[CAT] Imponent, en plena avinguda Diagonal, s'aixeca un dels darrers edificis del modernisme a Barcelona, herència de tot allò que els mestres de l'estil havien fet fins aleshores a Barcelona. Gràcil i elegant, la seva bellesa rau en la contenció de les formes corbes que caracteritza la façana.
A la cantonada entre el carrer Enric Granados i l'avinguda Diagonal veia la vida un edifici modernista tardà, construït l'any 1918, quan gairebé cap arquitecte treballava ja en aquest estil. L'obra la va signar Gabriel Borrell, però s'atribueix a l'arquitecte i escriptor Manuel Sayrach, fill del promotor del projecte. Sayrach fill no tenia la carrera acabada quan hauria concebut aquest interessant edifici que denota una clara influència de Gaudí en l'ús de les línies corbes.
Les dues façanes principals de la casa es troben a la cantonada en forma d'eix semi cilíndric al capdamunt del qual despunta una esvelta torre. Un altre element destacat és la tribuna i balcó corregut entre columnes del primer pis, que dibuixa una galeria de grans finestrals. Per dins, l'edifici presenta un vestíbul i escala profusament decorats.
[CAST] Imponente, en plena avenida Diagonal, se levanta uno de los últimos edificios del modernismo de Barcelona, herencia de todo aquello que los maestros del estilo habían hecho hasta el momento en Barcelona. Grácil y elegante, su belleza radica en la contención de las formas curvas que caracterizan la fachada.
En la esquina entre la calle Enric Granados y la avenida Diagonal surgía un edificio modernista tardío, construido en el año 1918, cuando ya casi ningún arquitecto trabajaba este estilo. La obra fue firmada por Gabriel Borrell, pero se atribuye al arquitecto y escritor Manuel Sayrach, hijo del promotor del proyecto. Sayrach hijo no tenía la carrera acabada cuando concibió este interesante edificio que denota una clara influencia de Gaudí en el uso de las líneas curvas.
Las dos fachadas principales de la casa se encuentran en la esquina en forma de eje semicilíndrico, en cuya cima despunta una esbelta torre. Otro elemento destacado es la tribuna y un balcón corrido entre columnas del primer piso, que dibuja una galería de grandes ventanales. Por dentro, el edificio presenta un vestíbulo y una escalera profusamente decorados.
[ENG] One of the last modernist buildings in Barcelona stands imposingly on the Avinguda Diagonal, and encapsulates everything the masters of the style had achieved in Barcelona. Graceful and elegant, its beauty lies in the understated curves of the façade.
This late-modernista building was erected on the corner between Carrer Enric Granados and the Avinguda Diagonal in 1918, when few architects were still working in this style. The project was signed by Gabriel Borrell, but is attributed to the architect and writer Manuel Sayrach, the son of the project developer. Sayrach hadn’t completed his degree at the time he is thought to have devised this interesting building which reveals the clear influence of Gaudí in the use of the curve.
The rounded corner of the building is surmounted by a slender turret. Another outstanding element is the protruding balcony with columns and large windows. Inside the building there is a lavishly decorated lobby and staircase.
FTF: PeMos Team