LA MISTERIOSA LLUM
El miracle de la llum és una llegenda de la tradició manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345, fent que així es posés fi a l'entredit que pesava sobre la ciutat que havia estat excomunicada pel bisbe de Vic a causa del pas de la sèquia de Manresa per terres del bisbat. La sèquia canalitzà aigua del Llobregat des de Balsareny fins a Manresa i amb la seva construcció es va acabar l'escassetat d'aigua que patia la ciutat.
Pels volts de l’any 1337, Manresa patia una gran sequera. A causa de la manca d’aigua, els camps no donaven fruits i la fam aparegué a la ciutat. El 1339 els consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per poder assegurar les collites, per tal que no depenguessin de la pluja.
Varen demanar ajuda al rei i l'obtingueren el 23 d'agost de 1339, quan Pere III concedia el permís de realització de la sèquia junt a una rebaixa d'impostos per afavorir‐ne la construcció. Així, el mateix any 1339 es decideix el seu traçat i comencen els treballs d'anivellament. L'obra s'encarregà al barceloní Guillem Catà i els germans Simó i Pere de Rodener.
A finals de l'any 1340, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, com a senyor jurisdiccional del terme i parròquia de Sallent, es va oposar a què la sèquia passés pel seu municipi i que a més provoqués una baixada de cabal al pas del Llobregat per Sallent. Després d'un any de negociacions i discussions, arriba l'excomunió del bisbe als obrers i consellers de Manresa, comportant la suspensió de la realització de tots els sagraments i de tota la litúrgia en el territori de la ciutat. Malgrat tot, els obrers de la sèquia continuaren treballant en la construcció del canal.
El conflicte amb el bisbe va durar fins a l'any 1345 i només es va poder solucionar quan, un cop mort el bisbe Galcerà Sacosta, el seu successor, Miquel de Ricomà, va tenir una actitud més dialogant i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat.
Segons la tradició, però, el final del conflicte fou degut al miracle de la misteriosa Llum: una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint‐se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.
L'explicació d'aquest fet és ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic, Déu es posava de costat de la ciutat de Manresa. Per això, un cop el bisbe va conèixer l'existència d'aquest miracle, es penedí de la seva actitud i volgué rectificar‐la, però no va ser‐hi a temps perquè va morir el dia 5 d'abril de 1345. Per aquesta raó, el nou bisbe Miquel de Ricomà, que va prendre possessió del bisbat el 12 de maig del mateix 1345, s'afanyà a aixecar l'entredit i a solucionar el conflicte.
La construcció de la Sèquia va suposar un punt d’inflexió per a la prosperitat de la ciutat. Actualment aquest és un canal que encara abasteix d’aigua la ciutat.
Cada any, pel mes de febrer, se celebra a Manresa la Festa de la Misteriosa Llum. Us hi convidem.( http://www.aixada.cat i http://www.festesdelallum.cat/web )
El catxé és amagat molt a prop de l’actual església del Carme. L’antic edifici, d’estil gòtic, va ser destruït l’any 1936 durant la Guerra Civil.