Biografia
El 1900 va iniciar els estudis d'Arquitectura a Barcelona obtenint
el títol el 1906, el mateix any que Josep Maria Pericas i Josep M.
Jujol.
Format en l'ambient del modernisme, estil de les seves primeres
obres, evoluciona ràpidament vers els trets del que serà el
noucentisme gironí. Recupera la tradició artesana de la ceràmica,
la fusta, el vitrall i la forja i marca un estil arquitectònic que
dóna caràcter a la ciutat. La seva producció a Girona compta amb
obres tant importants com la Farinera Teixidor, les cases Batlle,
Ensesa i Teixidor. També va projectar obres a la província, com ara
la Casa Masramon a Olot, la Cooperativa Palafrugellenca a
Palafrugell i el conjunt de ciutat-jardí de S'Agaró, entre moltes
altres.
Rafael Masó mor a Girona l'any 1935, essent president de la
Demarcació del Col·legi, a l'edat de 55 anys.
L'arquitecte
La seva activitat com a arquitecte arriba a les escorrialles del
modernisme, adaptant-se als canvis d'un cert neopopulisme i de les
experiències d'avantguarda de l'arquitectura europea. S'interessà
especialment per la domèstica anglesa de Voysey o l'escocès
Mackintosh, i la Sezesion vienesa de Hoffmann, Olbrich, o
Loos.
En un primer període (1906-1911), malgrat les influències europees,
Rafael Masó busca un llenguatge propi. Són els anys de la reforma
del Mas El Soler, la farmàcia Masó, la Casa Batlle, la Farinera
Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.
En un segon període (1912-1922), és el moment de les obres
plenament noucentistes, que es considera el més interessant de la
seva trajectòria. Projectant els següents edificis: l'Athenea, les
cases Cendra, Masramon, Ensesa, Cases i Teixidor, el garatge
Callicó i la Casa Gispert Saüch.
En un tercer i darrer període (1923-1935), reforça la idealització
de Catalunya i l'expressió d'aquesta mitjançant elements de la
tradició (esgrafiats, columnes, terracotes...). La Econòmica
Palafrugellense, les cases Cots i Colomer i les urbanitzacions
Teixidor i S'Agaró, en són bona mostra. En aquesta etapa també
demostra un interès creixent per l'estudi i la recuperació del
patrimoni.
La casa Ensesa
El conjunt de la Farinera Montserrat estava
format per la casa de la família Ensesa, la fàbrica i el magatzem;
i era propietat de l’empresari Josep Ensesa Pujades que la va
fer construir l’any 1898. S’estenia aproximadament dos
vessanes limitades a l’oest per la via del tren, al est per
la carretera que portava a França, al nord pel camí que portava a
Santa Eugènia i al sud per un rec de la sèquia Monar i que servia
per regar les terres de la Societat Coll o Llimona.
Tot i que la Farinera Montserrat existia
d’abans, no va ser fins els anys 1913 i 1914 en que
l’arquitecte Rafael Masó hi deixà l’empremta del
modernisme en realitzar l’ampliació i reforma de la casa on
vivia la família Ensesa i oficines de la fàbrica. D’aquesta
obra de Masó només conservem les façanes principals i l'escala
interior, amb una làmpada dissenyada per ell mateix.
L’edifici va ser reformat per Francesc Folguera l'any
1950.
L'any 1932 Rafael Masó intervé de nou en el complex construint-ne
la nova tanca, en el que es considera un exemple del seu gir cap el
racionalisme.
El recinte va estar durant uns anys sense ús i en un estat
d’abandó en enderrocar-se el magatzem i la fàbrica.
Actualment i des de l’any 1995 en que es va
rehabilitar la casa hi podem trobar L’Escola Municipal de
Música.