle XIX foren urbanitzades. (>>Baqué, 1999a)
7.- Rites of Spring (Ritus de Primavera) (N41º 24.546 E2º 11.423) Quantitat de columnes metàl·liques que hi ha dins del recinte de l'escultura. Resteu-ne 2 = E
Entre els escultors nord-americans que van acceptar de participar per dotar de nous monuments alguns indrets que s'urbanitzaven a Barcelona en l'etapa democràtica iniciada el 1979 es trobava Bryan Hunt, que va triar una mena de lògia que provenia de l'antiga estació del tren al Clot per posar la seva obra, Ritus de primavera. La lògia, igual que un mur del qual va caient l'aigua, formava part de les antigues instal·lacions ferroviàries que els arquitectes Dani Freixes i Vicente Miranda van incorporar al nou parc del Clot, inaugurat pels volts de la festa major del barri, el 8 de novembre de 1986. Després d'haver-lo acabat, Hunt patia sempre per l'estat d'una pinya de la qual brollava aigua i que va ser trencada en més d'una ocasió, fins al punt de posar diverses conferències des de Nova York per seguir de prop la seva reparació. L'escultura de Hunt és una de les predilectes de l'alcalde Pasqual Maragall. (>> ArtPúblic: Jaume Fabre, Josep M. Huertas)
8.- Parc del Clot (N41º 24.522 E2º 11.449)(A - B + C + D - E + I - J) = F
Aquest parc està situat en uns terrenys que antigament havien estat ocupats per l’estació del tren del Clot i per uns antics tallers ferroviaris. L’estació va tancar el 20 de desembre de 1972 i llavors els veïns i veïnes del barri del Clot van demanar a la RENFE i a l’Ajuntament que convertissin aquell espai en una zona verda per al seu barri. Després de molts anys van aconseguir-ho i l’any 1986 es va inagurar el parc del Clot. Els arquitectes que es van encarregar del seu disseny van combinar elements dels antics tallers –com la xemeneia- amb els espais verds, de jocs i esportius. (>>Baqué, 1999a)
9.- Seu del Districte de Sant Martí (N41º 24.535 E2º 11.520) (C+I+F) = G
Sant Martí de Provençals va ser un poble independent des de 1714 fins a 1897. Durant aquest temps va tenir un ajuntament propi. Primer va estar ubicat a la rectoria de la parroquia de Sant Martí però aquest indret va quedar petit i durant els anys 1868-1997 els arquitectes Antoni Rovira i Trias (1816-1889) i Pere Falqués i Urpí (1850-1916) van construir l’edifici actual a la plaça Valentí Almirall. És un edifici de planta baixa i un pis, coronat per una torre de pissarra grisa amb una cúpula que acaba alhora en torre rectangular evoltada d’un balcó de ferro. Actualment aquest edifici és la seu del districte de Sant Martí i hi trobem dependències municipals del territori de Sant Martí. (>>ESMc)
10.- Escola Casas. Torre de Sant Joan (N41º 24.503 E2º 11.575) Nombre de finestres amb reixa de ferro a la façana del carrer Sant Joan de Malta = H
Aquest edifici havia estat durant l’edat mitjana un hospital de l’ordre de Sant Joan de Malta. També durant molts anys va ser considerat un lloc estratègic per controlar l’entrada i la sortida de Barcelona ja que feia de torre de vigilancia. Era coneguda com la torre de Sant Joan. El seu nom actual prové de la família Casas, propietària de l’edifici i dels terrenys que l’any 1923 va cedir a l’Ajuntament perquè construïssin una escola catalana que ajudés a millorar la vida de les noies de les famílies obreres que vivien al barri. L’arquitecte Josep Goday (1882-1936) va rehabilitar el vell edifici i va construir-hi un pavelló nou. L’escola va ser inagurada l’any 1933. (>>ESMc)