|
Història
L'any 834, la seu va rebre de Lluis el Pietós, un precepte
d'immunitat amb la cessió de drets fiscals i adquisició de
patrimoni. Unit a la consagració d'un nou temple pel
bisbe Wigo l'any 908 fa suposar l'existència d'una catedral
preromànica dedicada a Santa Maria, encara que només en queda
documentació i no restes arquitectòniques.
La primera catedral romànica es va construir entre el segle X i
segle XI sobre el temple romà de Gerunda cristianitzat. Es va
inaugurar el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcció
romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per la nau
gòtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia
(avui una capella). El 1312 es va decidir construir una nova
catedral en estil gòtic i substituir al mateix temps el temple
romànic. Es va començar per l'
absis i es van anar construint lentament les voltes de la
nau. Les obres de la nau
no es van acabar fins el segle XVIII, en ple barroc, tot i que
mantenien l'estil gòtic inicial. La façana feta per Pere Costa i
Cases, acabada al 1733 sí que es va fer en estil barroc. Fins el
1960 no es va donar per acabada l'obra de la façana i els dos anys
següents, els escultors locals Josep M.Bohigas,
Antoni Casamor, Jaume Busquets i Domenèc Fita van realitzar les
escultures monumentals que es van instal·lar a les fornícules
buides. El campanar és d'estil renaixentista.
La construcció del cos central va començar amb tres naus, i la
proposta de continuar-la amb una nau única va provocar la suspensió
de les obres i una discussió intermitent de responsables i tècnics
que va durar cinquanta anys. El capítol catedralici va convocar
l'any 1417 una reunió de mestres d'obres i d'experts, i
després d'escoltar el seu
dictamen favorable de manera majoritària a les tres naus, es va
decidir per la fórmula d'una sola nau de trenta-quatre metres
d'alçada, que va convertir la catedral en un monument únic en la
història de l'arquitectura gòtica mundial.
(extret de la Wikipèdia) |
|
El
catxé
La catedral de Girona és sense cap mena de dubte un dels edificis i
racons de la ciutat més fotografiada que hi deu haver.
Amb aquesta sèrie de catxés, us volem oferir diferents vistes de la
catedral. Perquè la gaudiu des de tots els racons possibles,
perquè la pugueu veure d'esquerra a dreta, de nord a sud, d'est a
oest.
Esperem que us agradin tots i cadascun dels llocs que
us mostrem!
LA
DEVESA
El Parc de la Devesa de
Girona, és el parc urbà més gran dels Països Catalans, està situat
entre el Ter, l' Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de
la ciutat de Girona. Té una extensió de 40 ha, de les quals nou són
de passeigs ombrejats. El parc compta amb més de 2.500 plàtans,
híbrids de les espècies oriental i occidental, que en la seva
majoria van ser plantats pels voltants de 1850 i tenen, per tant,
uns 150 anys. Col·locats a molt poca distància els uns dels altres,
s'han vist obligats a créixer més en llargada que en amplada i això
els ha fet assolir abans d'hora alçàries pròpies del seu zenit
vital.
Molts d'ells tenen l'altura excepcional de 60 m. En una de les
cantonades del parc trobem els jardinets de la Devesa, un espai
cercat per un rierol
on hi ha diferents espècies vegetals.S'ha utilitzat com a nom propi
del parc un nom comú. La paraula " devesa" significa una extensió
de terra, coberta de vegetació natural, destinada
al pasturatge i a l'aprofitament de la llenya. I, en realitat,
en els seus inicis aquestes eren algunes de les utilitats de la
Devesa. Va ser més endavant que s'utilitzà com a
passeig.
La primera vegada que apareix en els documents el nom de Devesa és
l'any 1767. Simultàniament a aquest nom també s'havien utilitzat
els de paseo arbolado i alamenda. Molt anys abans
s'havia anomenat aquests terrenys "aigualeixos". En el moment en
què la Devesa ja és utilitzada com a passeig, també se
l'anomena així, "el passeig"
.  |