Els Templers a
Aiguaviva
La comanda templera d'Aiguaviva, coneguda com a
Temple de Santa Magdalena a causa del temple adjunt a l'edifici
principal, és una construcció del segle XVI que es bastí damunt
d'una altra del segle XIII. Mostra una estructura rectangular, amb
planta baixa i dos pisos, i conserva a la façana l'escut del Temple
i altres escuts medievals.
L'any 1118, en l'època de les croades, el
cavaller franc Hugues de Payens va fundar a Jerusalem l'Orde del
Temple, amb el suport de les autoritats civils i religioses de la
ciutat. Inicialment l'orde estava format per nou cavallers que
s'autoanomenaven els "pobres cavallers de Crist". La seva tasca era
la de protegir el sant sepulcre i els pelegrins que viatjaven a
Terra Santa
L'Església catòlica va acceptar l'orde en el seu
si en el concili de Troyes del 1129. En aquells anys, Hugues de
Payens i Bernard de Clairvaux van redactar la Regla del Temple i
l'Orde del Temple va començar la seva expansió i va enfortir el seu
poder militar i econòmic, fet que el va portar a exercir una
poderosa influència a bona part d'Europa. A principis del segle
XIV, els membres de l'ordre van compençar a ser acusats d'escopir
sobre la creu, de sodomia, d'heretgia i idolatria (sobretot en les
cerimònies iniciàtiques), fet que va comportar l'inici de la
decadència de la institució i la seva persecució i finalment
abolició l'any 1312. Aquesta persecució va ser incitada, davant el
papa Climent V, pel rei francès Felip IV (Felip el Bell), fortament
endeutat amb l'orde. Va començar el 1307 i va concloure el 1312 a
París amb la crema a la foguera dels últims mestres de l'orde,
Jacques de Molay i Geoffroi de Charney. Per decret papal, totes les
possessions dels Templers van ser transferides als Hospitalers
(Orde dels Germans Hospitalers).
En terres catalanes, l'Orde del Temple va ser
l'encarregat de custodiar l'infant Jaume, al castell de Montsó,
abans de convertir-se en el rei Jaume I.
Pel que fa a la seva persecució i posterior
dissolució, la Corona d’Aragó també va suprimir l’orde,
tot i que no va ser perseguit de forma tan acarnissada com a
França. Malgrat que van ser assetjades les seves fortaleses
(l'última a resistir va ser el castell de Miravet) i alguns membres
van morir combatent, la corona va arribar a un cert acord amb
l'orde. Així, l'orde fou dissolt i les seves propietats es van
repartir entre d'altres ordes militars, però Jaume II els va
concedir pensions vitalícies, la llibertat i l’oportunitat de
retornar als respectius llocs d’origen. Això degué ser així
perquè el rei reconeixia els serveis de l’orde al país, i
perquè possiblement sabia que les acusacions eren clarament
exagerades.
Les possessions dels templers a Aiguaviva es
remunten a l'any 1192, quan s'hi va establir un domini que es va
convertir en comanda l'any 1209. (Una comanda estava formada per
territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes
militars –Templers, Hospitalers o Cavallers Teutònics, entre
els més importants- al capdavant de la qual hi havia un comanador,
que s'encarregava de rebre i redistribuir les rendes obtingudes.
Les comandes van acabar convertint-se en circumscripcions o
divisions administratives de les mateixes ordes).
En dissoldre's l'Orde del Temple, la comanda va
passar a mans de l'Orde dels Germans Hospitalers. Aquesta comanda
estava relacionada amb les de Castelló d'Empúries, Avinyonet de
Puigventós i Sant Llorenç de les Arenes. Aquesta concentració de
possessions va fer que els Hospitalers ostentessin un enorme poder
polític, social i econòmic, poder que va anar minvant
progressivament, de manera que cap a les acaballes de la seva
existència es va dedicar únicament a defensar la jurisdicció de les
terres que posseïa a Aiguaviva i a administrar els béns de la
comarca.
Com a comanadors d'Aiguaviva tenim notícia de
Guerau de Regàs, 1305; Ramon de Vilademany, 1348-1361 i Felip
d'Homs 1610 (que també ho era d'Avinyonet). Entre els béns que
posseïa es té coneixement d'un molí a Salt, en el terme de la
parròquia de Sant Cugat, i la jurisdicció civil i criminal
d'Avinyonet de Puigventós, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls.